Foto: Valeria Boltneva
Et fa mandra mirar les xarxes socials, però ho fas de tant en tant. Mous ràpid l’índex per la pantalla més per costum que per interès. Els #totanirabe o els #ensensortirem et fan somriure amb una ironia macabra que t’agradaria no tenir. Saps de sobres que a vegades no tot va com voldríem i que la simpàtica fotografia d’instagram es pot convertir en un tètric fotograma en blanc i negre en un obrir i tancar d’ulls.
Resiliència, se’n diu, de saber sobreposar-se als moments crítics i adaptar-se després d’experimentar una situació inusual i inesperada. Però el concepte té trampa. Aixeques la comissura dels llavis mentre ho rumies. Aquesta habilitat acostuma a ser desconeguda per l’individu. Únicament la descobreix quan es troba enmig d’una situació difícil. Toca’t la pera.
Et mires el puntet morat que tens al braç esquerre. Fa just un any, tres-cents seixanta-cinc dies (i les seues nits) que te’l van foradar per inserir-hi un tub fi que havia de facilitar que un verí terapèutic arribés a tots els racons del teu cos. Passes els dits sobre el petit bony que t’ha quedat.
Els sis mesos que van succeir la perforació de l’avantbraç van ser d’escolarització forçosa al curs que podríem titular “Sovint no tot va bé, espavila’t”. Un cop matriculada et vas adonar que, per desgràcia, allí hi havia alumnes de tots els nivells. I que posats a no saltar-nos cap classe, més valia riure que plorar.
Però a vegades ploràvem (oh, sorpresa!). Sí. Tal qual. Ens passàvem pel forro els tu-pots, deixàvem la valentia pels herois de la Marvel i ens desfogàvem a gust. I el món continuava girant, ves tu.
El teu aprenentatge va anar així. Ara bé, hi ha qui assoleix el títol en d’altres acadèmies de la vida que no goses ni imaginar. I si et van venint d’una en una, rai, penses. Perquè aquesta és una altra: les merdes no sempre es presenten endreçades en fila índia, no. Es poden solapar l’una sobre l’altra i no hi ha Marie Kondo que ho arregli. Campi qui pugui.
Hi dones voltes una estona. Potser #ensrefaremcompodrem o #confiemenelsqueensaben serien etiquetes més adients. Sacseges el cap mentre penses que no et guanyaries les garrofes, com a community manager. Sospires. Les coses estan anant tirant a malament, però qui ets tu, boja, per dir a ningú que deixi de pintar arcs de Sant Martí?
T’observes de nou el braç i penses que potser t’hi faràs un tatuatge, on ara hi tens la marca.
6
0
