Foto: George Redgrave
Tinc por d’obrir la nevera i que en surti una invitació de videotrucada d’una cosina de Lugo. M’espanto quan salten les torrades per si la torradora escup també un missatge de la feina que haig de contestar aviat, amb això del teletreball. Evito encendre el llum de la saleta per si il·lumina el meme número cinquanta-set que no podré evitar mirar de reüll, fins a obrir-lo, com els altres cinquanta-sis, que si no tothom es partirà de riure amb el paio que camina sobre la cinta de rentaplats a terra i jo no l’hauré vist.
Obro el calaix dels mitjons i sona un com-estàs-no-t’aïllis-massa-quan-vulguis-fem-un-skype. Les calces, que comparteixen calaix amb els mitjons, criden eufòriques tot el contrari: Aïllaaa’t! Tan felices elles perquè volen seguir de vacances. Miro a l’armari, a veure si és per aquí el que busco, però en surt disparada una trucada sortint i se’m fica a l’ull, cauen a terra tres likes que duia a la mà i un retuit que no m’havia adonat que encara em penjava dels cabells. Ah, aquí està! Deu metres de cinta elàstica!
El que no sé és per què estava tan amagada, si fa només sis dies que desfeia la maleta i, amb ella, la disfressa de carnaval i aquesta cinta elàstica que havia traçat un ring de lluita lliure mexicana pels carrers de Cadis, sota aquell cel tan blau i aquelles ganes desbocades de celebrar la vida, la bogeria i l’absurd. Corro al grup de whatsapp: Tinc cinta elàstica! Persones que no conec ho celebren. Són dones, la majoria. Una ha ofert la màquina de cosir i el coneixement, d’altres, trossos de tela, un altre veí ofereix una segona màquina de cosir. Només faltava la cinta elàstica i jo en tinc tots aquests metres. Curiós destí, el seu: de ring de boxa desbarrat de lluitadores contra el patriarcat, aquell vuit de març, a ser part d’aquestes mascaretes de tela fetes al barri per prevenir el coronavirus.
No ho sé, si seran efectives, però em fa feliç aportar alguna cosa al grup de suport mutu del meu veïnat, i més una cinta elàstica que ve del sol, la rauxa col·lectiva, el carnaval. Demà ens organitzarem per passar-nos teles i cintes, amb aquestes persones que no conec, novament com qui fa contraban, amb el mínim contacte possible i a la vegada amb aquest contacte tan proper, i pensarem, en els dies de confinament i quaresma que vindran, que les pantalles ens la volen fer líquida, però en realitat és elàstica, la vida.
