Aquest dia vol passar
com un autobús buit
que ningú voldrà agafar,
que ningú voldrà agafar.
I serà molt avorrit,
jo voldria que fos ahir
i posar-nos a jugar,
que serà més divertit
que posar-nos a pensar
que el dia es un autobús
que no porta ningú.
Però si tu estàs al meu costat
i em vols dir:
Com pot ser que estiguis trist
tenint-me aquí?
Tots els dies l’autobús
que agafem
s’anirà omplint de llum
i de gent.
Però si encara no estàs llest
per marxar,
o vols seguir el teu camí;
jo estaré
en un banc,
a la parada següent,
esperant.
Foto: Lydia Metral / Facebook Nico Roig
