Basorèxia

No sé quin nom té

Mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada

| 12/05/2020 a les 00:01h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: phar4oh


He mirat d'escriure un text com els d'abans, que no parli de pandèmies ni de mort, ni de crisi, ni d'aïllament. I potser aquest no en parlarà, però molt em temo que en parlarà igualment.
 
Perquè encara que ara escrigui que els geranis del meu balcó estan pletòrics, que al tardet ja fa olor de l'estiu quan vol vindre, i que si passeges cap allà dos quarts de nou pels carrers saps més o menys què faran a sopar a cada casa i se sent la remor dels que xarren als primers pisos. Que és dissabte a l'hora del vermut i entren flaires de paella des de casa la veïna. Que sona Arcade Fire, com un bon dia qualsevol. Que malgrat que són les vuit del matí de dilluns i la nit ha deixat enrere una tempesta ferotge i ara fa sol i un aire net, i he sortit a córrer vora un riu amplíssim i m'he sentit (breument) lliure i feliç, portem enganxada a la pell aquesta estació malalta.
 
I per més que tot sembli normal, perquè han obert les terrasses dels bars i la gent passegi pel centre com en un diumenge antic, mos dorm per dins una por, una certa paranoia, una primavera empestada, igual com dormen los moixons, que de seguida es desperten.
 
He mirat d'escriure un text com els d'abans però no me n'he sortit. Perquè avui tots som estranys i fem gairebé el mateix, però amb normes i temor i poca alegria. I perquè si somriem no es veu gaire, rere una mascareta, i que aquest nou viure a mitges encara no el coneixíem, i que no sé quin nom té.

COMENTARIS

Sobre la primavera empestada
María José Garcia, 12/05/2020 a les 12:24
+2
-0
Totalment d acord amb el teu escrit.
Sobreviure
Anònim, 12/05/2020 a les 14:19
+1
-0
Fa por pensar intentar visualitzar la vida més enllà d´un dia o d´unes hores (si més no això és el que a mi em passa).
Amb la societat immersa en aquest malson que és el present, crec que el que tots i totes plegades fem, no és viure, tan sols és sobreviure... que per altra banda ja és molt.

Ànims Maria!
Sentir
Anònim, 13/05/2020 a les 10:03
+1
-0
Has descrit amb paraules encertades, els meus pensamientos, el meu sentir..

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços