Moderato cantabile

Vint-i-u de març

Un dia cada dia, petit i tancat

| 21/03/2020 a les 13:51h
Especial: Moderato cantabile
Arxivat a: Cambres pròpies, Moderato Cantabile, Andrea Jofre

Foto: Andrea Jofre


M'he trobat que el cossi de la roba bruta és buit i les piletes de roba neta i plegada ja no caben als calaixos. He anat fent rentadores seguint un calendari instintiu, el de fins fa una setmana, que em portava a fer la bugada després de certa acumulació d'hores a casa. Aquest equilibri que no havia vist s'ha trencat perquè les sensacions d'abans no serveixen, ara. Quan el que em feia de sostre obligat només eren els ossos del cap, era capaç d'una concentració admirable, he descobert. Podia llegir al sofà sentint les notícies de fons, sense escoltar-les, les mantenia a ratlla fora de mi i dins el cap només hi cabia el que jo volia. Ara el cervell em deu voler compensar el tancament obrint fronteres, sent permeable, i lligar lletres o pensar em costa el doble, el triple, no ho sé comptar.

Les meves vacances mentals sempre són a la perifèria de les coses, on hi ha menys gravetat, però ara no és sempre i descanso fugint del panorama general. Miro de pensar en detalls de tot plegat, puntes d'iceberg poc importants que dibuixin a poc a poc aquesta interrupció forçada del viure habitual. Visc un dia cada dia, petit i tancat, i no els sumo, ni els resto d'un total que no se sap. Faig. I prou.

He col·locat en una bossa mental estanca les coses que no puc fer perquè no vull tenir la sensació que no puc fer-les. És un núvol de pausa, de plans congelats. Ja els arribarà el moment, quan tot això hagi passat. Als meus i als dels altres. Li arribarà a la festa amb què havíem de celebrar l'aniversari de la Mon, la meva mare, que avui fa seixanta anys. Recordo la dels quaranta i el jersei vermell que me li vaig apropiar per anar-hi, i la dels cinquanta i tot el que vaig ballar aguantant-me la panxa embarassada. I d'aquí a deu anys, quan en faci setanta, recordarem aquest any, el de la festa que no va ser quan tocava perquè vam haver d'ajornar un tros del vint-i-u de març. Però la resta és avui. Mama, per molts anys.

COMENTARIS

Vint i u de març
Fatima torrens, 22/03/2020 a les 20:58
+1
-0
Bonic i tendre.🤗
'Podriem haver celèbrat 69+1. Fórmula perfecta per no cambiar de desena"
M. Àngela Pontnou Vila, 23/03/2020 a les 04:45
+1
-0
La vida s'aturà l'any passat, per la mort de la Lina. Per mí no es va aturar. En camvi si es và aturár el meu aniversari. Els meu 69 anys no van ser festajats a casa meva el any passat. A la meva ment, li mancan dos aniversaris per brindar amb família. Aquest mes de Març del 2020 tampòc els he pogut celèbrar. Els meus 70, anys prometien ser sorpresius, -els- dos -en -un, era una fórmula original, el motiu perfecta per evadir entrar a la decena dels 70, podríem haver celèbrat els 69+1 . M'agradaba aquesta idèe sensa tenir de treura el 6 de la meva vida. Una fórmula perfecta damunt del meu pastis per demanar un desitj a l'apagar les espelmes. No cambiar de decena, representava evitar entrar l'altrei. La meva edad mai sería definitiva. A partir d'ara, l'emprevist d'un estat d'alerta gloval, no em deixará festajar mai més els meus 70 anys. Mai hauría pogut pensar que aquesta crítica circusntancia hagues pogut fer trontrollar totes les petites mentires q de vegades ens fan ser ilusoriament felissos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Cim d'Estela ofereix activitats per a infants durant la Setmana Santa
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix una programació especial de continguts digitals
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Una campanya reinterpreta «L'aneguet lleig» per visibilitzar aquest trastorn
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
Katharine Hepburn llegeix la nota que va escriure a l'actor 18 anys després de la seva mort
Imatge il·lustrativa
Una parella catalana mostren a la BBC com es el seu dia a dia amb la seva filla