Tast editorial

L'àngel i la infermesa del pensament

Digue'm que m'estimes,/ ei. / Però estima'm, eh!

Ivette Nadal: «L'anorèxia et deixa sense ànima»

| 14/02/2020 a les 10:34h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Tast editorial , Tast editorial, Ivette Nadal
La infermesa –la malaltia, la fragilitat, la falta de fermesa– i l'àngel –la bellesa, la serenitat, la llum– s'uneixen i es complementen en el nou poemari d'Ivette Nadal (Granollers, 1988). Publicat dins la col·lecció Jardins de Samarcanda (Eumo Editorial i Cafè Central), a L'àngel i la infermesa del pensament "hi ha molta filosofia de la música, de la poesia, de l'amor i de la malaltia." "Al mig del llibre hi ha l'apartat en què parlo de l'anorèxia, però ni en negatiu ni en positiu, sols n'he volgut explorar el concepte. En aquests últims quatre mesos vaig tenir una recaiguda, i volia parlar-ne perquè, malgrat la infermesa –un concepte inventat per Josep Maria Esquirol, de qui n'he estat alumna–, vaig tenir la petita lucidesa per entendre-la."​ "És un llibre més conceptual, en què m'he permès intentar buscar significats a preguntes que fa temps que intentava descobrir sobre l'escenari." Així doncs, la reflexió és el pal de paller d'aquest poemari (que es publica el dilluns 17 de febrer) en què Ivette Nadal, d'una manera concisa i breu, va al gra del pensament.
 

Foto: Ava Sol


No em preguntis 
si ja menjo.
Digue'm que m'estimes, 
ei.
Però estima'm, eh!

***

Acollir la feblesa
és fer visible aquella tristesa que semblava invisible.



Per 
l'escriure 'quell,
pel viure teu,
pel somriure sorneguer,
i per l'àngel que em va dir "tornaré". 
Jo 
potser no em curaré,
però 'xí apaivagaré
el monstre 'quell,
el parlar hostil seu,
i el dolor vostre i meu,
que era i és
més vostre 
que meu.



Quan et veig
és quan més et trobo a faltar.



L'errata és
dir que el no-res
no és alguna cosa
en concret.



T'enamora i t'inspira
com creixen les plantes,
però el més important
és qui els ha donat l'oportunitat de ser plantades,
igual que la poesia-mare. 

 

 L'àngel i la infermesa del pensament
 
 

 
 Jardins de Samarcanda és una col·lecció dirigida per Antoni Clapés i Víctor Sunyol 

 © Ivette Nadal, 2020
 © d'aquesta edició: Cafè Central / Eumo Editorial

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic