No-ficció

Esperar l'inesperat

Avui ha mort ella, la que els va cuidar amb tot l’amor

| 19/03/2020 a les 18:23h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Sala d'estar, no-ficció

Foto: Ashkan Forouzani


M’acaba d’arribar un missatge d’una companya anunciant-me la mort de la seva cunyada: una dona de cinquanta anys, d'Itàlia. Fa tres setmanes van morir els seus pares, un de vuitanta-cinc i l’altre de vuitanta-sis anys. Encara no se sabia com ara què era el coronavirus. Ella els va cuidar, segurament amb l’afecte i l’estimació d’una filla, i també amb totes les precaucions que s’indicaven en aquell moment. Tres setmanes, fa no res. Ningú ha pogut fer-ne el dol encara. Avui ha mort ella, la que els va cuidar amb tot l’amor. El seu home i els dos fills estan en estat de xoc. No poden acomiadar la mare perquè a Bèrgam hi ha tants morts que no donen l’abast, diu la meva amiga.
 
M’envia una foto d’un poliesportiu ple de taüts. Estan alineats en l’espai com si fossin atletes a punt de rebre una medalla. Però son cadàvers, víctimes d’una pandèmia que aquest societat globalitzada i tecnològica que es creu amb capacitat de desafiar el planeta no pot controlar. Un esquifit virus de 120 nanòmetres de diàmetre, que podem fer desaparèixer rentant-nos les mans amb aigua i sabó, resulta més potent que tota la tecnologia i la supèrbia que arrosseguem amb nosaltres. Més efectiu que cap de les xarxes socials, més expansiu que els mitjans de comunicació globals i sobretot, més letal. No puc deixar de mirar la fotografia, és una captura de pantalla d’un tuit. Hi ha escrit “da Bergamo...vi prego non dite piü che è una banale influenza. Stiamo in casa”. Cada taüt té una rosa al damunt. Ningú acompanya els fèretres, estan sols enmig d’una desolació austera, només al fons es veu alguna gent amb armilles fluorescents.
 
Estem impotents davant d’aquesta crueltat tan inesperada i no podem fer res més que esperar. Esperar l’inesperat. Com es resol aquesta paradoxa? Quan hi penso tinc la sensació de caminar per l’abisme, amb un ai al cor, i la certesa que, mentre els experts investiguen, el sanitaris ens cuiden i els del sector alimentari ens mantenen, la millor cosa que podem fer la resta és quedar-nos a casa.

COMENTARIS

No tinc paraulas
Anònimmarta cairol, 19/03/2020 a les 22:28
+12
-2
No tinc paraulas
No se que di es masa fort😘😘😘😘
D e p
No sabem que passarà
Anònim, 20/03/2020 a les 00:47
+3
-1
Quan t’ho diuen no t’ho creus, després penses bé seran quinze dies i després vida normal. Però no.
Aquestes notícies tan cruels te mostren la realitat: no sabem que passarà.
Que descansin en pau.
Compartim
Anònim, 20/03/2020 a les 06:13
+3
-0
Estimats quan de dolor! Una abraçada profunda.
Un mal sueño
Anònim, 20/03/2020 a les 17:00
+2
-0
Es una situación que se nos escapa de las manos.No estamos suficientemente informados y creo que estaremos mucho tiempo en cuarentena con esperanza de que despertemos de este mal sueño.yo voy cada día a.trabajar arriesgando mi vida y la de mi Familia ellos están en casa y yo cuando vuelvo aunque tome medidas de desinfección tengo miedo de contagiarnos.Quiero ser positiva de que pronto nuestros médicos y científicos encuentren algo que evite el contagio.
Amistat
Lluis i Pepita, 20/03/2020 a les 17:19
+2
-0
Jordi, som uns amics dels teus pares a Igualada ens ha fet arrivar el teu escrit nosaltres fa 8 dies que estem confinats és terrible el que estem vivint tots.
Quanta tristor i dolor
Quan dolor junt.
Martapb, 20/03/2020 a les 17:20
+2
-0
M'uneixo al dolor tant gran que pateix tantíssima gent d'Itàlia.
Tu ho has dit un petit virus que està matant a gent de tot el món sense pietat i sense distincions. Els homes volem controlar-ho tot i hi ha coses a la vida que ens demostren que no. Però ens sentim més units que mai entre llàgrimes i dolor per tanta crueltat d'un "bitxo" tan petit que ens arranca el que més estimem.
QUE ENS AJUDI A APRENDRE
ISABEL VALLS, 21/03/2020 a les 09:32
+2
-1
Cada dia hi ha relats més durs. Estem vivint uns temps molt difícils que mai ningú de nosaltres s'hagués ni pogut imaginar, com dius Jordi, tres setmanes abans.
Espero que aquesta aturada, aquest retir obligat, ens ajudi a parar, a pensar més en nosaltres i en els altres, a aprendre a conviure tots junts i a agafar-nos les coses més tranquil·lament. Aprenem a estimar.
Maleit CORONAVIRUS
Roser Carbonell, 22/03/2020 a les 11:48
+1
-0
Estar confinats a casa considero que no es el pitjor fins aquí que ens falta ? Sabem que es la nostre petita colaboració perqué es pugui evitar la expansió d'aquest maleit CORONAVIRUS. pensem amb tots els malalts que es troben en hospitals en condicions inhumanas, patint dolor i l"allunyament del seus familiars i del personal sanitari que si deixa la pell per atendre a tots inclús alguns hi han deixat la vida, també els pobrets que moren sense una mà estimada al costat, tot aixó sí que es engoixant i només pensar-ho les llàgrimes no s'aturen. Per tant no ens queixem i QUEDEMNOS A CASA.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La UVic-UCC i Eumo Editorial convoquen un certamen en homenatge a Ricard Torrents
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un anunci resumeix l'experiència i l'aventura de dur vides al món
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa