Tast editorial

Som iguals o no?

Jo em pensava que era feminista i, per un moment, vaig sentir que les feministes eren les altres

| 27/02/2020 a les 10:13h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, feminisme, Tast editorial, Cristina Genebat
"Segurament, aquest llibre l'estic perpetrant en defensa pròpia. I, per si serveix d'atenuant, em declaro culpable i alço les mans enlaire. Les de les metralletes, si voleu, ja podeu començar a disparar". L'actriu i traductora Cristina Genebat es presenta com a dona, mare, feminista, femenina i romàntica. "Romàntica enmig d'una revolució on l'amor romàntic ha xocat amb un iceberg i s'enfonsa", admet. L'agressivitat d'algunes formes de feminisme ha acabat desdibuixant el seu, i per això s'ha decidit a escriure el llibre Som iguals o no?, publicat per Rosa dels Vents. Us n'oferim un tast en catorze punts.
 

Foto: Catorze



1. La meva intuïció em diu que en l'acceptació i en la integració de les diferències hi pot haver una clau important per fer quallar aquesta revolució feminista del nostre segle que a estones se'm revela tan agressiva. Que potser cal un feminisme conscient, raonat i raonable. Un feminisme optimista. Un que, en comptes de demanar la igualtat a qualsevol preu, assumeixi les diferències per fer-ne virtuts. Que sumi. Que no torni rígids els posicionaments ni caigui en els pitjors vicis del masclisme. Que ens faci lliures. Que ens permeti forjar una carrera potent i ser mares a la vegada. I estimar molt, i estimar fort, i estimar els homes, també.
 
2. Jo em pensava que era feminista i, per un moment, vaig sentir que les feministes eren les altres. Les que han escrit abans que jo. Les que es revolten fort a les xarxes. Les que es queixen. Les que exigeixen paritat arreu. Les que inventen paraules noves que no surten als meus diccionaris. Les "empoderades". Les modernes. Per un moment, la meva identitat trontolla. [...] Llegeixo l'afirmació següent: "Si ets heterosexual, monògama i mare, ets esclava del patriarcat". [...] Hi discrepo. Confesso que l'afirmació m'inquieta. M'interpel·la.
 
3. Em sorprèn una mica la negació del fet que hi ha una orientació sexual que és la més comuna. Perquè encara és així, em sembla, oi? De veritat, em sento fatal escrivint això, perquè en cap cas vull que sigui llegit des d'un punt de vista retrògrad, només són preguntes que em faig. [...] Està bé admetre que encara hi ha una orientació sexual que és majoritària i ningú no s'hauria de sentir agredit ni amenaçat per aquest fet.
 
4. Pel que fa a teixir unes xarxes d'amor i d'afecte més enllà de la parella, ho compro, sí. M'agrada. Però, parlant en plata, follar-se tothom ho trobo poc pràctic. No dic que no pugui ser molt divertit, però no veig la manera que no desemboqui en malentesos, incomoditats, dolors emocionals i, per tant, un desgast extra d'energia al qual no acabo de trobar-hi el sentit.
 
5. Em resulta un pèl molesta, també, la criminalització de la monogàmia. [...] Per favor, respectem-nos i respectem els altres, però, un cop més, no cal que la parella home/dona sigui vista com una aberració social exclusivista i classista; de veritat, no exagerem.
 
6. L'heteropatriarcat és una bona merda, sí. Però ho és per a tothom. Els rols són frustrants en totes dues direccions.
 
7. Per què estan tan enfadades? Em refereixo a les dones occidentals, les que m'envolten, les que segueixo a Twitter. [...] Per què tanta agressivitat? Què els passa? Què els han fet? Què m'he perdut? Per què volen treure les metralletes? Per què tanta ràbia?
 
8. Intueixo una resposta: juraria que estan reaccionant a una involució. [...] La nova onada feminista reacciona als símptomes d'aquesta involució sense percebre-la com a tal i massa sovint acusa de reaccionàries les dones que no s'animen a sumar-se a segons quins discursos, en comptes de preguntar-se les raons per les quals no s'hi sumen o s'hi sumen amb matisos.
 
9. Seria important que el feminisme no ens fes agre el caràcter, de veritat. O vulgar. O mal educat. Els homes, en general, no són l'enemic; són l'altra meitat de la població mundial amb qui hem de compartir el planeta, i el millor que podem fer és conèixer-nos bé i aprendre a conviure en pau.
 
10. És el moment de fer la revolució, és cert, però és el moment de fer-la junts.
 
11. Hi ha un sector intransigent del feminisme que afirma sense cap vergonya que qualsevol qüestionament de les maneres de la causa feminista va en contra del feminisme en si. Són les que no estan disposades a escoltar cap crítica. Les que no dialoguen. Les fanàtiques. Les que adopten, sense saber-ho, les pitjors maneres del patriarcat que tant critiquen.
 
12. Sovint, quan sento o llegeixo l'agressivitat amb què es reivindica actualment la causa feminista, no puc evitar pensar que s'estan adoptant rols molt masculins per fer-ho. Aquesta és una forma de feminisme que no m'interessa gaire, perquè trobo que corre el risc de reproduir els pitjors vicis del patriarcat però a la inversa.
 
13. Parlem una mica de les hormones que tenen a veure amb la predisposició al comportament femení o masculí. [...] Crec que és responsabilitat dels homes conèixer la seva predisposició a ser invasius i a aprendre a inhibir-la quan sigui necessari.
 
14. Prenguem-nos seriosament l'economia, la sostenibilitat i l'ecologia, l'educació en les cures i l'educació sexual, la cultura, la protecció de les mares, la de les prostitutes, la de la infantesa, la de les minories..., que la nostra revolució tingui temps d'ocupar-se de les coses importants i vitals, que sigui alliberadora més que prohibitiva, que sigui generosa i educada, inspiradora, justa i bonica, també. Que sigui des de l'amor i el respecte. Que sigui forta, raonada i raonable. I que sigui femenina, sobretot això.
 

 Som iguals o no?

 © 2020, Cristina Genebat Carcasona.
 © 2020, Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.

COMENTARIS

Em representa
Anònim, 27/02/2020 a les 13:07
+3
-7
Hi estic molt d'acord i trobo que és molt valenta de sortir a dir aquestes veritats que no segueixen els cànons del progressisme feminista actual. Però la valentia és manifestar-nos tal com som i ens sentim, i no pas tal com la línea oficial a la moda ens exigeix. La felicito.
Constructos socials
Yerma, 28/02/2020 a les 07:27
+5
-1
Respecte al punt 13, en la meva opinió seria més important abordar les construccions socials sobre el sexe que sobre les hormones per entendre les predisposicions als "comportaments femenins i masculins".

I en general entenc que les persones tenim velocitats diferents per evolucionar el nostre pensament, i entenc que moltes es poden sentir arrossegades però, si us plau, deixem fer feina a les que porten la davantera, les i els que anem al darrera ja anirem agafant el pas sense posar pals a les rodes.
Decepcionada
Anònim, 28/02/2020 a les 08:42
+5
-0
És el primer post d'aquesta pàgina que em decepciona, la veritat.
Doncs a mi em fa pànic que hi hagi un llibre amb algunes de les afirmacions que surten aquí publicades... Em sembla que hi falta bastanta informació i, sobretot, reflexió, cosa que no sol ser habitual en aquesta pàgina.
Com que no em sembla el moment ni l'espai per rebatre-ho extensament, només afegiré que en l'heteropatriarcat els rols són una merda en ambdues direccions, sí. Però a nosaltres ens mata.
I sento ràbia davant del patriarcat i llàstima quan llegeixo coses com aquesta.
Feminisme
Núria32, 28/02/2020 a les 12:03
+5
-0
A ningu no li agrada estar enfadat, a mi m'encantaria que a la meva parella (home) el seu rol de gènere el frustrés tan com per encarregar-se de les filles com jo. Ajuda, si, però no se n'encarrega, ja sabeu de què parlo oi? Als homes els va molt bé i els compensa tindre tots els drets, els seus i part dels nostres. I ningú dona drets perquè els ho demanis. Els has d'agafar, amb determinació! La història n'està plena d'exemples. A les pobres sufragistes tb els deien de tot, massa agresives, massa enfadades. I gràcies a elles podem votar. Les mitges tintes no porten enlloc, bé, a la comoditat personal i emocional que no és poc.
La pena
Anònima, 28/02/2020 a les 12:47
+6
-0
És una autèntica pena que es publiqui un llibre així; no perquè no hi tingui dret (coses pitjors es publiquen cada dia), si no perquè posa de manifest que les dones són les principals guardianes del sistema patriarcal. En general, el to dels 14 punts és el d'una persona que, per algun motiu seu, se sent atacada amb les reivindicacions feministes. Però el punt 3, concretament, és de traca i deixa bastant clar que l'autora no ha volgut entendre què hi ha darrera d'aquestes reivindicacions que tant li molesten.
El feminisme no és un partit polític, amb el que hi hagis de combregar o sortir-ne. És una corrent de pensament que té múltiples formes, i totes elles són necessàries en la mesura en què critiquen i posen en dubte les dinàmiques del sistema patriarcal. Aquesta és l'única premisa de qualsevol feminisme. El teu text, Cristina, no només no és capaç d'analitzar el sistema patriarcal, si no que posa en dubte la legitimitat d'aquelles reivindicacions que, com tu mateixa confesses, sents que t'interpel.len.
Sorprenent
Camèlia, 03/03/2020 a les 10:50
+3
-0
El que em deixa bastant sorpresa i glaçada alhora és que a aquestes alçades i coneixent totes la situació de la dona a nivell Mundial, el tipus de vida que han de patir moltes dones per diferents violències masclistes, l'autora es pregunti que perquè estàn tant enfadades les feministes europees?
Em sembla una frivolitat i em fa pena llegir-ho. Em venen a la ment moltes raons per estar tant enfadades i no cal pensar-hi gaire oi ? Violacions, morts, maltractaments, ventres de lloguer, prostitució, vides sota amenaces.. sincerament m'ha ofés la pregunta en si.
Gràcies
Mcgaya, 04/03/2020 a les 22:00
+1
-1
Has explicat amb claredat el que pensem moltes dones.
Ah, i sense els nostres homes: amics, parelles, fills, companys, no guanyarem.
Em sento més feminista si ells també ho són.
I en canvi m'he sentit molt malament amb les feministes que rebutgen i crimininalitzen els homes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai