Andrea Zayas
Hola, nosaltres també som mestres substitutes. I com l’Andrea Zayas, hem viscut en una espècie d’espiral les condicions d’incertesa i les peripècies que implica apostar per la borsa de personal docent. Ens descobrim amb la por i els nervis com pedres a l’estómac, cada dia u de cada nova escola amb cada equip de treball desconegut i cada classe on ens hem d’estrenar. I batallem amb els dubtes de si paga la pena o no, tota aquesta disponibilitat i energia invertida en un futur que si ja se’ns presentava gris, de cop és gola de llop.
Avui, ara, se’ns ha fet fosc i escrivim des de la pena que no ha pagat ni l’energia ni la disponibilitat ni el temps ni l’esforç. Des de la ràbia de no sentir-nos ni defensats ni valorats ni tan sols mirats. Perquè un cop més, ens adonem de com des del Departament se’ns veu i se’ns viu com un número, ignorant les vides, les històries i les factures que hi ha darrere de cada xifra.
Som substituts i substitutes indignats amb la manera com se’ns tracta des de fa molt de temps i en especial des del darrer 10 de març, dia en què van congelar els nomenaments i, de retruc, les nostres possibilitats de continuar treballant. Indignats amb l’abandonament i la poca #bargonya que estan demostrant tenir amb nosaltres. Som i ens fem dir Substitutes en lluita, pel que se suposa que ja no hauríem de lluitar a aquestes altures: els nostres drets laborals.
I és que des que van tancar les escoles, a més d’haver-nos quedat sense feina, molts no podem cobrar la prestació d’atur perquè l’hem anat consumint entre substitució i substitució i amb les vacances d’estiu. Per tant, davant d’aquesta realitat, ens hem vist obligats a exigir al Departament que vetlli per l’estabilitat social, laboral i econòmica dels treballadors i treballadores que haguem prestat serveis durant aquest curs.
Reclamem que hi hagi nomenaments extraordinaris. Durant el primer mes de confinament s’instava a les direccions escolars a no demanar substituts en cas d’haver-hi baixes, amb la intenció que la resta de mestres cobrissin les persones que no podien treballar. Més endavant, comença la funció teatral als mitjans, sota el títol Es reprenen els nomenaments. Mentida. No. No s’ha reprès res. Avui han sortit quatre nomenaments a tot Barcelona. Quatre ridículs nomenaments que tenen lloc durant quatre dies al mes. Dies escollits, en aparença, a la babalà. Ni ens ho creiem ni volem que enganyin ningú. Les baixes no s’estan demanant, alguns mestres continuen assumint la feina dels seus companys i companyes i els substituts i substitutes desitgem treballar i no ens ho permeten.
Volem també que es respecti l’ordre de la borsa del personal docent i que no es vegi modificat en cap dels casos des del dia que van tancar els centres fins al juliol, comptant-nos aquests com a dies treballats.
Donades les, pràcticament, nul·les oportunitats de feina, reclamem també el sou de juliol, el qual en condicions normals es pot cobrar únicament si has treballat durant sis mesos del curs –essent com a mínim un dia del tercer trimestre–. Les condicions no són normals, per tant les mesures tampoc ho poden ser.
I al final, una mica com deia l’Andrea, malgrat tot, aquí estem encara: de substituts i substitutes i amb el cap ben alt. Reclamant drets totalment legítims davant de la gravetat de la situació que se’ns presenta i la resposta obtinguda per part del Departament. Continuarem reclamant i exigint el que ens toca.
0
0
