Basorèxia

Qualsevol cosa molt bàsica

Potser el cos estava en alerta abans que el país, potser es concentra en la supervivència

| 17/03/2020 a les 10:18h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia, Maria Climent, coronavirus

Foto: Life Of Pix


Escric aquest text des del cim de l'estupefacció. No perquè em sorprengui que ens hagi caigut a sobre l'onada descomunal quan feia dies que la vèiem aproximar-se. No és que esperés cap brillantor per part de la gent que mana. (També és cert que tampoc esperava tanta estupidesa, però ja ho deia Einstein). En tot cas, el que em deixa en un estat catatònic és la incapacitat d'assimilar els esdeveniments. Diria que, igual que les dades reals del coronavirus, la meva capacitat d'assimilació de la realitat porta uns quants dies de retard. És a dir, avui començo a assimilar les dades d'abans-d'ahir i, les notícies que ens han donat aquest matí crec que les començaré a pair demà, quan ja hi haurà noves dades impossibles de copsar a l'instant.
 
No crec que sigui tampoc capaç d'escriure gaire cosa que no hagi opinat ja ningú altre al respecte. Que si tot canviarà, que si el coronavirus és anticapitalista i ecològic, que l'altre coronavirus (el de l'exrei i son fill) està passant desapercebut, que si d'aquesta experiència n'hem d'extreure una lliçó. Això ja està tot dit. I també us dic que tinc tan poca fe en l'espècie humana que crec que d'aquí a uns quants mesos, quan puguem tornar a fer el que a Europa coneixem com "vida normal", potser els primers dies ens sentirem estranys, però segur que en cosa de setmanes tornem a ser els imbècils superficials de sempre.
 
Hi ha una cosa, però, que no s'ha dit tant. És curiós com el cos s'adapta al perill abans que el cervell racional hagi començat a entendre res. Un exemple: cada mes la regla em fa un mal que quan em ve em debato entre penjar-me d'un arbre o intoxicar-me amb ibuprofens. Bé, doncs aquest mes (va coincidir que em va venir divendres), res, tu. Ni l'he notada. Potser el cos estava en alerta abans que el país, potser es concentra en la supervivència i posa la directa molt abans que el cervell, que ja s'ho farà. (Segur que hi ha un expert a la sala que me'n voldrà donar una explicació.)
 
I mentre tinc el cap en una mena d'encefalograma pla intentant entendre que s'està morint tanta gent de cop i més que se'n morirà; i que ja he començat a perdre clients perquè ells també han començat a perdre clients; i assimilant que no puc sortir de casa ni a tirar les escombraries perquè soc dins del col·lectiu de risc; i que no sé quan ho podré tornar a fer, el cos ha pres el control i està amb una bossa de palometes fotent-se'n de la meva jo de fa quatre dies, la que feia plans per Setmana Santa, la petarda aquella a qui li feia tanta il·lusió viure el primer Sant Jordi com a escriptora, la que tenia l'agenda tan plena d'actes.
 
El cos ha pres el control i m'arrenca de les costelles tot d'emocions que em llença a la cara i me les presenta: hola, soc el risc real i aquesta por és nova. Quan penjo el telèfon i m'acomiado de mon pare amb un ves amb compte per l'hospital, quan tanco la porta després que ma mare m'hagi deixat un coc al terra i haguéssim xerrat cinc minuts a tres metres de distància.
 
Que no sé què em passa que ja no m'importa gens perdre'm Sant Jordi i potser sí que tornarem a ser els mateixos egoistes, superficials que vam ser algun dia, però ara mateix tinc un pes al pit que no sé si són símptomes de coronavirus o ganes de plorar per qualsevol cosa molt bàsica.

COMENTARIS

Sant Jordi
Anònim, 17/03/2020 a les 14:22
+29
-0
Hola Maria,

No diré ni escriuré res que no s´hagi dit o escrit abans, i menys encara, faré referència a cap tòpic. No.
Lo que sí (millor un sí que un no) m´agradaria fer-te arribar, és la meva profunda i total admiració per la manera tan meravellosa que tens d´expressar sentiments i emocions internes en paraules. Paraules que en les tradueixes i ens les col·loques una rere l´altra, i mitjançant aquest procés tan màgic, aconsegueixes que ens arribin a totes i tots.
Ets brillant, i et mereixes un Sant Jordi. Et mereixes un vint-i-tres d´abril.

Una abraçada des de la distància!
Certament...
Anònim, 17/03/2020 a les 16:41
+2
-15
Certament, res que no s'hagi dit abans.
DesConcert
Encarna Larrey i Izquierdo , 17/03/2020 a les 16:47
+11
-0
No dormo, volent anticipar me a demà,
tinc cansament, tot i que respiro òptimament; les teves paraules i la suavitat de la imatge, m‘han donat una carícia com la que no rebo en molts de dies:
La llum en la penombra
el contacte de les flors sobre l’esquena
tot un càlid poema sobre la pell
que esmerceix com les poncelles.
Retrobar-nos i , ser-hi en essència, allí on ens ha portat una desconCertada vida.
ànims
Anònim, 17/03/2020 a les 17:03
+11
-0
ànims noia, podem amb això i molt més...
Molt cert.
Anònim, 17/03/2020 a les 17:22
+10
-0
Fabulosa descripció.gracies per descriure la situació de molta gent ,jo m'hi reconec ,encara que tinc setanta anys recent fets .
Gràcies
Anònim, 17/03/2020 a les 17:31
+9
-0
Grácies, gràcies per expressar amb aquesta facilitat i subtilesa el que tots pensem i no trobem paraules.
Totalment d'acord. No hi ha més que l ara i aquí...
Anònim, 17/03/2020 a les 19:19
+8
-0
2020
El teu Sant Jordi el tindràs!!!
Anònim, 17/03/2020 a les 21:53
+7
-0
Bona nit Maria,
Fa unes dues setmanes que he llegit GINA, novela espectacular, la veritat fins que no la vaig acabar no la vaig poder deixar, potser perquè molts dels personatges que hi surten els hi posava cara i veu, i se m,han fet entranyables...Aquesta nit he sentit que la festa de Sant Jordi es celebrarà un dia diferent del 23 d,abril i estic segura que sigui el dia que sigui que es celebri aquest serà el teu dia!Una abraçada i espero que el confinament s,acabi el mes aviat possible i tornessim a les nostres automates vides😘
Malson
Silvia s, 18/03/2020 a les 03:31
+4
-0
Quines ganes de tornar a veure imbècils superficials per el carrer, desitjo tornar a la realitat , de vegades intento despertar d'aquest mal son.
Ho som
Imbècil, 18/03/2020 a les 12:21
+4
-0
No sé si aconseguirem aprendre alguna cosa, jo espero que sí. Aquesta situació mai viscuda en els temps moderns, ha de ser un punt d'inflexió. Si no és així, confirmarem que l'espècie humana és imbècil del tot.
Damnificats
Senyor_Pep, 18/03/2020 a les 13:28
+6
-0
Aquest episodi de la humanitat tindrà molts damnificats, però ni un serà gent lúcida que, com tu, sap expresar i descriure sentiments. Quinze, vint, quaranta dies de confinament donarà a tothom l'hàbit de llegir. El dia que sortim, voldrem còrrer, mirar la natura, abraçar als amics i a les amigues, però quan tornem a casa, voldrem inevitablement, agafar aquella novela, aquell relat, aquella història que haurem deixat a mitges. I després un altre.
No deixis d'escriure, que ens fa molta falta.
Fins aviat !
Mon Folch, 18/03/2020 a les 18:15
+5
-1
Maria,

Com sempre, només puc felicitar-te ! Sóc admiradora teva des que et vaig descobrir en aquetsa revista. La teva novel·la em va encantar i espero poder-te saludar per dir-t'ho personalment. Comença a escriure la propera, perquè necessitem literatura fresca com la teva. Per això et dic : fins aviat !

Una abraçada!
Mon
M'ha passat igual.
Anònim, 18/03/2020 a les 18:37
+4
-0
Noia, m'ha passat igual que a tú. La meva regla ha vingut feliçment, a mi que d'un temps ençà no em deixa ni viure. No havia pensat que fos per això, bona observació.
Jo encara tinc esperança...
Theodora, 19/03/2020 a les 10:44
+1
-1
Jo encara tinc esperança en la humanitat... Realment tenim parts nostres molt, molt boniques i màgiques; sé que d'altres tot el contrari, però, què boniques són les bones!
En fi...
Doncs la meva experiència aquest mes amb la regla et sorprendrà:
M'acostuma a venir sobre els dies 10, 11 de cada mes. Aquest mes els símptomes "pre" (molt més accentuats, desagradables i allargats en el temps) han arribat el dia 9 (dilluns) per quedar-se fins el 15 (diumenge!!!) que finalment ha baixat. 4-5 dies tard, amb una pre-menstruació d'una setmana i un mal durant els dos primers dies descomunal.

Ha sigut bastant dur, totes les noies i dones sabran que els canvis emocionals són també molt durs. Però ja ho deien: la menstruació junt amb una pandemia mundial mai va ser una bona idea!

Una abraçada,
Ànims a tothom!
AgrÏment
Anònim, 19/03/2020 a les 12:25
+5
-0
Gracies per led teves sinceres paraules. M'has donat ànims. Tinc una filla confinada a la seva habitació i jo amb 90 any s, al menjador. Ahir va contestar les preguntes que han posat en un App, i veurem com anirà. Gràcies de nou.
Descubri
Anònim , 20/03/2020 a les 16:56
+2
-0
Tinc la sort de tenir jardi I en ell hem quedó meravellade com el cicle de la vida i les estaciones segueix el seu cami natural al Marge de de virus, bacteies I malalties desconegudes que ni han, moltes vegades creadas per l'esser huma. En un mon super tecnológico on cada día queda obsolet l'anterior, la natura ens dona una llico d'humilitat. No se si apedrem d'aquesta fita, seguramente no I hurem deixat vides pel cami pero l'home/dona seguirem sent arrogants, vanidosos I creient que podem seguir jugant ha ser deus( qualsevol deu) el que cregui.
Dies dificils
María JoséAnònim, 20/03/2020 a les 18:18
+2
-0
Escrits que calen fons. Si. Ara tothom diem... Hem D aprendre d' aquesta lliçó. I d' aquí dos dies, quan tot hagi passat, el que tu dius, a la rutina de sempre. El positiu... Estar nos dins de casa, amb la neteja. Però ho ha coses bàsiques que necessitem. Una abraçada. Ara ho diem i quan podíem de vegades no ho fèiem. Et mereixes un Sant Jordi. Però saps... Has tingut el Sant Jordi des que vas publicar el llibre. Perquè ha estat un gran llibre. Mira t ho així. Més que satisfeta del teu resultat. Del teu primer llibre. I esperant una pròxima publicació.
Dels teus escrits... Què t' haig de dir... Traspuen ben endins.
Toques el 'voraviu'..
nel, 27/03/2020 a les 19:34
+0
-0
Toques el "voraviu", gracies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre