Portem cinquanta dies confinats. De cop, casa ha pres un altre significat. Abans era el lloc d’arribada, el punt de trobada amb la família, el lloc on jaure cansats, el lloc d’on sortir els dies de festa. Ara s’ha tornat el lloc on viure i conviure: el refugi i la presó a la vegada. A dins, l’espai sembla haver-se eixamplat uns centímetres, perquè hi passen moltes més vivències. I les coses, de cop, tenen presència, i bado mirant cada un dels objectes que ens acompanyen.
Soetsu Yanagi, en el seu llibre La belleza del objeto cotidiano (Gustavo Gili), ens deia que, quan ens despertem, el primer que percebem és el tacte dels nostres llençols. Des d’aquest moment fins que arriba la nit i tanquem de nou els ulls sobre el tèxtil del coixí, el nostre cos topa i conviu amb una infinitat d’objectes. Es tracta de coses modestes, comunes i ordinàries, que fem servir constantment sense oferir-los atenció. Però els objectes són també uns companys constants en la nostra vida i, com a tals, han de ser tractats amb respecte i, fins i tot, afecte.
Cada dia dibuixo una cosa de casa, i ho faré fins que casa meva torni a ser només el refugi i el punt de partida.
1.
2.
Gemma París
3.
Gemma París
4.
Gemma París
5.
Gemma París
6.
Gemma París
7.
Gemma París
8.
Gemma París
9.
Gemma París
10.
Gemma París
11.
Gemma París
12.
Gemma París
13.
Gemma París
14.
Gemma París
0
0
