Mai no vaig sentir que fèiem tard.
El mar va créixer massa de pressa.
No vaig saber què era l’amor
fins que em vaig quedar sol.
Sol amb la ment en blanc,
sol amb els vells records:
tots els moments que feien mal,
també els moments més bons.
En blanc.
Vam travessar el desert, resàvem sense fe,
no eren mai rectes les nostres gestes.
Ens vam fer un lloc al cel, et vaig cobrir d’estels
fins que va ploure i tots es va fondre.
Sol amb la ment en blanc,
sol amb els vells records:
aquells moments que feien mal,
també el record més dolç,
se’n van.
En blanc,
se’n van.
Junts vam aixecar una casa, una vida i molts miracles.
No vam fer cap guerra, no vam conquerir Amèrica.
No vam preveure el diluvi i ens vam creure que érem únics.
Mira com l’aigua s’empassa la terra.
Sol amb la ment en blanc,
sol amb els vells records:
tots els moments que feien mal,
també el record més dolç.
En blanc.
Foto: Gustav Choos
