Mentides minúscules

L’artista Mercis Rossetti va fugir de Barcelona el mes de setembre de 2019 per amagar-se a Nova York durant quatre mesos. Allà, armada amb una càmera fotogràfica, va capturar la ciutat i la seva gent retratant tot allò que li semblava imprescindible. Imprescindibles no eren els skylines novaiorquesos, imprescindibles eren els plats de carn, la sang vessada en una pica, els pits i els llit acabats de fer (servir).

La Mentida és la conseqüència de tot això. Curada i desinfectada per Mercè Vila Rigat i concebuda com una constel·lació, l’exposició –que, quan deixem d’estar confinats podrem visitar a Tinta Invisible– reuneix més de cent fotografies, tan boniques com incòmodes, en què les mentides es converteixen en eixos vertebradors d’un conjunt heterogeni –i aparentment inconnex– de retrats, autoretrats, bodegons i paisatges.

Una petita mentida, tan menuda com algunes de les fotografies de l’exposició, en genera una d’una mica més gran, i aquesta en provoca una d’encara més ampla fins a crear una xarxa d’enganys que ho cobreix tot. Això és la vida, i això explica la mostra: mentides minúscules que n’engendren de més grans que les justifiquen i així successivament fins a la creació de la gran xarxa enganyosa.

I és que la vida no transcorre en un escenari de veritats, la vida té lloc sota la constel·lació de La Mentida, un escenari degudament poetitzat on protagonitzar el teatre de la vida amb certa seguretat. Quan érem petites, ens deien que no mentíssim, que diguéssim sempre la veritat. Un dia, a l’hora del pati, se’ns va escapar la primera mentida, i no va passar res. Vam prendre consciència del seu poder i ens vam fer grans alimentant-la amb malícia i por, fins convertir-la en el nostre sostre i la nostra zona de confort.

En totes les imatges hi ha una sola veritat: mentim perquè tenim por. Us convidem a trobar enganys imperdonables en aquestes 14 fotografies, mentre escolteu, llegit per Jordi Caixàs i Neus Borrell, el text que ha escrit Mercè Vila Rigat.

1.