Música

La vida és bella

El conjunt italià Bellini Ensemble toca la banda sonora d'aquesta pel·lícula

| 13/05/2020 a les 10:51h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, La vida és bella, música
El conjunt Bellini Ensemble, format per professors de l'Orchestra del Teatro Massimo Bellini de Catània, han interpretat confinats la banda sonora que Nicola Piovani va compondre per a la pel·lícula La vida és bella, de Roberto Benigni. 


Escoltem també la versió que Noa va cantar en català per a la Marató de TV3.

Jo, veient com tu somrius,
soc el nen que ahir vaig ser.
Si jo vetllo pels teus somnis,
la por no vindrà mai i així sabràs
que viure és molt bonic.

Cauen mil llàgrimes al mar.
Tu mai no em veuràs plorar
i és que sols la teva joia
allunya el meu dolor i així jo sé
que viure és molt bonic.

Sí, el meu cor sempre estarà 
on estigui el teu cor
si tu no deixes de lluitar.
I mai no perdis la il·lusió,
mai no oblidis que al final
hi haurà un indret per a l'amor.
 

COMENTARIS

Gràcies
Anònima, 13/05/2020 a les 21:17
+5
-0
A aquests músics tan meravellosos i a vosaltres. És una cançó ideal en aquests moments. M'ha fet plorar.
LA VIDA ES BELLA
ramon rt, 15/05/2020 a les 11:42
+1
-0
Una de les millors pel.lícules que s'hagin fet mai, amb una banda sonora impresionant !!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»