Propostes

Reflexions des del fred

Nancy Campbell i Alicia Kopf conversen al CCCB sobre el gel de fora i de dins

| 09/03/2020 a les 11:12h
Especial: Propostes
Arxivat a: Biblioteca, Marta Orriols, propostes, CCCB

Foto: CCCB


"És més fàcil arribar a l’Àrtic que a certes regions d’un mateix". Ho escrivia Alicia Kopf a Germà de gel (L’Altra editorial, Barcelona, 2016). Una bella reflexió que ens endinsa a la seva fascinació pel món àrtic en totes les facetes i que l’autora comparteix amb la poeta i artista Nancy Campbell. Kopf bromeja sobre el descobriment que va fer tot llegint a Campbell: tenia una “germana de gel”, i certament, l’obra de les dues autores dialoga i coincideix entorn d'un element que és dur i perillós però també fràgil i vulnerable. Del gel com a metàfora de tantes coses, en parla Nancy Campbell al seu últim llibre La Biblioteca del hielo, Reflexiones desde el frío (Ático de los libros, 2020). Traduït per Lorenzo F. Díaz, el resultat és bellament inclassificable, podríem dir que es troba a mig camí entre una història cultural, artística i natural del gel, unes memòries, i un diari de viatge. En un moment d’emergència climàtica, i tal com apunta la seva autora, és una delicada reflexió sobre l’impacte del gel a les nostres vides, i a una invitació a descobrir l’Àrtic no només com un espai geogràfic sinó com un paisatge mental que és de tot menys fred, en el sentit figurat de la paraula, perquè si alguna cosa provoca és afecte, passió i sensibilitat i, tal com es va fer palès en la conversa dins el cicle del CCCB Canviar el relat, provoca també infinitat de literatura.
 

Nancy Campbell i Alicia Kopf Foto: CCCB, Miquel Taverna, 2020

 

Campbell està vinculada al nature writing, una literatura que busca noves formes d’expressar la relació de l’home amb la natura, en part per la necessitat de preservar un paisatge, en aquest cas l’Àrtic, que de mica en mica es va desfent. Ha fet diverses residències en institucions de recerca a l’Àrtic de les que han nascut diferents publicacions. Sentir-la recitar alguns dels poemes pertanyents al poemari Disko Bay (Enitharmon Press, 2015), traduïts al català per Martí Sales, emociona i dona sentit a la seva aventura intel·lectual: la concepció del “gel polar com el primer arxiu, una història comprimida de totes les èpoques en uns llenguatges que els humans tot just comencen a aprendre”.

Dins la foscor de l’hivern àrtic s’hi poden veure aparentment poques coses més enllà dels estels o les aurores boreals, però l'oportunitat d’indagar dins del coneixement tradicional no s’acaba mai. La seva poesia està poblada de caçadors, de foques, de glaceres, de paisatge, de somnis, de creences populars, d’esperits, de silenci i de paraules. Precisament, entre les seves publicacions destaca una joia en miniatura que porta per títol How To Say ‘I Love You’ In Greenlandic: An Artic Alphabet (Bird Editions, 2011) on explora amb només 12 paraules la relació entre l’entorn natural i el llenguatge. El groenlandès està classificat per la UNESCO com a llengua en perill d’extinció. A Campbell li va semblar que tenia molt de sentit i de compromís amb el seu entorn el fet d’aprendre una llengua pertanyent a un paisatge que està desapareixent. El gel es desfà, d’aquí la importància de recuperar-ne les paraules que l’expliquen com a element i convertir-les en aquest petit llibre que, igual que la poesia a Disko Bay, és només una manera més de retornar a la natura el que ella ha creat.
 

Nancy Campbell. Foto: CCCB, Miquel Taverna, 2020


Aquest sentit d’intercanvi, de consciència de formar part de la natura i no ser-ne un aspecte separat, d’escoltar i veure el món amb unes altres lents, és la part positiva que Alicia Kopf vol trobar en aquest futur tan devastador en termes de pujada del nivell del mar i del desgel. Creu que el que toca avui és tenir una perspectiva diferent de la que hem tingut fins ara amb l’entorn, una perspectiva menys arrogant, que integri la natura a les nostres necessitats vitals, que ens faci entendre que preocupar-nos per la natura i cuidar-la és, al capdavall, preocupar-nos i cuidar-nos de nosaltres mateixos. I òbviament, des de la perspectiva artística, Kopf apunta un aspecte molt interessant: cal posicionar el narrador d’una altra manera, que sigui capaç de narrar des de diferents angles, que tingui com a repte la recuperació i la cura de l’espai, per exemple, el llibre de Helen Macdonald, H de Halcón (Ático de libros, 2015), que explora la part més profunda del dolor i d’allò salvatge a través de l’ésser humà i la naturalesa. I en el cas de l’Àrtic, concretament, canviar el punt de vista de la narrativa que el món occidental tendeix a percebre com un espai masculí poblat de científics i exploradors que conquisten el gel. Campbell ja ho ha fet en el seu últim llibre, a La Biblioteca del hielo, Reflexiones desde el frío. No només hi inclou mites dels Inuit o les seves vivències a l’Àrtic amb una narrativa fragmentària com les qualitats del gel, –que es mou, es transforma i va a la deriva–, sinó que hi volca també històries de dones artistes i científiques actuals que aborden el tema des d’altres punts de vista: per exemple una compositora que col·lecciona gravacions del gel i les transforma en música.

Les autores coincideixen en el fet que, de la mateixa manera que canvia la naturalesa, a la força ha de canviar la narrativa, la capacitat de crear mons interns, d’expandir l’escriptura, la imaginació, la utilització d’altres llenguatges i mitjans per arribar a territoris narratius diferents. Una nova generació d’escriptura sobre natura doncs, que de la mateixa manera que el treball de Campbell, pugui incloure ciència, mites, història, art, llengua, i natura, molta natura. Quan li pregunten a Campbell pel futur respon: “L’única raó per a ser optimista respecte al canvi climàtic és la passió amb què lluita contra aquest ecocidi la generació que puja”.
 
Està clar que tal com va apuntar Alica Kopf en acomiadar-se, “Ice is not a cold subject”, ho demostra la feina interessantíssima d’aquestes dues autores apassionades del gel, l’escalf de la seva conversa i la meravellosa veu de Campbell recitant els seus poemes, que de ben segur ajudaran a preservar el gel, però pels que to just la descobrim, ens fondrà el cor i voldrem que així ho faci sempre.
 

Canviar el relat
Del 20 febrer al 26 març 2020, al CCCB

És un cicle amb escriptors i filòsofs que, des de la seva obra, busquen situar l’experiència humana en el context del nostre entorn natural per tal de transformar la nostra mirada sobre el planeta. El 19 de març Stefano Mancuso farà la conferència Futur vegetal, i el 26 de març, Gabi Martínez, Un canvi de veritat.
 

Nancy Campbell i Alicia Kopf

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La UVic-UCC i Eumo Editorial convoquen un certamen en homenatge a Ricard Torrents
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un anunci resumeix l'experiència i l'aventura de dur vides al món
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa