Tast editorial

Un cos preciós per destruir

Sé que podríem fugir d'aquí,/ però no creguis que seria millor

| 26/02/2020 a les 12:32h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Un cos preciós per destruir, David Caño, tast editorial
Tastem tres poemes del llibre Un cos preciós per destruir, de David Caño, reconegut amb el Premi Jocs Florals de Barcelona 2019.
 

Foto: Linh Nguyen


Tot.
Tremola tot. 
Tremola el paisatge. 

El temps es fuga
amb el suïcida. 

              No tornaràs. 

I triga molt,
en arribar,
la nit.



Premonició

Un dia vaig veure un nen
quasi mort

estirat a terra, enmig de l'asfalt.
Estava perdut. 

On eren
els seus pares?

Aquell nen era jo. 



Exili(s)

Sé que podríem fugir d'aquí,
però no creguis que seria millor. 

Hi hauria les rates, boscos densíssims
que no deixen passar mai la llum, 
amb els arbres que duen el nom
de totes les persones que s'hi han anat a penjar, 
i el silenci...

Aquest silenci
amplificant els records fins a l'ofec, 
ressonant invisible com una amenaça.

Sé que podríem fugir d'aquí,
però ens acompanyarien els crits
de les nostres ombres desesperades. 

I això, no crec que els agradés gaire, 
als nostres nous veïns.

 

 Un cos preciós per destruir


 © David Caño.
 © 2019 Raval Edicions SLU, Proa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»