Qui sap si la tendresa

Des de la finestra

Veig un trosset del carrer que tantes vegades he caminat

| 13/04/2020 a les 12:54h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa

Foto: John-Mark Smith


Des de la finestra veig les persianes tancades com ulls d’un edifici adormit. S’alça, imponent, davant del nostre pis, i conserva tot allò que el temps ha volgut emportar-se del segle passat amb ell. Un groc pàl·lid a la façana, i tendals taronges i marrons que pengen com estalactites del sostre dels balcons. És pràcticament tot el que veig, un gran rusc d’habitacles buit que només s’omple quan arriba la calor. Això és el que m’acompanya quan busco amb la mirada tornar a sentir-me part del món.


Des de la finestra veig un trosset del carrer que tantes vegades he caminat. Allà a fora hi ha poca vida, ara tot passa cap endins, i només puc intuir tot el que no es representa ni a les voreres ni a l’asfalt per les converses que s’escolen a través de les portes i les persianes entreobertes. A vegades sento com juguen els nens dels veïns, dones que riuen i avis que a les vuit també surten a aplaudir. Algunes cases enllà, aprofiten les mateixes estones per fumar i respirar. Quines coses.

Des de la finestra veig un trosset de mar, una porció petita del Delta i una aigua blava com el cel d’un dia clar. Només és un parèntesi d’adjectius en aquest paràgraf que no acaba mai, una acció que no es resol perquè en aquell fragment d’horitzó no s’hi concreta mai cap acció. Ara els verbs es conjuguen a dins de casa, i sovint són verbs petits i humils, dits amb totes les formes del plural, que és la millor manera de creure en un mateix en aquesta veritat confinada que vivim.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
30/03/2020
Imatge il·lustrativa
02/03/2020
Imatge il·lustrativa
18/02/2020

COMENTARIS

Des de la finestra
Maria Antònia, 14/04/2020 a les 11:10
+6
-0
Hola,

He compartit aquest escrit amb els alumnes perquè el llegeixin i els he proposat que escriguin una pàgina en el seu diari personal ("Escrits de confinament") que comenci així:
"Des de la finestra...".

Gràcies per inspirar-me!
Bravo!
Esperança, 15/04/2020 a les 14:25
+1
-2
“Ara tot pasa cap endins”
Genial!
M’ha encantat.
I quan que n’hem d’aprendre d’aquest confinament!!!!!
Moltes gràcies per les teves paraules.
Des de la finestre
Alicia Morales Nogué , 22/04/2020 a les 19:16
+2
-0
Des-de la finestre ara puc sentir els ocells com canten puc veure els balcons dels meus veïns amb debuixos penjant de les finestres amb missatges que ens uneixen a tots com mai abans haviem estat.
Cada nit a les 20:00 donem les gracias amb aplaudiments a cada un dels herois d’aquesta guerra.
Desde la ventana
Alicia Morales Nogué, 13/05/2020 a les 18:08
+2
-0
Es un texto emotivo i donde nos enseña que a pesar de lo que esta passando en este 2020 tenemos que hacer lo posible para no augmentar este virus quedandonos en casa, que siempre se puede soñar i imaginarte todo lo que te gustaria hacer al salir tanto como pensar que podrias hacer en tu casa con tu familia para que el tiempo pase mas rapido, hacer los deberes i dibertirte en ves de estar en casa i mensando solo en que no se puede salir tenemos que ser fuertes i aguantar que estar en casa tampoco es tan malo.
Juntos podremos reduirlo e incluso superarlo.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»