Metàfores Mortíferes

Metàfores gurtíferes

Tu te les empasses, te les fiques a dins prenent-les per una cosa innòcua

Cavalcarem conte a conte

| 11/05/2020 a les 10:52h
Especial: Metàfores Mortíferes
Arxivat a: Cambres pròpies, Metàfores Mortíferes

Foto: Bud Helisson



Diu Kundera que un amor pot néixer d’una metàfora, i jo dic que les metàfores poden ser letals, perquè un cop se’t fiquen a dins, ja res no te les pot extirpar. Són els polls de l’ànima i no hi ha prou dimeticona al món per ofegar-les. Riu-te’n de la collonada d’Inception.
 
Són arreu, sotjant-nos, preparades per saltar i acomodar-se’ns en un replec mental, on les regarem amb les nostres il·lusions o les nostres pors, o tot alhora, perquè no hi ha una cosa sense l’altra, són les dues cares de la mateixa moneda existencial.
 
Ens assetgen per agafar-nos desprevinguts. Tu només et vols comprar unes ulleres, però totes aquelles muntures –que malparides!– t’esperen allà per provocar-te, amb ganes de fotre’t enlaire les idees i la Weltanschauung: la manera de mirar-te el món, clar, perquè necessites ulleres per interpretar-lo. I tu vas i li dius al dependent que les vols sense muntura, que ja n’estàs farta de veure la realitat ficada dins d’un marc, que jo el que vull és una realitat sense límits, saps què vull dir? El noi et mira, intimidat per tanta vehemència, rere les seves ulleres massa gruixudes, terroríficament grises i estretes. Però tu te’n tornes cap a casa amb les ulleres noves posades i et penses, il·lusa!, que el món ja no té límits. T’ho penses perquè t’ho ha murmurat la metàfora i t’ho has volgut creure.
 
Les metàfores també són un acte de fe i jo us vull evangelitzar des d’aquí, cada dues setmanes. Proclamem el misteri de la fe.
 
Dèiem que vas pel carrer cofoia amb les ulleres noves, però les diòptries no et deixen veure la capseta de clips que algú ha perdut al mig de la plaça i que t’exhortaria a posar ordre, tampoc no vols saber res de l’ascensor que està avariat i et xiuxiueja, Nena, per més que pitgis el botó, el giny no vindrà per portar-te a les altures, hi hauràs de pujar pel teu propi peu, esbufegant, ¿a qui se li acut confiar que un deus ex machina et traurà del destret i et transportarà al paradís del setè? Truquets de novel·lista incompetent. Pujant l’escala ja pots vigilar de no trencar-te una cama cantant la cançó que no toca –us ho dic per experiència–, que després ja sembla que el futur estigui sentenciat i tu, seu a mirar-t’ho de braços plegats que ja no hi ha res a fer, reina.
 
Són elles, les Metàfores Mortíferes. M&Ms. Boles de malabars per a homenets de pam i mig. Semblen tan gracioses i inofensives amb totes aquelles coloraines! Tu te les empasses, te les fiques a dins prenent-les per una cosa innòcua. Però ves que no se te n’entravessi una a la gola i et mati. Que et mati o et salvi la vida, que d’aquestes també n’hi ha, no siguis pessimista, Gurt.
 
Jo us confesso que amb les meves ulleres noves veig el món més nítid i lluminós que abans, si bé hi ha una cosa que temo: la centrifugadora. Però d’això tan esborronador ja us en parlaré d’aquí a dues setmanes.
 

COMENTARIS

Brillant
Anònim, 11/05/2020 a les 11:05
+3
-0
Nova cita cada 14 dies
M’ha agradat molt.
Rabiüt, 11/05/2020 a les 13:20
+0
-0
Vostè és molt bona escrivint.
Metafores
Xefo, 11/05/2020 a les 18:37
+0
-0
Mortiferes i gurtiferes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»