Postals

Tancada a casa

He mirat amb cara d’assassina la persona que ha tossit a deu metres de mi

| 18/03/2020 a les 22:38h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Bruno Cervera


El moment de màxima eufòria és quan surto a llençar les escombraries. Ahir em vaig deixar la del lavabo, o sigui que avui hi he tornat i, mig embogida, com si estigués pel mig del camp, he corregut fins al contenidor. Duc a la jaqueta un dels últims esprais de sabó de la farmàcia i em rento les mans quan obro el pany de la porta de baix, quan llenço la bossa i quan torno per la vorera i no toco res però no fos cas que alguna partícula, ves a saber com, se m'hagués filtrat a la pell. Confesso que he comprat coses inútils al súper, i que he mirat amb cara d’assassina la persona que ha tossit a deu metres de mi. I que ja sé què fan tots els veïns del davant: la del primer pis, que treballa amb l’ordinador, ja és la meva companya de feina; a la que fa rotacions amb els braços i es toca la panxa de sis o set mesos li desitjo que li vagi tot bé, i l’home rapat que fa seixanta flexions per minut, dir-te que t’he intentat imitar, amb la Rosalía de fons, però que estic més cascada del que creia.
 
Quan el Rhoy, un dels companys de pis, se’n va a treballar, és com si el meu fill se n’anés a la guerra. Vesteixo lliure i cutre: amb la jaqueta verda, el jersei lila i les vambes de flors que tenia tirades a l’armari. Em sento indefensa quan vaig al Suma i veig que tothom va amb mascareta menys jo. Faig videotrucades i acaparo totes les tasses de cafè del pis. Tinc papers de llibreta amb totes les coses que he de fer, mails per respondre, i una muntanya de llibres que em miren de reüll i em diuen: va, agafa’m, no m’havies de llegir? Què se n’ha fet d’aquell deliri? Faig entrevistes per telèfon, cosa que mai he volgut, i mira, tampoc està tan malament, i m’estiro al llit mentre una psicòloga m’explica que el virus més letal és el de la por. Dino –concretament, ara em faig el dinar– a les 12:59 i no a les 15:00 o 16.00 o quan recordo que he de menjar. Comparteixo la taula de vidre del sofà amb els del pis, i parlem, i quina sort que encara no ens haguem barallat. Ah, i amb la tablet mirem el telenotícies, com fa mil anys. Reenvio les xorrades que em fan riure: una noia lloga el seu gos, el Bitxu, i a mi, que em fan por, ves a saber si potser en trauria un a passejar. Subratllo La Pesta d’Albert Camus, i em torna la paranoia. Enmig d’aquest merder, llegeixo que Barcelona està menys contaminada i que han frenat desnonaments, i dic: mira, almenys. No gasto diners fent cafès a fora, i trobo que fer-lo a casa, amb l’olor que fa el primer fum que surt de la cafetera, té un no sé què diferent.
 
El primer dia, i el segon i el tercer, a estones estava mig il·luminada, i pensava: d’això, en traurem pistes per aprendre a viure d’una altra manera. I mirava com el veí de baix, aquell home que em fa por, podava el llimoner: i pensava en les coses que em sobren a la meva vida. En la importància del temps lent, en com desaccelerar-nos, sortir de la roda boja de córrer, potser ens desactiva el fer-fer-fer: però ara mateix estic a l’habitació fent-fent-fent. El primer dia mirava Twitter i de debò que embogia, de tanta ànsia que s’hi respira, i llavors sortia al balcó i mirava les llimones, les nespres verdes: n’hi ha quatre o cinc amb una mica de groc, de primavera. També vaig seguir amb els ulls el vol d’un ocell petit, que ves que li expliques d’estar tancat.
 
De debò que vull aprendre’n coses, que de tot això en tregui algunes lliçons, però avui soc la que fa estiraments escoltant Grease, la que al menjador aixeca molt les cames fent veure que puja escales, la que enveja els ocells que abans no veia, la que obre la finestra perquè corri l’aire, la que neteja el pany de la cuina abans d’anar a dormir. La que, més que el d'un gran amor, avui té aquest desig íntim: que s’omplin les escombraries per oferir-me voluntària a llençar-les. 

COMENTARIS

Pell de gallina
Judit de Balaguer, 19/03/2020 a les 10:50
+16
-0
Hola Gemma,

M'has deixat parada perquè jo també estava escribint (cosa que faig sovint i m'agrada molt) sobre les meves vivències d'aquesta situació... i gairebé m'has tret de la ment el mateix que penso i com em sento.
Només volia fer-t'ho saber...
Si puc, publicaré el text.
Força!
A casa estic divinament
Marta Canyamerasn, 19/03/2020 a les 15:18
+8
-5
M'agradat molt el teu escrit!! Jo a casa estic de conya ,normalment no surto massa ,aixi que soc al carrer ,estic desitjant arribar !!Nomes surto amb les meves nenes peludes la Gina i la Gal-la ,super i algun cafe amb la meva amiga l'Anna viu al costat pero la trobo a faltar !!Amb la meva filla ,nets i germans ,anem de bolit amb misatges,audios i conferencias per Skayp !!2
Visca la desacceleració
Isaac Moran, 20/03/2020 a les 09:07
+5
-1
M’agragen molt les teves paraules, em sento molt reflexat. Aquesta situació pot ser la oportunitat perque tots reflexionem...

Tirar la basura s ha tornant un gran moment pels q no tenim gos, en el nostre cas a més ens hem de turnar amb la dona així q pot tocar cada tres o cuatre dies. 😉
Aprendre
Solsol , 21/03/2020 a les 00:16
+3
-0
Aquest pensament que fa dies que em volta pel cap. Potser tot passa per alguna cosa, potser el món, el planeta, ens està dient quelcom. Per continuar ens hem d'aturar. Aprenem de tot el que està passant!
Nopucquedarmeacasa
Anònim, 21/03/2020 a les 07:46
+26
-0
Vull explicar la meva...
Des del decret de alarma i confinament a dia de avui no puc ni dormir, estrès, ansietat, por.. mil sensacións...
Sóc una de les persones que NO es pot quedar a casa i fer vida de confinament.
Treballo en el sector de arts gràfiques dedicat el 80% a la producció de material per el sector alimentari.
No tinc transport privat, doncs a les 6.am surto amb el bus 40min amb més de 10 persones direcció la població on hi treballo. No arribo al casa fins les 17.30. Encara així sóc la encarregada de sortir a comprar si fa falta alguna cosa.
A casa som 4, dos menors i la parella que es vulnerable ( problemes respiratoris)...
amb tot això vull dir que NO hem puc quedar a casa:
1. Sóc la única que pot portar diners a casa
2. El meu sector laboral no es pot parar perque si no no tindria ningu menjar que comprar.
Estic cansada de la gent que creu que es un horror estar a casa que ja no sap que fer.. però mes horror es sortir per anar a treballar i tenir que arribar a casa i pensar que no transmetrà res a la família. Això si que és un punt més.
Est una gran ajuda
Primavera, 21/03/2020 a les 09:43
+4
-1
Si, dic gràcies perquè tot el que dius és el que sentim la majoria de la gent, si u pots llegir que un altre li passa el mateix que Tu sembla que et sens més aliviat
Sentimens
Anònim, 21/03/2020 a les 18:34
+2
-0
SOC una dona de 74 anys de risc,, mi adaptat mol be al esta a casa, sols portem 15 días,, pero que sera cuan pasi una setmana mes,, els nervis escomensin a notarse., es dur molt dur, no pode estimar al teus fill nets,,, si que em dono conta que estas valoran mol mes als amig. I com ens consciencem, del que está pasan els demes,,
Confinats no voluntaris
Marta Navarro, 21/03/2020 a les 21:51
+11
-0
Ahir mateix li vaig dir al meu fill que la vida ens havia canviat en 1 setmana. Hem aturat el ritme de cop, hem deixat de fer plans. La nostra ment es resisteix a acceptar el qud està veient. Però és la realitat que tenim. És l'ara.
I encara penso que hem tingut molta sort de no haver-ho viscut abans.
Sóc infermera d'oncologia. Estic a 2a línia perqué encara administrem quimioteràpia. Però veig la impotència i el patiment dels meus companys i visc dia a dia la por de la gent. Segurament passaré a 1a línia un cop colapsi el sistema. És el que hi ha. Sense dubtes. I tots farem el que calgui.
Aquells que no sabeu estar a casa imagineu que cauen bombes a fóra o hi ha radioactivitat. Esteu en un lloc segur. Disfruteu del temps lent. Aprofiteu per fer tot allò que mai teniu temps i us queixeu. Avorriu-vos. No passa res. Parleu molt amb la família i els amics o endreceu. Jugueu, penseu, sentiu...
Segur que tots els professionals que treballen en serveis bàsics voldriem
ser a casa, en un lloc segur i sense por de ser responsables de ser portadors del virus a la família.
Cel blau
Odissey , 21/03/2020 a les 21:57
+5
-0
Curiosamente aquests dies a les 7 estic desperto. M aixeco, I surto al balcó. A dins els nens I el meu marit encara dormen. I penso que soc afortunada que tots estiguem sans. Teletreballo I mica en mica Passa el día. Moments d euforia, moments de mal de panxa i encongiment de cor... Rius amb els acudits, però la realitat et sacseja... Però pensó que passarà. Ens en sortirem. Ànims a tothom!!!
Tristeza
Anònim, 22/03/2020 a les 10:44
+3
-1
Me siento identificada con todo lo que describes. Pero además he de decir que siento una enorme tristeza por todos los q ya no están y, especialmente por la gente más mayor. Personas que, como mi madre, ya pasaron una guerra y ahora se los lleva esta. Tendremos que aprender a vivir con esto, no quejarnos demasiado y seguir luchando y aprendiendo para lo que nos venga.
En saps molt...
Anònim, 22/03/2020 a les 15:32
+0
-0
...ho dius tan bé!!
Això del moment de màxima eufòria m'ha arribat a l'ànima. I abans no hi anava quasi mai!!
Aniversaris
Anònim, 23/03/2020 a les 00:31
+0
-0
M'agrada el teu escrit, és com en sento. Espero que serveixi aquest confinament,vel porto bé, tinc una amiga italiana i ells porten uns dies de més, xerren molt pel WhatsApp. Malauradament ella ha perdut un tiet avui per CV. Jo estic sola, la meva filla està amb el seu pare en una altra localitat. Aviat farà avui 12 anys i els plans,vregaks i festes amb amiguetes estan congelats. La part més dura d'aquest període és patir per qui pot enmalaltir, sobre tot del teu entorn i no m'ho trec del cap, la crisis econòmica que ens cau a sobre

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla
Imatge il·lustrativa
Una coreografia de Steev de Sousa que evoca una relació fraternal
Imatge il·lustrativa
14 reflexions sobre la importància del teatre