Poesia

Conte de les dones velles

Coneixen l'altra cara/ de la medalla/ de l'amor/ de la fe

| 15/05/2020 a les 14:35h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Tadeusz Różewicz, poema, poesia
Tadeusz Różewicz, un dels noms més importants de la literatura polonesa, va néixer el 9 d'octubre del 1921 a Radomsko i va morir el 24 d'abril del 2014 a Wroclaw. La seva precocitat literària va ser frenada radicalment per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, en què va participar com a partisà. Poeta, dramaturg i prosista, va ser un escriptor amb una profunda sensibilitat ètica. Llegim un poema de la seva antologia Udols d'un llop de paper, traduïda per Josep-A. Ysern i Lagarda i publicada per Edicions 96. 
 

Foto: Cristian Newman


Conte de les dones velles


M'agraden les dones velles
les dones lletges
les dones dolentes

són la sal de la terra

no fan ois
als residus humans

coneixen l'altra cara
de la medalla
de l'amor
de la fe

vénen i se'n van
els dictadors fan el pallasso
tenen les mans tacades
de sang d'éssers humans

les dones velles s'alcen a trenc d'alba
compren carn fruita pa
netegen cuinen
s'estan al carrer de braços
plegats callen

les dones velles
són immortals

Hamlet es remena a la xarxa
Faust fa un paper miserable i ridícul
Raskòlnikov colpeja amb la destral

les dones velles són 
indestructibles
somriuen benèvolament

mor déu
les dones velles s'alcen com cada dia
a trenc d'alba compren pa vi peix
mor la civilització
les dones velles s'alcen a trenc d'alba
obren les finestres
lleven la brutícia
mor un home
les dones velles
renten el cadàver
soterren els morts
planten flors
a les tombes

m'agraden les dones velles
les dones lletges
les dones dolentes

creuen en la vida eterna 
són la sal de la terra
l'escorça de l'arbre
són els humils ulls dels animals
la covardia i la valentia
la grandesa i la petitesa
les veuen en la dimensió adient
pròximes a les exigències
del dia a dia
llurs fills descobreixen Amèrica
cauen a les Termòpiles
moren a les creus
conquereixen el cosmos

les dones velles van a trenc d'alba
a ciutat compren llet pa
carn condimenten la sopa
obren les finestres

només els babaus se'n riuen
de les dones velles
de les dones lletges
de les dones dolentes

perquè són dones boniques
dones bones
les dones velles
són l'òvul
són el misteri sense misteri
són la bola que gira

les dones velles
són mòmies
de gats sagrats

són fonts fruites
petites
arrugades
que s'assequen
o budes
grassos ovalats

quan moren
de l'ull cau
una llàgrima
i s'uneix
en la boca amb el somriure 
d'una noia jove
 
1963

 
 Udols d'un llop de paper


 © Tadeusz Różewicz.
 © de la traducció, estudi i comentaris: Josep-A Yrsen i Lagarda.
 © de l'edició: Edicions 96.
 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
05/06/2020
Imatge il·lustrativa
04/06/2020
Imatge il·lustrativa
03/06/2020

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»