«I si te n’escric un conte, d’això?»

I vet aquí que un dia entrevisto l’Imma Monsó, en un lloc imprevisible que no revelaré ara. Al principi de la conversa m’explica una història fascinant sobre una dèria puntual que va tenir fa anys. La de fer jocs de taula. “No ho he explicat mai a ningú en públic”, em diu. Però, vés a saber per què, li ve de gust recordar-ho. Fins que, de cop, exclama: “Escolta, i si te n’escric un conte, d’això…?”

No seré jo qui li digui que no. A bodes em convida. Li dic que m’encantaria. I ella s’hi posa i l’escriu. I ens els regala per als lectors de Catorze.

El conte es diu Tres de cada. No se m’acut un regal millor.