Amb tot només quedo jo,
tan sols un tros de vent
que se’n va com tot a l’infinit.
Amb molt d’esforç em faig sentir més lliure
quan tot m’empeny al fons, a l’abisme.
Coneixe-us a tots és tan bonic
que em fa viure,
que em fa créixer i ser petit alhora.
Llavors tempestes com tots els dimecres.
Moixons, amagueu-vos
que és tard i vol ploure.
Amics de les plantes,
amics de tots nosaltres,
ningú ens traurà mai les ganes de viure.
Amb tot i la paciència
de mossegar les ungles,
amb aquesta peresa
t’enlaires tot d’una.
Com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens traurà mai les ganes de riure.
Amb totes les coses
que et fan sentir lliure,
amb tan sols aquestes
val la pena viure.
Amb totes les coses
que et fan sentir lliure,
amb tan sols aquestes
val la pena viure.
Foto: Facebook El Petit de Cal Eril
