L’autora d’un best-seller

Foto: Fabrizio Verrecchia

L’autora d’un best-seller agafa el metro després de la reunió amb la seva editora. L’encontre s’ha allargat: al cap de trenta anys de relació professional, es podria dir que el vincle entre totes dues és purament amistós, si no fos per les transaccions econòmiques que vertebren aquest vincle. L’autora d’un best-seller no està acostumada a beure més d’una copa de vi, però avui, per insistència de l’editora, n’ha begut dues. «Brindem pel teu proper èxit literari!», ha exclamat l’editora de l’autora d’un best-seller, tot enlairant la copa de vi, i l’autora d’un best-seller ha mirat la seva editora i ha afavorit el xoc entre les dues copes amb la manca de convenciment de qui està poc convençuda. «Salut», ha dit l’autora d’un best-seller, per dir alguna cosa, i tot seguit ha pagat el compte, ha empès la seva editora dins un taxi i s’ha encaminat cap a la parada de metro amb cara de son i peus feixucs.

El bar on l’autora d’un best-seller ha fet una copa de més amb la seva editora és a tres parades de la parada de metro més pròxima a l’apartament de cinquanta-dos metres quadrats on viu l’autora d’un best-seller: un pis senzill i construït als anys vuitanta, que és quan l’autora d’un best-seller va comprar-se’l amb els diners del seu best-seller. Al primer canvi de línia de metro, l’autora d’un best-seller es visualitza a ella mateixa obrint la porta principal –robusta, de dos panys– del seu pis dels anys vuitanta; després, la tanca sense fer soroll, s’encamina cap al dormitori i allà hi troba l’home dels seus somnis, que dorm amb la tranquil·litat de consciència de qui té la consciència tranquil·la.

El metro va força buit, però un home gran i gros s’asseu massa a prop de l’autora d’un best-seller, obligant-la a ensumar una olor forta, de colònia barata i de suor, que la disgusta profundament. L’autora d’un best-seller no pot evitar comparar la pudor d’aquest senyor amb la flaire delicada que desprèn l’home dels seus somnis. Si l’home dels seus somnis fos aquí, dins el metro, amb ella, l’autora d’un best-seller li demanaria que l’abracés molt fort, fins que a l’autora d’un best-seller li faltés l’aire: al cap i a la fi, l’autora d’un best-seller considera que la sensació d’ofec és suportable quan la provoca un cos desitjat.

En canviar de línia de metro, l’autora d’un best-seller s’aferra a la bossa de mà i fa una ullada al voltant: una noia mira el mòbil, distreta, amb els auriculars posats; una dona acarona un nen vestit amb uniforme d’escola; dos nois parlen a un volum tan alt que només pot ser un exercici intencionat de mala educació. L’autora d’un best-seller es pregunta on deuen anar, aquests viatgers que l’acompanyen; voldria saber qui els espera o si els espera algú, o què esperen ells de tot plegat, de les persones, de la vida, del transport públic. L’autora d’un best-seller sap que observar i pensar forma part de la seva feina, perquè la pròpia vida no basta per documentar les ficcions.

El món li sembla inspirador, a l’autora d’un best-seller, i malgrat que a vegades se sent aclaparada davant del vertiginós ventall de possibilitats amb què la realitat i la ficció la tempten, quan arriba a la darrera línia de metro que l’apropa a casa, l’autora d’un best-seller pensa en l’home dels seus somnis; l’home que li fa un petó al front i al nas i a la barbeta abans de fer-li a la boca; l’home que hi és sempre i que sap quan desaparèixer; l’home lleial, divertit, romàntic, una mica mandrós, a vegades, excepte quan l’esforç té a veure amb ella, amb la seva felicitat i, per tant, amb la de tots dos.

L’home dels seus somnis no és gaire espectacular, físicament, o sí, bé, és el de menys. Però el que és segur és que l’home dels seus somnis és culte sense ser esnob; irònic però no sarcàstic; realista però no cínic; idealista però no ingenu; tendre sense ser empalagós. L’autora d’un best-seller sap que l’home dels seus somnis, en realitat, és l’home dels somnis de moltes altres persones; un home que, si no existís, s’hauria d’inventar. Així que l’autora d’un best-seller, que té un avantatge que no tenen les altres persones que somien en l’home dels seus somnis, recorre la distància que separa la parada de metro de l’apartament dels anys vuitanta comprat amb els diners del seu best-seller i, en obrir la porta principal –robusta, de dos panys– i tancar-la sense fer soroll, l’autora d’un best-seller s’encamina cap al dormitori i, portàtil en mà, lletra a lletra, comença a inventar-se l’home dels seus somnis.