Sense títol. Foto: Comissió Tàpies, VEGAP, Tarragona, 2020
El llenguatge plàstic d’Antoni Tàpies (1923-2012), amb tota la seva contundència i força, es mostra en tota la seva esplendor, no només en la seva pintura, també en la seva obra gràfica. Entre els anys 1989 i 1993, Tàpies va treballar de valent aquesta disciplina en el taller de l’estampador Joan Roma. Dels gravats d’aquest moment, el col·leccionista i empresari Antoni Vila Casas va adquirir-ne 214 peces per a la seva fundació, totes en un estat del gravat força interessant, l’anomenat “bon à tirer” (BAT), és a dir, la peça que l’artista utilitza com a model per estampar i que sovint incorpora anotacions manuscrites donant indicacions a l’estampador. Una seixantena d’aquestes obres –que mai havien estat exposades– formen part de l’exposició Antoni Tàpies. La resistència del signe, que inaugura el Castell de Vila-seca com a nou espai expositiu d’aquesta localitat i que es podrà veure fins l’1 de novembre.
Foto: Fundació Vila Casas
Edificació imponent i molt lligada a la història de Vila-seca, el castell, d’origen medieval i d’estil neogòtic, i de propietat municipal des del 2005, ha estat rehabilitat recentment per convertir-se en un centre cultural. D’una banda, segons ha explicat Manuela Moya, regidora de cultura i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, el castell serà un centre de reinterpretació del repoblament del Camp de Tarragona, i de l’altra, una sala d’exposicions d’art contemporani gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas.
L’exposició de Tàpies és la primera de les vuit exposicions pactades en aquest acord, de manera que el castell ha esdevingut a partir d’ara “una mena de cinquena seu de la Fundació Vila Casas”, tal com ha dit el director d’art de la fundació, Àlex Susanna, que està convençut que l’acord entre la fundació privada i el municipi de Vila-seca es renovarà d’aquí a quatre anys. Així, les exposicions que aniran passant pel castell (dues cada any) exploraran la col·lecció de la fundació amb exposicions de caràcter temàtic. De fet, la fundació fa cinc anys que porta el seu fons per tot el territori en diverses mostres a través del programa Itinerar’t, que dirigeix Natàlia Chocarro, “una excel·lent forma de posar en valor la nostra col·lecció”.
“Cara i mans sobre negre”. Foto: Comissió Tàpies, VEGAP, Tarragona, 2020
L’exposició inaugural de Tàpies del Castell de Vila-seca és un tret de partida de luxe, ja que aquest conjunt de gravats –mai exposats abans– són tota una exquisidesa. A més, és el primer cop que s’organitza una exposició monogràfica de Tàpies a les comarques tarragonines. El recorregut permet una immersió en l’univers de l’artista a través d’una disciplina que per a ell “no era un gènere menor”, diu Àlex Susanna. De fet, en moltes de les peces exposades es pot constatar que les fronteres entre pintura i gravat es dilueixen. En obres com Graffiti sobre ciment (1990) o Negre sobre palla (1992), l’ús del collage i la manera com Tàpies plasma les textures al paper és pràcticament pictòrica. L’artista no atura mai la seva investigació sobre la matèria en els gravats.
“T i vernís”. Foto: Comissió Tàpies, VEGAP, Tarragona, 2020
Una escultura, Campana (1986-87), de ferro, cera i fusta, també de la col·lecció de la fundació, dona la benvinguda al visitant, al costat de dos gravats monumentals, en els quals van ser necessàries dues planxes i dos papers. En ells la diferència entre pintura i gravat és gairebé imperceptible. I és que en aquest moment de la producció gràfica de Tàpies, l’artista i Joan Roma van explorar fins al límit totes les possibilitats expressives del gravat, fins i tot barrejant en una mateixa peça tècniques diferents, des de l’aiguafort a la serigrafia, passant pel monotip i l’aiguatinta. El llenguatge plàstic de Tàpies es fa present en la majoria de peces –creus, xifres, paraules, incisions…– i totes les obres traspuen el seu afany de transcendència, influenciat pel pensament del budisme zen i el tantrisme. Especialment líriques són les sèries com la Suite Montseny, formada per obres de petit format on la connexió amb la natura es fa molt evident, o la Suite 8 gravats, totes dues del 1993. L’única obra de l’exposició que no pertany a la Fundació Vila Casas és el dibuix original per al logotip de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
“Petjades i creus”. Foto: Comissió Tàpies, VEGAP, Tarragona, 2020
Antoni Tàpies. La resistència del signe
Fins a l’1 de novembre de 2020 al Castell de Vila-seca.
La mostra, que inaugura el Castell de Vila-seca com a espai expositiu d’art contemporani, reuneix una seixantena de gravats d’Antoni Tàpies, mai exposats abans.
“Mà i creu sobre gris”. Foto: Comissió Tàpies, VEGAP, Tarragona, 2020
