Qui sap si la tendresa

Com l'aixada al fang

M'alimentava d'aquelles pèrdues i aquells plors, i tot jo era una tempesta

| 12/05/2020 a les 00:01h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Daniel Sturgess


Vaig deixar-te marxar, com l'aixada al fang. Aquell va ser un mos dels grans, un forat que quedaria allà per sempre més, testimoni lleugerament etern en la terra eixuta després d'haver-me inundat. Això vaig ser durant dies, un trau assecat a la pell, un petit pantà que recollia totes les aigües dels rierols i torrents de la meva tristesa. M'alimentava d'aquelles pèrdues i aquells plors, i tot jo era una tempesta. Insignificant per als qui m'envoltaven, anihiladora per tots els llocs on feia ombra a dins meu.

I a dins meu, sense saber-ho, amb l'escalfor dels llamps d'un estiu absent, hi covava l'ou d'un rellotge i el tic-tac del temps. Els més savis i els que no ho eren tant m'ho havien repetit serens i embriagats. Les hores, els dies, els anys, són fragments de vida que s'acumulen, arriben i se'n van. Potser mig en secret, vaig guardar sota la camisa aquella esquerda que s'havia anat tancant. Resseguia amb el dit la cobertura dura que la segellava, i el sorollet d'aquell camí es va anar convertint, a poc a poc, en cançó.

I, en cançó, vaig acompanyar, de nou, el sediment d'aquella pena, sorra fina i fèrtil que s'acumulava en un delta preciós i extens que naixia al sud de les meves mans. Enfangat, amb els pantalons arromangats, vaig construir-hi una caseta de còdols i canyes, i a l'entrada hi vaig deixar un espai humil, com una plaça, per trobar-t'hi cada nit, si tu ho volies. Hi canto les tonades més boniques que surten de la marca que la crosta m'ha deixat a la pell. Et vaig notar la primera vegada, i encara tremolo ara. No sé si has tornat més.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»