Foto: Ed Castillo
S’acaba el recés i t’entestes a fer fotos d’esglésies i figueres en plena nit, només per comprovar que el flaix és prou potent perquè es vegi un poc de verd i un poc del gris de les pedres de la façana. Ara faries les mil passes (después de cenar, mil pasos dar) si no fos perquè et fa basarda el camí que s’endinsa en el bosc i baixa fins a la Font Fresca (què faries si no tinguessis por?). O comptaries estrelles si n’hi hagués. No vols pensar en tot el que faries si no tinguessis por, però ara sí que pots pensar en tot el que faràs ara que vols de debò (amb una convicció radical, sense teranyines) ser feliç.
besar llepar
somriure
fer l’amor
abraçar
tocar
sentir
plorar-ho tot
riure molt
menjar mandarines i castanyes arraulida al sofà (només em falta el gat)
comprar panellets
trepitjar terra humida
respirar el mar
acotxar la mare
dormir fins tard
estimar-te
estimar-me
estimar-vos
*text publicat al blog La vida té vida pròpia.
0
0
