Basorèxia

No sé quin nom té

Mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada

| 12/05/2020 a les 00:01h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: phar4oh


He mirat d'escriure un text com els d'abans, que no parli de pandèmies ni de mort, ni de crisi, ni d'aïllament. I potser aquest no en parlarà, però molt em temo que en parlarà igualment.
 
Perquè encara que ara escrigui que els geranis del meu balcó estan pletòrics, que al tardet ja fa olor de l'estiu quan vol vindre, i que si passeges cap allà dos quarts de nou pels carrers saps més o menys què faran a sopar a cada casa i se sent la remor dels que xarren als primers pisos. Que és dissabte a l'hora del vermut i entren flaires de paella des de casa la veïna. Que sona Arcade Fire, com un bon dia qualsevol. Que malgrat que són les vuit del matí de dilluns i la nit ha deixat enrere una tempesta ferotge i ara fa sol i un aire net, i he sortit a córrer vora un riu amplíssim i m'he sentit (breument) lliure i feliç, portem enganxada a la pell aquesta estació malalta.
 
I per més que tot sembli normal, perquè han obert les terrasses dels bars i la gent passegi pel centre com en un diumenge antic, mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada, igual com dormen los moixons, que de seguida es desperten.
 
He mirat d'escriure un text com els d'abans però no me n'he sortit. Perquè avui tots som estranys i fem gairebé el mateix, però amb normes i temor i poca alegria. I perquè si somriem no es veu gaire, rere una mascareta, i que aquest nou viure a mitges encara no el coneixíem, i que no sé quin nom té.

COMENTARIS

Sobre la primavera empestada
María José Garcia, 12/05/2020 a les 12:24
+2
-0
Totalment d acord amb el teu escrit.
Sobreviure
Anònim, 12/05/2020 a les 14:19
+1
-0
Fa por pensar intentar visualitzar la vida més enllà d´un dia o d´unes hores (si més no això és el que a mi em passa).
Amb la societat immersa en aquest malson que és el present, crec que el que tots i totes plegades fem, no és viure, tan sols és sobreviure... que per altra banda ja és molt.

Ànims Maria!
Sentir
Anònim, 13/05/2020 a les 10:03
+1
-0
Has descrit amb paraules encertades, els meus pensamientos, el meu sentir..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer