Els fills dels altres

La falda de la mare

Ella havia deixat de treballar per tenir el nen i després, quan havia volgut tornar-hi, el seu home va dir que no

Manies i rutines

| 09/09/2015 a les 13:43h
Especial: Els fills dels altres
Arxivat a: Cambres pròpies, Els fills dels altres

Foto: juantiagues


Se'l posava a la falda i cosia, i per fer el dinar el portava enganxat al vestit, i si volia banyar-se, s'havia de ficar a la banyera amb ell perquè era impossible deixar-lo sol, no en feia ni una de bona. Al matí, quan es llevava, el tenia ben posadet al pit, la despertava així, buscant el pit, i a la nit igual, se n'havia d'anar a dormir amb el pit per fora de la camisa. Fent el sopar se'l posava a sobre del marbre i deia, aquí quietet, i ell es quedava quietet però de cop mirava i mirava el sostre i les coses dels armaris de dalt i perdia una mica l'equilibri, i el recollia just abans de caure a terra. I dinant, a la falda també, com quan cosia, i així anava fent sempre, durant tot el dia, i quan arribava el pare, que el pobre havia passat tantes hores treballant a la fàbrica, agafava el nen i deia, quina coseta més bonica, i després el deixava a terra, o se'l posava al costat al sofà i miraven una mica la televisió, fins que venia la mare i deia que la tele no era bona per al nen, i se l'enduia de nou a la cuina, i el nen plorava i la mare deia que si era així com l'havia d'ajudar, millor que no l'ajudés.
 
Els diners sempre eren el problema, perquè ella havia deixat de treballar per tenir el nen i després, quan havia volgut tornar-hi, el seu home va dir que no, que millor que es quedés a casa, i ella va pensar que tenia molta sort de tenir un nen tan sa i de poder-se'l quedar tot el dia a la falda, però després d'uns mesos els diners eren escassos i la paciència de la mare també, i va dir de tornar a la feina però llavors ja no n'hi havia, de feina, i va començar a cosir a casa per a les veïnes, i de tant en tant alguna veïna li deixava el nen perquè el cuidés, i llavors ja no en portava un a la falda, sinó dos o tres, i pensava que era afortunada, que les altres mares no podien fer-se càrrec de les seves criatures. I així anava fent, se'ls posava a la falda i cosia, i a la nit les mares dels nens veïns i el seu home deien dels nens, quines cosetes més boniques, i ella no volia que veiessin la televisió, fins que una nit va quedar-se adormida al sofà, mentre el seu fill li tocava el mugró amb un dit.
 
A partir de llavors va deixar els nens al sofà, tots els nens de les veïnes, amb el seu, mirant la televisió, mentre ella cosia o cosia més bé i més ràpid, i fins i tot li sobrava temps per fer més encàrrecs d'altre mena, com fer dinars per a les mares que no podien fer els dinars per als seus marits, i pensava que era ben afortunada de poder fer sempre el dinar i el sopar, malgrat la falta de diners, i a la nit tothom deia que el seu menjar era tan bo, i que els nens eren unes cosetes ben boniques. I ella pensava que tenien raó, i que tant de bo se'ls pogués posar a la falda, tan bonics que eren.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
21/09/2015
Imatge il·lustrativa
27/04/2017
Imatge il·lustrativa
20/07/2015
Imatge il·lustrativa
27/07/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
L'Ajuntament de Sant Cugat programa activitats per celebrar la Festa Major
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre la rivalitat entre dos germans enlluernats per un cos espectacular