Foto: Hans-Peter Gauster
La Universitat de Barcelona ha iniciat la publicació diària d’una sèrie de vídeos breus en què el seu professorat reflexiona sobre la situació actual, cadascú des del seu camp d’expertesa. Els clips de #ReflexionsUB aborden la crisi de la Covid-19 des d’aspectes psicològics, econòmics i socials, per tractar d’aprofundir en les seves causes i les seves conseqüències.
Destaquem 14 idees extretes de #ReflexionsUB, que es poden consultar a través del web i d’aquesta llista de reproducció al canal de Youtube de la Universitat de Barcelona.
1. «Pot ser que ens anticipem en negatiu als fets. La situació és incerta però posar-nos en el pitjor escenari possible no ens ajuda a trobar eines útils i només generarà sentiments d’indefensió. Serà molt més útil intentar centrar-nos en els fets objectius presents i en allò que podem controlar ajustant les espectatives de manera realista i tenir cura del nostre discurs intern, com ens parlem», Mar Arcos, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia.
2. «Un dels conceptes més importants d’Economia és el cost d’oportunitat. És allò que sacrifiquem en prendre una decisió. Els metges ho saben bé. Quan els recursos són escassos (pensem en bates, mascaretes i respiradors) el seu cost d’oportunitat augmenta», Montserrat Vilalta, professora del Departament d’Economia.
3. «Estem aprenent que la globalització no era només de productes financers i mercaderies, també superen les fronteres la contaminació, els virus i les fake news. Aquesta crisi ens obliga a reformular l’abast de la globalització i els mecanismes de la seva governança», Joan Tugores, catedràtic d’Economia.
4. «La ficció, la literària però també l’audiovisual, ens ofereix durant aquests dies de confinament la possibilitat de viure realitats alternatives sortint indemnes de tots els mals però intel·lectualment enriquits», Antoni L. Moll, professor de Filologia Catalana.
5. «Els millors cervells estan en aquests moments treballant i que, per tant, hem de confiar en els científics. Tenim científics treballant, desenvolupant nous sistemes de detecció que seran més ràpids, més eficients i podrem trobar la gent abans de manifestar la malaltia. Tambe tenim científics que estan desenvolupant una vacuna que ens permetrà defensar-nos d’aquesta infecció molt abans que sigui greu», Gemma Marfany, professora de Genètica.
6. «Són dies en què els professionals de la salut reben el reconeixement que es mereixen i en què en àmbits especialment vulnerables com els centres de gent gran prenen rellevància, però hi ha altres sectors essencials que tampoc poden parar la seva activitat i que són invisibles, tant pel que fa a les persones ateses com pel que fa als professionals que en tenen cura», Miquel Gómez, professor titular de Pedagogia Social.
7. «El bé comú, que és fonamental en situacions com aquesta, només s’assoleix fent accions individuals. El bé comú, que no és de cap de nosaltres i tampoc és de ningú, sinó que és de tothom, s’aconsegueix si cadascú fa allò que toca i en aquest moment, allò que toca, és quedar-se a casa», Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació.
8. «L’historiador Tucídides explica la pesta que l’any 430 a.C., en el context de la guerra del Peloponès, assolà la ciutat d’Atenes i contribuí al seu declivi. El rigor de la seva anàlisi ha interessat els filòlegs, però també els metges, els quals han intentat esbrinar, des dels paràmetres de la nosologia moderna, si la malaltia fou provocada per un virus o per un bacteri», Pilar Gómez, professora titular de Filologia Grega.
9. «La majoria de situacions que les empreses poden patir aquests dies i aquestes setmanes es consideren força major i això facilita que l’empresa sol·liciti l’ERTO al Departament de Treball i que aquest tingui cinc dies per autoritzar aquesta suspensió del contracte o reducció de la jornada», Fernando Barbancho, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social.
10. «Hem perdut o podem perdre llibertat, oportunitats d’oci, projectes (tan a nivell personal com professional), la salut pròpia i de les persones que ens envolten i ens estimem i fins i tot podem arribar a perdre aquestes persones. Davant d’aquestes pèrdues, tant si són transitòries com si són radicals i definitives, hi ha una afectació en totes les àrees personals. Hem de fer un procés emocional, el procés de dol», Gemma Balaguer, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia.
11. «Hem de cultivar una certa higiene digital per evitar escampar una epidèmia paral·lela: la desinformació. Desconfieu dels continguts anònims, sense referències ni fonts fiables, sospiteu dels àudios que us volen alarmar sense cap prova, comproveu que les imatges tenen el context que se’ls atribueix. Contrasteu la informació», Jorge Franganillo, professor del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual.
12. «La violència familiar, en totes les seves vessants, és un problema que en el context del confinament augmenta el seu risc d’una manera notable. Els problemes diaris, la conflicitivitat, el canvi dels hàbits que comporta, provoquen ira, hostilitat i irritació. La probabilitat que apareguin conflictes que desemboquin en violència pot augmentar molt», Antonio Andrés Pueyo, catedràtic del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia.
13. «L’estrès, la preocuació i la incertesa ens acompanyen en aquests dies de confinament. Ara és el moment, però, per superar-nos i despertar les fortaleses mentals i emocionals que tots i totes tenim», Èlia López Cassà, professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa.
14. «En lloc de deixar-nos endur per l’angoixa, en lloc d’empetititr-nos, ens fem més grans. De vegades, les limitacions formals provoquen bellesa. Què és, si no, un sonet?», Gaston Gilabert, professor lector del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació.
