Basorèxia

No sé quin nom té

Mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada

| 12/05/2020 a les 00:01h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: phar4oh


He mirat d'escriure un text com els d'abans, que no parli de pandèmies ni de mort, ni de crisi, ni d'aïllament. I potser aquest no en parlarà, però molt em temo que en parlarà igualment.

 
Perquè encara que ara escrigui que els geranis del meu balcó estan pletòrics, que al tardet ja fa olor de l'estiu quan vol vindre, i que si passeges cap allà dos quarts de nou pels carrers saps més o menys què faran a sopar a cada casa i se sent la remor dels que xarren als primers pisos. Que és dissabte a l'hora del vermut i entren flaires de paella des de casa la veïna. Que sona Arcade Fire, com un bon dia qualsevol. Que malgrat que són les vuit del matí de dilluns i la nit ha deixat enrere una tempesta ferotge i ara fa sol i un aire net, i he sortit a córrer vora un riu amplíssim i m'he sentit (breument) lliure i feliç, portem enganxada a la pell aquesta estació malalta.
 
I per més que tot sembli normal, perquè han obert les terrasses dels bars i la gent passegi pel centre com en un diumenge antic, mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada, igual com dormen los moixons, que de seguida es desperten.
 
He mirat d'escriure un text com els d'abans però no me n'he sortit. Perquè avui tots som estranys i fem gairebé el mateix, però amb normes i temor i poca alegria. I perquè si somriem no es veu gaire, rere una mascareta, i que aquest nou viure a mitges encara no el coneixíem, i que no sé quin nom té.

COMENTARIS

Sobre la primavera empestada
María José Garcia, 12/05/2020 a les 12:24
+2
-0
Totalment d acord amb el teu escrit.
Sobreviure
Anònim, 12/05/2020 a les 14:19
+1
-0
Fa por pensar intentar visualitzar la vida més enllà d´un dia o d´unes hores (si més no això és el que a mi em passa).
Amb la societat immersa en aquest malson que és el present, crec que el que tots i totes plegades fem, no és viure, tan sols és sobreviure... que per altra banda ja és molt.

Ànims Maria!
Sentir
Anònim, 13/05/2020 a les 10:03
+1
-0
Has descrit amb paraules encertades, els meus pensamientos, el meu sentir..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra