Llavors

Foto: Markus Spiske

La trobo! És una capsa de sabates, al fons de l’armari dels mals endreços (m’encanta dir-ho així, perquè sembla que només sigui un, l’armari dels mals endreços). Dins hi ha arròs escampat (per no sé què de la humitat) i desenes de sobres petits. Quina il·lusió, quina il·lusió, són aquí les llavors que em vas enviar per sorpresa pel meu aniversari fa més de cinc anys! Enciam, carbassó, albergínia, tomàquets… Germinaran? Algunes bé van germinar llavors, malgrat la meva poca traça.

Les planto amb una il·lusió que esquerda el confinament. Tant de bo germinin, trencant elles també el confinament de terra que els estic fent. Els veïns em diuen, des de la seva terrassa, que en tres setmanes ja hauran brotat. Mentrestant, el govern anuncia que allarga el confinament just tres setmanes més. Rego amb esperança la meva promesa d’hort. Mentrestant, l’Ovidi fa les seves primeres passes dins un pis, no coneix encara què és trepitjar el carrer. Ens envies un vídeo, el veig avançar pel passadís, pur somriure, cames doblegant-se però avançant. Miro el meu hortet de reüll, res no ha brotat, és clar, paciència, han passat uns minuts només.

M’haig de contenir per no regar-lo molt, poqueta quantitat d’aigua, han dit els veïns, que estigui sempre humit. Són aquells que un dia em van regalar tomàquets. Miro el seu hort de terrassa, penso la prohibició avui encara vigent (per sort l’endemà ja no) d’anar a l’hort a abastir-se. Ens han dit que allò essencial és anar al súper, no a collir un enciam que tenim plantat a terra. Ai, Ovidi, quanta feina, encara. Ja ho diu el teu pare, estem envoltats d’inútils. Miro aquest cel, probablement el més net que veuré mai a Barcelona. Ai. Si aprenguéssim alguna cosa d’aquest confinament. Se’ns gira feina, em dic. Se’ns obren oportunitats, em responc. De repensar-ho tot.

M’ha semblat sentir un soroll, podrien ser les llavors començant a germinar. I em ve al cap aquella frase preciosa, crec que d’autoria no gaire clara: “Volgueren enterrar-nos, no sabien que érem llavors”. Potser l’autoria no és clara perquè és una frase llavor. Enterrar llavors, enterrar els morts. De cop, un pensament menys preciós: tota aquella gent que no han pogut enterrar com cal aquests dies. Seria bonic que fossin llavor d’un canvi de model, d’un futur sempre amb el cel tan net.