Foto: Andrea Jofre
Érem a mig concert. És un concert amb un programa estrany, fet a pedaços i amb objectiu pedagògic. És un concert divertit; pel bé de les lliçons que ha d’ajudar a aprendre, els músics de l’orquestra podem fer totes aquelles coses prohibides i normalment mal vistes (i ben mal vistes) com desafinar, no fer-nos cas, ignorar completament els solistes. Érem a mig concert i va arribar el moment de convidar a dirigir algú del públic, algun agosarat desvergonyit que s’atrevís a remenar la batuta davant d’una orquestra de cambra. Sorpresa. Riures nerviosos, maror de xiuxiueig i els nyic-nyics de cadira habituals, però totes les mirades van anar de pet a la mateixa persona, una dona que es va aixecar i que amb cara al·lucinada ens va mirar amb terror i il·lusió alhora. Aquell mateix dia havia explicat als seus companys que havia fet una llista de les coses que volia fer abans de morir-se. N’hi havien sortit vint-i-set i una d’elles era dirigir una orquestra. Va agafar la batuta, vam engegar plegats un Mozart i n’hi van quedar vint-i-sis.
Soc incapaç de fer una llista de totes les coses que vull fer abans de morir-me. No perquè en siguin moltes, que suposo que sí, sinó que no hi havia pensat mai en aquests termes. Vull veure les aurores boreals, escriure el llibre que diem que farem junts amb un amic (el farem), tornar a estar-me dreta i sola davant d’aquella pintura, tenir el carnet de conduir. Ho vull, i ho vull fer abans de morir-me, esclar, però sense l’ànsia d’una tirallonga de coses pendents, com d’una llista de la compra.
Faig llistes, sí. De tasques, de despeses, de dies possibles per a reunions, i el plaer que sento cada cop que ratllo una de les línies escrites és immens, i m’hi recreo, i en lloc d’una ratlla sola hi faig bucles d’anada i tornada i zig-zags ben punxeguts fins que és impossible d’entendre res del que hi havia escrit a sota. I fa riure, perquè, si tot va bé, acaben sent llistes fetes de núvols de guixots, de taques endreçades i en fila. I, si hi penso, són llistes de passat, de coses que no vull al present, que vull haver superat. Com s’hi ha d’incloure una aurora boreal, en cap d’aquestes llistes.
1
3
