Presa de terra

Maldito baile de muertos

Soc corda aferrada al parèntesi per la nàusea de mirar més enllà

| 14/04/2020 a les 20:52h
Especial: Presa de terra
Arxivat a: Cambres pròpies, Presa de terra
Imatge il·lustrativa
Eva Armisén

Estoy pasando un bache, un revés, un agujero.
 
Vaig ser ombra fins que he descobert que al migdia, si fa bo, puc prendre un tros de sol estirada damunt l'escriptori arrambat sota la finestra. Vaig ser pedra fins que he començat a bellugar les cames gràcies al Pau, que em mana exercicis a distància des del seu terrat. Soc corda aferrada al parèntesi per la nàusea de mirar més enllà. M'escric amb un advocat americà que va ser pilot militar: please stay safe in this time of coronavirus, em diu. He llegit el llibre del David, he parit un conte curt, he tornat a sagnar després de quatre mesos i la mort del meu cantant m'ha fet plorar-ho tot.
 
Los hijos que no tuvimos se esconden en las cloacas.
 
Saludo cada vespre la veïna del davant, faig tanta feina com puc sense moure'm d'un mateix racó, he mig celebrat que d'aquell u d'abril han passat sis anys, he vist una pel·lícula que no he entès i he dormit abraçada a un fill que encara és nen. No sé tenir la casa neta, mataria per dos o tres segons de tendresa i em fa por que, per por, escanyem la llibertat. Parlo una estona llarga amb els pares ni que no hi hagi res de nou –la bona notícia és que no hi ha res de nou–, he oblidat l'últim cop que vaig trepitjar el carrer i maldo per desar en un calaix del cervell una pena fonda que es nega a ser confinada. És una pena rebel com jo, que em resisteixo a fer ioga i pastissos i balls de balcó i em cavo a mida el forat, el revés, el sot.
 
Maldito baile de muertos, pólvora de la mañana.
 
Eva Piquer
 

COMENTARIS

Ànims
NCB, 15/04/2020 a les 22:28
+14
-0
Com ha dit algú, no hay mal que cien años dure, però jo m,inclino més per a pesar de tot a la primavera segueixen sortint flors i el sol surt cada matí. M,encanta com escrius i tots enyorem L,enginy del teu estimat que malauradament va marxar massa dora.
Agraïda
Anònim, 16/04/2020 a les 07:03
+12
-0
Gràcies Eva per les teus paraules sempre tan gratificants. Sempre que les llegeixo , penso que són les que jo diria , però no sé fer.
Pena rebel
Anònim, 16/04/2020 a les 08:44
+5
-0
Gràcies
Comparteixo aquesta pena rebel, una pena fonda,un record pels qui no hi son i esperança en el futur
Tendresa
Anònim, 16/04/2020 a les 09:51
+6
-0
Les teves paraules semblen dures, pero son plenes d'enyor per no saber com portar el que estem passant, acompanyades de rabia I preocupació.Malcra't tot son precioses I fan tirar endavant I escalfen per dins. 2
Ferida
Anònim, 16/04/2020 a les 11:42
+1
-0
Perque poses sempre el dit a la llaga
Tancar cicles
Anònim, 16/04/2020 a les 14:42
+4
-3
Has de mirar endavant, tancar cicles i focalitzar les teves energies en viure el present i el futur. Tots els teus escrits són massa tristos, viure en aquest estat no és bo. Aconseguir passar pàgina és molt difícil però és vital per tornar a viure.
T.entenc molt be
Argentina Jofresa, 16/04/2020 a les 15:44
+4
-1
No saps com he plorat al llegir el teu escrit. Els dos ereu un 10
El meu cor us te dintre per sempre
Gràcies
Núria Bernabéu, 16/04/2020 a les 22:13
+0
-0
M ha arribat al cor i també a aquest raconet del cervell que cites. Gràcies Eva.
Ràbia i sarcasme
Anònim, 16/04/2020 a les 22:46
+0
-0
Ràbia i dolor barrejats amb sarcasme. Una barreja genialment servida que m'ha emocionat.
Entenc..
Anònim, 17/04/2020 a les 01:01
+1
-0
Perdre el qui més desitges és lo més Doloròs que hi ha... a mi em van deixar inesperadament... Després de 5 anys.. Ara veig la llum.. Dono gràcies de la meva salut.. I feina de moment... No necessito a ningú per ser feliç.. Ara si però.. Només natura i un Sender x caminar, gaudir.l i ser feliç.
Mira endavant!!!
Pintar
Anònim, 17/04/2020 a les 07:15
+10
-1
EVA
Et regalo la frase que ens va dir el pare quan va morir el seu fill gran amb 20 anys s tots els altres fills. HEM D,APENDRE A PINTAR LA TRISTESSA DE COLORS, PERQUE JA SEMPRE VIURA ENTRE NOSALTRES.
Anims i endevant.
Soletat
Anònim, 18/04/2020 a les 01:38
+1
-0
Quan perts a la teva parella, a pesar de que et quedin els fills o més família et quedes sola.
Coste passa pàgina ja que sobin et recrees amb els recorts, però si, amb el temps te i vas acostuman però oblida mai pots. És un buit mol gran.
Actitud
Tere Rodríguez , 18/04/2020 a les 09:27
+1
-0
No ens hem de deixar vèncer per aquest moment difícil. De fer-ho caurem al pou. Cal actitud positiva i SEMPRE voler veure el costat bo. Estem vius.
Molts ànims. Ja queda menys🥰
gràcies
Clara Antúnez, 18/04/2020 a les 17:30
+2
-0
Eva, gràcies per endreçar les lletres i fer-les sonar com ressonen dins meu.

A Palamós el mar brilla, la sorra s'escalfa i les aus canten més que abans.
Mentrestant estem tancats entre quatre parets que s'apropen massa.
Agafo aire de no se on per seguir vivint.

Queda encara un bri d'esperança quan el sol surt i les flors floreixen.
Us esperem amb ganes per poder tornar a creuar-nos pels camins de ronda.
Com et comprenc
Anònim, 19/04/2020 a les 08:07
+0
-0
Llegir el teu escrit, era com si els meus pensaments s 'hagueren escrit sols. Penso, però que som massa fortes i ho passarem...com? Com poguem.

Gràcies
Ufff
Júl, 19/04/2020 a les 10:30
+2
-0
Entenc, perquè em sento igual no vull fer mil classes de ioga, curses per casa, cuinar d'autor, aplaudir.
M'ofega aquesta gent que fa que tot sigui normal quant no ho és.Els ignoro.
Em centro amb el meu cercle petit, amb els meus.
Treballar desde casa, quant el que necessito es mirarlos als ulls i cuidarlos. I no sentir que ets l'esparring d'algu que no ha trobat el seu lloc dins aquest confinament.
Escanyar la por
Sofia, 19/04/2020 a les 11:10
+2
-0
Ni escanyar la llibertat ni escanyar la pena, gràcies per posar-li nom i donar-li ales, només així pot prendre una mica de distància. Escanyem la por.

Tot anirà bé i els nostres cantants ens seguiran emocionaran quan ho necessitem.

Gràcies sempre
Pena no confinada
Cèlia Sànchez-Mústich, 19/04/2020 a les 11:14
+1
-0
Bellíssim. M'has fet pensar en les penes que es resisteixen a ser confinades (la de la meva mare, que va morir al setembre, ja he llançat la tovallola i la deixo que campi al seu aire). Fins i tot n'hi ha que estaven confinades i ara entreobren el calaix i ens miren. Una abraçada, Eva.
Qui no ha passat un mal moment?
Victorinya, 19/04/2020 a les 16:08
+0
-0
Gràcies, Eva! Sempre llegeixo en els teus escrits, allò que jo voldria dir i no trobo les paraules adients , jo també amb nego a fer moltes coses que diuen que hauria de fer. No sóc forta ni ho vull semblar, faig el que puc i crec que algun dia aquest mal son s haurà esvaït i haurem "pogut escanyar la por"
Te fuiste amor, y solo hubo vacio alrrededor
Lisa Coca, 20/04/2020 a les 15:49
+0
-0
Gràcies Eva. Comparteixo la teva pena per la pérdua d’aquest gran home, poeta, artista. M’ha acompanyat desde ben joveneta, sempre he trobat un vers per mi a les seves cançons. M’agrada el teu escrit farcit de versos seus. Abraçada!
Gràcies
Anònim, 21/04/2020 a les 13:38
+0
-0
Gràcies per posar-li paraules al que sento, poder asumir així que no, que la pena set menja i no estas súper feliç i perfecte les 24h/7. M'han resonat molt, gràcies per la cruessa també, fa falta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país