Un fragment de L’arbre exemplifical, de Ramon Llull, i els poemes Enterrament de Francesc Garriga, d’Albert Roig, i Riu amunt, de Miquel Martí i Pol (musicat per Juan Manuel Galeas i arranjat per José Santiago). Aquestes són les obres que, des de casa seva, han gravat l’actriu Sílvia Bel, els guitarristes José Santiago i Pedro Merighi, el cantant Juan Manuel Galeas i el flautista Fran León per acompanyar-nos “des de la precarietat, confinats i amb estima”.
Arbre exemplifical
Nas –digué la memòria–, ¿per què preneu plaer en olorar la rosa? –I vós, memòria –digué el nas–, ¿per què la rosa us recordau de luxúria?
Ramon Llull
Enterrament de Francesc Garriga
A les nits, amb ull núvol, et migraves. Miraves
els fils humits encara de la rosada. La llum,
la teranyina, que la teva mà filava.
Deies «Vivim en una esfera i ens hi amortallem
amb els fils fets de nosaltres mateixos
i girem, aquí, on el Fat ens ha clavat».
La nit. L’Atzur.
Ombres enmig d’ombres erraven l’Erm.
Una pinassa atapeïda esmorteïa la passera
d’aquelles ombres per aquell pis tan petit.
I era trist. Com un jardí trist.
Cap moixó no hi cantava.
I senties les veus i els motors que passaven per la Rambla.
Callaves. Un silenci vell. Mal cuinat. I ja fred.
«O és que brilla una lluna massa tendra?»
Alça’t. Seré els teus ulls. Per mi
deixa’t portar per la volta del cel.
No ens és donat de ser cant. Som llum, ales.
Riu amunt
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.
Com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
com una veu sense ressò,
la nostra veu.
Com una veu sense ressò,
com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
la nostra nit.
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.
Miquel Martí i Pol
1
0
