Aquest amor

Foto: Bethan Phillips

Aquest amor. Aquest mirar-nos enllà dels ulls –que bonic que hi siguis–, aquest abraçar-nos enllà de la pell –que bonic que siguis. La gratitud és una lava calenta que neix del centre de la terra i s’escampa per les venes com un riu de mil afluents. Al vespre els somriures d’ara tornaran a ser atrapasomnis que fan fugir els malsons, i pensaré, com llavors, que el temps ho canvia tot i no canvia res, que no es mou ni un mil·límetre aquest amor que calma els abismes mentre la vida se’ns enreda entre els turmells i ens fa créixer branques noves a les línies de la mà. La gitana va dir “has sido afortunada en el amor”, i potser és cert que no mentia. Que bonic que siguis, que bonic que hi siguis. No es fa tan costa amunt tornar a casa Barcelona avall si ens abracem així, si ens estimem encara així.




* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.