Tast editorial

Olor de colònia

El repic de campanes tocant a foc esmolava les teulades i feia sortir tothom al carrer

La vida a les colònies

| 30/01/2020 a les 10:50h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Sílvia Alcàntara, Olor de colònia, tast editorial
L'any 1953 un gran incendi trenca la monotonia de la colònia tèxtil Viladomat. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dona per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. 

L’incendi, la història d’amor perdut entre el Climent i la Teresa i les irregularitats que en Climent detecta a la fàbrica vertebren Olor de colònia (Edicions de 1984), la novel·la que Sílvia Alcántara va escriure el 2009, i que ara se n'ha publicat la segona edició de la versió de butxaca. En llegim l'inici i veiem el primer capítol de la sèrie que en va fer TV3.

 

Cal Vinyes, una antiga colònia tèxtil de Balsareny.

 

Com la bèstia que ensuma el perill, es quedà quiet, encarcarat darrere la porta tancada; la mirada poruga, els llavis premuts amb força eren una esquerda en aquell rostre amarat de suor. Va retenir l’alè. Havia de plantar cara al panteix. Forcejava la maneta de la porta amunt i avall. Una vegada. Una altra vegada. I encara una altra. Res. El forrellat no cedia. El fum ho empudegava tot. S’afluixà la corbata, es descordà el coll de la camisa. L’ofec. L’ofec li rebentava els pulmons. A fora, els magatzems cremaven per tots quatre costats. Les finestres arrenglerades de la quadra dels telers també vomitaven foc. Per damunt de la xemeneia que volia foradar el cel, surava una fumera espessa i negra. La sirena sonava. No parava de sonar. A dalt a la Colònia el repic de campanes tocant a foc esmolava les teulades i feia sortir tothom al carrer. Mentrestant, la resclosa impassible deixava que l’aigua s’escolés mansa riu avall. Els genolls se li doblegaren. Abans de caure, va sentir, a través de la finestreta amb reixes que donava a peu de carrer, una veu que cridava: ja no hi queda ningú! Des de terra colpejava la porta: aquí... sóc a... i mirà enlaire; a través del fum encara va poder distingir els arxivadors: de la A a la F... de la R ala T... i balbucejà: Te... re... sa...

 
 

 Olor de colònia


 © Sílvia Alcàntara
 © d'aquesta edició: Edicions de 1984, S.L.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal