Basorèxia

Basorèxia

Vaig escollir aquest títol més aviat com una metàfora

| 14/04/2020 a les 13:01h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Giorgio Trovato


Fa gràcia perquè ahir va ser el dia mundial del petó. També va ser dilluns de Pàsqua i en un univers paral·lel mos vam anar a menjar la mona a Alfara de Carles o a Rasquera i mos besàvem entre mos i mos.
 
Recordo la tarda que vaig estar escollint el nom per a la secció que escriuria a Catorze. Estava emocionadíssima amb la idea. Tenia trenta-un anys, era octubre, vivia davant del mar i ni se'm passava pel cap que tres anys i mig després estaríem en plena pandèmia, i que perdre-mos la Pàsqua, Sant Jordi i fins i tot les Festes del Mercat d'Amposta seria absolutament el de menys. En tot cas, el nom de la secció va acabar sent aquest, Basorèxia, que vol dir tenir unes ganes boges de besar algú.
 
Vaig escollir aquest títol més aviat com una metàfora, perquè suposo que si tens moltes ganes de besar una persona a la boca deu voler dir que tens moltes ganes de viure. Potser algú descobrirà avui el significat d'aquesta paraula mentre s'adona que li està passant, ara que no podem tocar-mos, ni passar-mos a menys d'un metre i mig els uns dels altres.
 
Fa un mes que estem confinats. Entremig han mort més de disset mil persones a Espanya. És una xifra impossible, descomunal. I dins d'aquest drama immens imagino que a les cases hi ha drames més menuts, més íntims. Tan íntims que face vergonya explicar-los. Segur que hi ha amants centrats a sobreviure només perquè serà l'única manera de poder besar el seu estimat confinat en un altre lloc quan Tot Això acabe. Ja ho té la cosa, per estimar has d'estar viu.
 
I tant que fa vergonya de dir, perquè la catàstrofe és grandiosa i què és aguantar-se la basorèxia al costat del dol, no res. No és res més que les ganes de viure, l'enamorament. Per sort nostra, ja ho havia dit el valent de Pau Vallvé abans, que el món se'ns en va a la merda i jo pensant en quan vindràs.

COMENTARIS

Tal qual
Núria Borràs, 14/04/2020 a les 11:00
+7
-0
Aixxx!! Com m’hi sento reflectida!!
Gràcies per expressar-ho així!!
Gràcies per les paraules ben trobades
Anònim, 14/04/2020 a les 11:29
+6
-0
Gran, la Maria.
I, gran el Pau.
Mai ho hauria dit millor
Anònim, 14/04/2020 a les 12:03
+6
-0
Sempre descrius a la perfecció les coses que sento! Em sento molt reflectida en els teus textos. M'agrada molt llegir-los cada vegada i el teu llibre Gina em va flipar!
Gràcies!!
(He descobert el significat de la paraula Basorèxia i m'ha sorprès :P)
Ganes boges
Anònim, 15/04/2020 a les 10:55
+1
-0
Una vegada més, i ja en van moltes, un text genial i amb el que és impossible no sentir-s´hi identificada.
Sempre aconsegueixes que aflori l´empatia.

Després de tot aquest malson que ens toca viure (això qui té la "sort" de viure, encara que personalment ja no crec en la sort), i que ens manté aïllades dels nostres familiars i éssers més estimats, les ganes boges d´abraçar-los, de tocar-los, de mirar-los als ulls, i de besar-los, són més intenses i profundes que mai. Són unes ganes boges, sorgides de la puresa de l´ànima captiva en aquest aïllament solitari, que ens ha portat a un exercici d´introspecció.

Lo de les ganes boges d´un petó d´enamorament, també hi és, com tota la màgia que envolta el primer cop que pots besar a la persona que t´ha tret la son tantes nits... tot i que ara, aquest petó és una quimèra.

Gràcies per escriure Mària, i ànims per tu i per tothom!
Si hem de caure, que sigui lluitant.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai