“La ciència pot ser divertida i experimentant es poden aprendre els principis del funcionament científic. Divulgar és també una tasca de tots els investigadors”. Ho diu el Dr. Joan Elias, Rector de la Universitat de Barcelona, que convida a viure, a partir del 8 de maig, una nova edició de la Festa de la Ciència.
Aquesta, la sisena, és una edició especial perquè les circumstàncies l’han fet abandonar els espais de la Universitat i convertir-se en una celebració virtual, però, malgrat la distància, és una ocasió única per apropar-nos a la feina dels investigadors i investigadores des de casa i gaudir d’un tast de la versió presencial de la festa. Com? Gràcies a la trentena de vídeos que han elaborat els grups de recerca encarregats dels tallers presencials. Destaquem 14 d’aquestes propostes, que, com tota la resta, es poden seguir al seu canal de Youtube, i al web de la Festa de la Ciència.
El Joc de la Soca Foto: Universitat de Barcelona
1. El Joc de la Soca.
Els boscos evolucionen, creixen i maduren. Què passa quan hi ha un incendi? I quan un bosc pateix una plaga? Què passa quan talem els arbres? L’ecòleg Ramon Margalef (1919-2004) va dissenyar El Joc de la Soca el 1985 (i la Universitat de Barcelona l’ha reeditat amb motiu del seu centenari) per explicar la successió ecològica i la importància de les pertorbacions en els sistemes naturals. A través d’un tauler de quatre metres quadrats, es pot avançar i retrocedir caselles segons l’evolució de l’ecosistema, tenint en compte que les pertorbacions poden fer que hàgim de començar de zero.
2. Constel·lacions en 3D.
Les diferents estrelles que formen una constel·lació, encara que ho sembli, no estan situades a una mateixa distància, sinó que poden estar molt allunyades les unes de les altres. Eduard Masana, professor de la Facultat de Física i investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, parlarà de la constel·lació d’Orió i donarà eines per poder construir-la en tres dimensions tenint en compte tant la posició com la distància de les estrelles que la formen.
3. Descobrint nous fàrmacs.
Quant de temps triga a sortir a la venda un nou fàrmac? Abans que es pugui subministrar als pacients per tractar una malaltia, ha de recórrer un camí que dura molts anys. S’ha d’identificar una diana terapèutica rellevant per a la malaltia i s’ha de dissenyar la nova molècula des del punt de vista químic tenint en compte que sigui molt eficaç i que no tingui efectes adversos. Aquesta feina requereix un gran esforç per part de grups de recerca multidisciplinaris, així com una gran inversió econòmica.
4. Jocs de ciències.
L’Aula de Jocs és un recurs, creat per la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Laboratori de Jocs, que utilitza el joc com a eina d’aprenentatge i educativa.
El professor Àlex Caramé ens ensenya a jugar a Eleusis, un joc de cartes amb el qual treballarem el pensament inductiu, el raonament hipotètic i el mètode científic.
Foto: Victoria Strukovskaya
5. Qui soc? Juguem amb l’herbari.
A partir de fotografies de plecs d’herbari on es poden observar bé els caràcters més rellevants per a la identificació de les plantes (tipus de tija, tipus de fulla, tipus de flors, etc.) i amb l’ajuda de claus dicotòmiques, podrem arribar a determinar quines plantes són.
6. La diversitat lingüística a la nostra vida.
Al món es parlen unes 5.000 llengües; només a Catalunya, més de 300. Moltes d’aquestes llengües formen part de la nostra vida quotidiana, ja sigui a través dels nostres noms, la roba que ens posem, els aliments que mengem o les llengües de les persones amb les quals convivim. Un taller per descobrir aquesta diversitat que forma part de la nostra quotidianitat i que generalment passa desapercebuda.
7. Materialitza’t.
La ciència i l’enginyeria de materials són una part molt important en el desenvolupament d’una societat. Crear nous materials, entendre’n el comportament, poder-los fabricar i aplicar, i reciclar-los al final de la seva vida útil —perquè la sostenibilitat és cada vegada més important— són factors clau de futur. Una entrada al món de la ciència i l’enginyeria de materials amb les explicacions divulgatives sobre impressió 3D, nous materials de construcció amb visió sostenible, i biomaterials.
8. Posa’t a la pell d’un lingüista forense!
Has pensat mai què amaguen les paraules que fas servir? Una broma i una amenaça poden sonar semblants? Es pot delinquir enviant un missatge? Aquestes i moltes altres són preguntes que es fan els lingüistes forenses. La forma en què ens comuniquem diu molt de nosaltres. Una activitat per convertir-se en detectiu de les paraules i resoldre un repte lingüístic.
Foto: Universitat de Barcelona
9. Taula Periòdica de la UB.
De què està fet tot allò que ens envolta? Què és una fórmula química? Com són i quina forma tenen les molècules? Com s’organitzen els elements dins la Taula Periòdica? Aquest taller té les respostes.
10. Viatge sonor a la prehistòria.
Les societats prehistòriques ens han deixat representacions de les seves creences, a través de les pintures que es poden observar a coves de tot el món. Sovint aquestes pintures ens donen informació sobre creences i cerimònies, però què sabem sobre la música d’aquestes societats antigues? Existia alguna relació entre el so i la pintura? Per apropar-se a la música prehistòrica de forma didàctica i participativa i conèixer totes les disciplines involucrades en l’arqueoacústica, quin és el so que feien els instruments musicals antics i, fins i tot, fabricar-ne un.
11. Racó de Lectura.
La Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte proposa cinc contes de temàtica científica per gaudir d’una estona de bona lectura.
Foto: Universitat de Barcelona
12. Per a què serveix una ciutat?
El repte principal d’una ciutat és garantir la qualitat de vida dels seus habitants i aquest objectiu era el mateix que va projectar Ildefons Cerdà. L’investigador Albert Santasusagna ens presenta el Pla Cerdà original i ens dona eines per poder-lo estudiar des de casa. Aquest pla proposava una distribució igualitària i equitativa dels equipaments i servies, l’Eixample actual segueix aquestes línies?
13. L’arqueologia: una eina per conèixer la societat.
Podem saber com vivien els nostres avantpassats? A la prehistòria encara no existia l’escriptura, de manera que les restes que hi ha als jaciments són l’única font d’informació d’èpoques passades. Un vídeo taller per aprendre com funciona la recerca arqueològica, quins són els mètodes que permeten fer deduccions a través de restes, quines són les restes que trobarien de la nostra societat els arqueòlegs i arqueòlogues del futur i quines deduccions podrien fer de la nostra manera de viure.
14. La Terra com una ceba: fes la teva pròpia mini-Terra.
Sabeu com és per dins el planeta Terra? El planeta Terra és un cos viu i en canvi constant. Saps que s’assembla molt a una ceba, perquè també està formada per capes diferents? Saps que l’interior de la Terra està a la mateixa temperatura que la superfície del Sol? Descobreix les capes del nostre planeta tot construint una maqueta amb les instruccions que et proposem.
