“Com una illa en l’oceà. Per a totes aquelles persones que no ens deixen soles en cap moment, per a tots aquells que vetllen el somni entre la gent, perquè totes i tots torneu molt aviat a casa. Aquest és el nostre petit reconeixement a professionals, famílies, pacients que aquests dies, i sempre, lluiteu contra el temporal. És per a vosaltres; és vostra. Per a tots vosaltres, Hospital del Mar.”
Us oferim la versió que Els Pets han fet d’aquesta cançó, i que Lluís Gavaldà ha cantat confinat des de Londres, i de pas, també n’escoltem l’original, que van publicar el 2001 al disc Respira.
El teu cor batega fort,
malgrat la resta del cos,
ets tan lluny ara del port,
en el teu cap s’ha fet fosc.
Al mig d’un gran hospital,
com una illa en l’oceà,
vols saber que t’ha passat,
sobretot què passarà
Tu no pots deixar-me
sense el teu alè,
ni jo vull deixar-te
sola en cap moment.
Tu respira poc a poc, tranquil·lament,
que jo et duré l’aire d’on bufi el vent.
Tu adormida en algun lloc, serenament,
que jo et vetllo el somni entre la gent.
Entre màquines i tubs,
lluites contra el temporal,
en qüestió de dos minuts,
t’ha passat tot per davant.
A la platja dels records
t’imagino tot cantant,
la mar xiula aquells acords
‘un cantautor italià.
I aviat a casa, començar de nou,
t’espera una barca en el nostre moll.
Tu respira poc a poc, tranquil·lament,
que jo et duré l’aire d’on bufi el vent.
Tu adormida en algun lloc, serenament,
que jo et vetllo el somni entre la gent.
