Educació

Una escola contra l'escola?

Correm el risc que es torni a decidir sobre la vida dels infants pensant només en els adults

Perdran el curs?

| 18/05/2020 a les 09:30h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació

Foto: Anna Samoylova


Les nenes i els nens han pagat un preu molt alt per col·laborar en la solució a la crisi del coronavirus. No m’atreveixo a dir si era necessari fer-ho tal com ho hem fet o no, però m’apunto a la idea del pediatre Carlos González, publicada al diari Ara: tot ens va agafar tan de sobte que vam acceptar les mesures i després ens vam anar adonant que els dies anaven passant i que els nens i les nenes quedaven enormement condicionats per les restriccions que els havíem imposat.

Les decisions que han portat a tenir-los tancats a casa tants dies ja estan fetes. Res pitjor que un ja està fet, deien els avis. Però es veu que encara no n’hi ha prou: correm el risc que es torni a decidir sobre la vida dels infants pensant només en els adults. Perquè per evitar possibles contagis, ara volen inventar una escola que no és escola.

Una no-escola que els ensenyi a separar-se dels companys, a tenir-los por, a evitar-los, a no moure’s d’un espai personal tancat, imaginant un virus que els persegueix des de tots els materials i racons, pel fet d’estar en un territori comú.

Si no redrecem aquestes idees, l’escola que obrirà després de la crisi anirà en direcció contrària a la que vam tancar al març, i els vulnerables de nou seran els nostres infants i la institució escolar, aquest servei essencial d’enorme importància per a la comunitat.

Em pregunto si encara podem recuperar el sentit comú per entomar la situació tenint en compte els infants, i si de debò ens hem parat a comprendre quines són les seves necessitats físiques, emocionals, biològiques, socials i cognitives. Les planificacions que s’estan projectant de cara a la tornada a l’escola no es fan pensant en ells. El focus està situat novament en els adults.

Com ho podríem fer? Doncs posant la mirada en el respecte a la infantesa, a la seva realitat i característiques pròpies, fent que les criatures no quedin de nou invisibilitzades.

M’imagino una escola per als nens i les nenes i provisionalment protegida dels adults que els acompanyen. Que els deixin a l’entrada, que se'ls prengui la temperatura i es rentin les mans amb gel, i ja està. A fer el que els toca: conversar, jugar, experimentar i aprendre junts. Els que s’han de protegir, si és que cal en aquell moment, són els adults que els recullin a la sortida. En arribar a casa, un bany i la roba a la rentadora podria solucionar en part l’entrada d’un virus amb el que potser hem d’aprendre a conviure.

Una cosa que podria ajudar a ampliar els espais i a millor l'escola d'ahir i la societat d'avui la vam imaginar amb Eulàlia Bosch als Diàlegs del confinament de l'Escola Illa: ens podríem plantejar educar amb la coresponsabilitat de la vida cultural, científica, natural i associacionista del nostre patrimoni. Mentre alguns grups serien a l’escola, els altres aquell dia viurien a la biblioteca del barri, o al teatre, o a l’escola de música i dansa, o al pavelló municipal d’esports, o al museu, a un taller, al bosc, al mar, al riu... Trobaríem espais professionals de primer nivell i també voluntaris que s’hi sumessin per compensar un augment de plantilles necessari, amb la força de ser complementat amb persones de la comunitat.   

Els nens i les nenes són les llavors del nostre món i l’ecosistema que necessiten per créixer és la vida al costat dels altres. No ho destruïm.

Arriba el moment de fer nostre aquell proverbi africà que tant hem citat al món de l'educació: per educar un infant fa falta la tribu sencera. I això ho faríem no només per ells, sinó  també, i molt especialment, pel bé de la pròpia tribu.


* Dolors Feixas és mestra d'educació infantil de l'Escola Cooperativa El Puig.

COMENTARIS

Si i no
Anònim, 18/05/2020 a les 13:36
Interessant
+82
-20
En general estic d'acord amb l'article, però em "xirria" El fet de pensar que amb rentar les mans dels nens i dutxarlos ja evitem el contagi.
Que fem amb els esternuts i els mocs? Potser es poden controlar amb nens grans, però a l'etapa d'infantil és impossible. La de vegades que els meus alumnets d'un o dos anys s'han mocat a la meva roba o m'han donat la mà després de mocarse en ella o aixugarse les babes.
I això no ha sigut cap problema fins ara, però resulta que hi ha infants que són de risc i/o adults que també o són.
Per molt que em renti després de treballar a l'escola bressol, com o faig per no contagiar-me i no contagiar a les persones que estimo i que algunes són bastant vulnerables?

Els nens no es mereixen una escola com la que es presenta ara, però tampoc vull que les persones que estimo enmalalteixin o morin per culpa de la meva feina.

No se dir una soluciói si, el nostre cos s'haurà d'adaptar a aquest virus. Però ara per ara, la salut i la vida dels que estimo està per sobre d'un temps sense escola.
Deixem que els científics i professionals de la salut facin la seva feina i ens donguin les indicacions necessàries, igual que des de l'escola demanem respecte com a professionals que som o igual que els pares demanen respecte per la seva forma d'educar.
La escuela
Anònim, 18/05/2020 a les 13:48
+28
-44
Los niños i niñas tienen que volver ala escuela es necesario que tomen contacto entre ellos i jueguen juntos i no separados
Irresponsabilitat
Anònim, 18/05/2020 a les 14:47
+63
-18
És clar que els nens no es mereixen una escola com la que es planteja actualment, però dir que les coses es poden solucionar rentant-se les mans i banyant-se al arribar a casa em sembla molt simplista.
Quina cara posarien els professionals de la salut que han passat dotze hores diàries tancats al hospital, amb material precari, en moltes ocasions sense veure als seus familiars per no contagiar-los i veient com els companys de feina anaven caient un per un a la malaltia, com els seus pacients han passat mesos sense poder veure als seus parents, morint sols en una habitació d'hospital, etc.
Diguem-li a ells que amb una dutxa i rentant-se les mans s'haguessin estalviat tot aquest patiment.
Tinc família al sector de la salut, amics que han patit la malaltia, amics i coneguts que no han vist al seu familiar ingressat al hospital, i també persones que han perdut familiars i amics.
Em sembla una irresponsabilitat dir de fer tornar als nens al'escola amb les mesures que es plantegen a l'article.
No se quina pot ser la millor solució per millorar el dia a dia dels infants en la situació que ens trobem, però el que si se és que hem de confiar en els professionals de la salut i respectar la seva feina i les indicacions que ens fan.
La tornada a l' escola
Anònim, 18/05/2020 a les 18:27
+13
-34
Volem menys alumnes per classe i fer dues línies de cada curs, però no totes les escoles disposen d' aquest espai. Potser el millor seria fer dos horaris, un matinal i l' altre de tarda. Mig grup va a classe al matí i l' altre meitat a la tarda. Evidentment s'haurien de fer uns horaris nous i la jornada d' alumnes i mestres seria diferent de l' actual. Els nens estarien menys hores a l' escola i s' hauria de compensar amb treball a casa per l' endemà. El mestre treballaria més hores i se l' hauria de compensar econòmicament. És una opció.
Dolors, has pensat tot el que dius??
Anònim, 18/05/2020 a les 21:27
+35
-16
Penso que poc has reflexionat el que dius. Estic totalment d'acord amb tots els comentaris anteriors. I una cosa més!! Com portem als nens als museus, biblioteques, poliesportius, rius, mar...? Amb transport col•lectiu? Autocar? Has pensat amb tot això val diners, que no són pocs, i que han de pagar els pares?? Els mateixos pares que ho estan passant malament??
I els mestres, ens disfressem a les aules?? Els diem als nostres nens que no s'acostin? Que quan ens vulguin preguntar un dubte, ja els respondrem en veu alta, destorbant als companys?
La situació que estem vivint no ha sigut desitjada per ningú, però ens ha arribat de cop. Penso que totes les mesures que des de l'escola, departament d'ensenyament i dep. sanitari s'han de prendre i s'han de pensar i reflexionar molt. Ànims i força a tots! I seny, molt de seny!!
Perillós
Anònim, 18/05/2020 a les 23:28
+15
-5
Abans del 12 de març a la meva escola ja haviem posat gel d'alcohol a les aules... feia 2 mesos que "una grip" molt forta feia caure nens i mestres i ho vam passar molt malament ... si us plau amb la salut no es juga... digues als metges i enfermeres que es dutxin i rentin i ja està.
Perillós
Anònim, 18/05/2020 a les 23:30
+6
-2
Abans del 12 de març a la meva escola ja haviem posat gel d'alcohol a les aules... feia 2 mesos que "una grip" molt forta feia caure nens i mestres i ho vam passar molt malament ... si us plau amb la salut no es juga... digues als metges i enfermeres que es dutxin i rentin i ja està.
Uns realitat no desitjable
Anònim, 19/05/2020 a les 01:04
+13
-6
Als docents ni tan sols se'ls anomena quan es parla dels adults , només se'n parla dels que els van a recollir a l'escola. Sembla ser que no signifiquen res socislment, que si cau part del. "batalló" ja els substituirsn un altres que estiguin en llista de substitucions. Total, què importen? , no? O bé hi ha la tendència a voler creure que els docents són supermans o supereomsnd .
I els infants? Tampoc no importa que puguin encomanar-se'n?
Hi ha infants de risc, també. Com també hi ha mestres de risc, i també els membres de la família dels uns i dels altres.
Les escoles sempre han sigut centres de contagi de malalties víriques ( ho sé perquè he digut docent, encara que ara ja estic jubilada).. No seguir unes mesures dd seguretat wue reslment evitin el risc seria anar contra la salut pública.
És que de cop ara ens creurem tots que tot ha estat un malson i el virus no ha existit msi?
" Viure sense por", " viure en la incertesa",... què fàcil pot ser pronunciar aquestes frases i sentir- se molt vslent i fantàstic.. ( sense mesurar les conseqüències.
No s'ha tingut prou amb les males condicions per les que han hagut de passar els professionals sanitaris que ara es demanarà també als docents? I als infants!! Perquè la funció de l' escola de poc pot servir als infants que enmalalteixin greument, o que enmalalteixen greument els seus familiars propers perquè d' unna escola que no ha respectat les normes de seguretat ha resurgit un brot. I, a més, els docents tenen una responsabilitat civil
És cert que l' escola, amb les tant8ssimes limitacions amb les quals es trobarà s' assemblarà més a un parquing dd menors que no pas a una escola. Que tindrà ben poc a veure amb el que era, i que no motivarà als nens a assistir- hi, que no serà possible seguir el projecte pedagògic de centre
( escepte en aquells que practicaven un aorenentage basat només en transmissió/recepció), que tot s' haurà de caniar i dd que molt probablement els infants ( més especialment alguns) podrien sentir-se angoixats enmig d'aqueta situació, i aue això pot afectar a aquells que tinguin problemes de control personal, conductes acressives quan s'angoixen o quan no hi ha resposta inmediata a les seves necessitats .( que n'hi ha, que els passa això ..).
No tindrà res a veure amb el tipus d' escola aue jo sempre he desitjat i defensat, amb aquell tipus d' escola que fa sentir bé a infants i docents amb les seves vivencies comunes i integradores. Per això penso, personalment, que seria millor que no hi fossin presencialment ni gaires hores seguides ni tampoc, ni molt menys, tots els dies. Combinant dies alterns o puntuals amb dies a casa comunicant-se amb docents i companys via online

A part de tot això no podem ficar a tots els nens al mateix temps als centres escolars. Un nombre d' uns 400 alumnes i uns quants docents compartint lavabos, espais de pas,..., encara que estiguessin separats per parets en grups dd 12/13 . Un aire molt dens a respirar, i moltes mans que toquen, estornjts o estossegades,...
I la majoria de centres escolars
( excepte alguns de privilegiats) no comptarien amb espai suficient per a encabir grups de 12/13 nens si comptem que han d' haver 4 metres quadrats per alumne i 4 pel mestre. No hi aules a les escoles públiques de 52 metres quadrats. I el gimnás, per exemple, com a espai transformable en aula, no té, habitualment cal.lefacció.
Serà kmpossible, per tant, que tots els nens a la vegada puguin fer escola presencialment. I no es podem portar a la resta a fer excursions i sortides diariament mentre la resta són al centre escolar, perquè hi haurà dies que el temps acompanyarà i dies que no. I les mesures de prevenció de risc de contagi han de resoectar-se tant a dins del centte escolar com fora, i caldria per a fer- les, molta preparació i molts recursos, com també hi havien calgut sempre quan les escoles funcionaven amb plena normalitat. I també caldrien molts recursos econòmics.
Està molt bé poder somniar en
l' escola que voldriem que tornés a ser. Però són tan sols somnis.
I amagar el cao com un estruç per a eludir la realitat d' ara mateix no ajuda gens, sinó que dispersa i despista de trobar sortides efficaces per a complementar allò que no pot fer- se
No avançarem en trobar sortides viabled si ens limitem a fer discursos d'ideas molt boniques (sobre el que creiem que ha de garantir l'escola ( que jo, i molts docents, també compartiria si estiguéssim en una altra realitat, la d'abans de que aparegués aauest virus ) quan el seu contingut és tan llunyá a la realitat actual.
Cap docent, ni cap persona,desitja l' existència d' aquest virus ni el gran risc que comporta ni les mesures que calen per a evitar-lo. Però hi és. I fe veure que no i actuar com si no res hagués passat ( tan sols una rentada de mans de tant en tant) seria una greu irresponsabilitat.

Penso que totes les mesures de seguretat han de ser establertes pels tècnics, professionnals,... que els correspongui , i a les quals el Departament d'Educació s' hi haurà d' adaptar. I que aquestes normatives haurien de fer- se arribar per escrit i amb molta claredat a cada equip docent i molt per endavant del moment d' obrir els centres escolars ( si no es compta amb la suficient certesa esperar el temps que calgui fins a lbrir- los. I que en base a aquesta normativa cada equip docent de cada centre decideixi cóm s' hauran d' organitzar. Però que abans
s' hagin mesurat els espais les aules,...per a veure cóm i on podrien encabir-se els grups
d'alumnes.per a poder fer les estades presencials que cada equip docent vslori més convenient. Ja que tot el que s' arribi a acordar per a csda centre hauria de basar-se en l'experièncis i coneixements de
l' esuip docent del propi centre.
I, clar, que el Departament d' Educació n' estigui al cas i se' n responsabilitzi.
També, penso, que el govern hauria de fer- se càrrec de buscar els mitjans per a garantir, amb recursos particulars, a les families que, per qüestions laborals o per determinades condicions especisls, no puguessin fer- se càrrec dels seus fills mentre no fossin presencialment al centre escolar.
Que aquell Departament de
l' Administració que li correspongui, o Anuntaments o....( a qui correspongués) els oferís diversos recursos, en funció de les diverses particularitats, per a garantir la conciliació familiar/laboral.

He respist a un escrit molt bonic smb una resposta potser massa eixita, o poc cordial ( he volgut exposar molts pensaments de coo i...).
Molts salut i moltes esperances !!
Veig
Anònim, 19/05/2020 a les 03:52
+9
-11
Parlem i parlem els adults, però, preguntem als nens? Als que jo els hi he preguntat m'han respos que no tenen ganes d'anar a l'escola. Ens hem plantejat que potser ara molts infants estan aprenent més ara i sent més feli¢os que no pas anant a l'escola? Penso que hem de revaloritzar l'escola, vaja, relativitzar el que creiem els adults que hi aprenen. Penso que hem de fer un exercici intens d'humilitat i replantejar-nos moltes coses.
la sabiesa dels grans
Montse Gener, 19/05/2020 a les 08:01
+10
-4
Dolors et reconec complètament en aquest escrit.
Ets una gran mestra i jo podia veure cada dia com els nens t'estimaven.
Penso que és molt sensat tot el que dius i que tindriem que reflexionar-hi.
Sens dubte hi ha serrells per lligar, pero la base hi és!
Gràcies
Montse Gener
Rauxa Vs Seny
Anònim, 19/05/2020 a les 10:05
+12
-5
Em sembla valenta la proposta de la Dolors. Rauxa. I totalment lògica. No sé si rentant-se les mans n'hi hauria prou, però el que no és viable és fer desaparéixer el contacte en el món dels infants. Seny. Per tant ja podeu anar fent propostes de com podem obrir les escoles i que hi pugui haver contacte. Perquè de queixes n'he vist vàries, però fer propostes concretes, que és el què costa, sols les de la Dolors.
Bicho
Eva Maria , 19/05/2020 a les 12:42
+12
-4
Hablas de educar en la corresponsabilidad de vida cultural natural y científica....estupendo. Pues dejemos trabajar a los científicos, biólogos, virologos, médicos y sanitarios, con este "bicho" que MATA. Ellos són quienes mejor pueden dar las pautas de actuación frente a esta pandemia. No creo sea fácil ejecutar un plan de actuación que nos guste a todos, pero a mí personalmente me bastaría que fuera fiable, de fuentes expertas y seguro, antes de exponernos al día día en la escuela.
Gracias
Escoltem a Sanitat!!!!
Anònim, 19/05/2020 a les 12:43
+12
-5
Comparteixo aquestes paraules de la companya que resumeixen el que penso:

"Els nens no es mereixen una escola com la que es presenta ara, però tampoc vull que les persones que estimo enmalalteixin o morin per culpa de la meva feina".
Sense vacuna no és viable torna a obrir escoles! O potser obrirem per tornar a tancar i tots els contagis que hi hagin pel camí????.........Estem parlant d'una malaltia molt greu i no d' un encostipat vulgaris.....
On queda la vida dels mestres
Anònim, 19/05/2020 a les 13:29
+13
-2
En aquest confinament s ha posat a prova l educació telemàtica on cap de nosaltres havia treballat així, solapant-se horaris i vida familiar amb tasques domèstiques.
L'escola que es planteja és una utopia i impossible d aconseguir. Una escola de doble línia desdoblada amb el doble de mestres i manca de temps...el món de l educació ja fa temps que fa aigües i només està per contentar a la societat i a les modes educatives. Sovint es ven la vida del mestre com molt fàcil i amb moltes vacances però el dia a día a l aula amb nens cada vegada més consentits i educats per les xarxes amb influencers, YouTubers i gamers deixa molt que desitjar i tot això passa a casa. Uns pares que cada cop deleguen més l educació dels seus fills i que no accepten O saben com són els seus fills.
L etapa en la que estem no l ha viscut mai ningú i ens hem d adaptar. No hem de pretendre fer com sempre amb els que estem vivint.
La solució no és fàcil
Anònim, 19/05/2020 a les 14:07
+10
-2
Estic d'acord amb la idea que planteja la Dolors a l'article. Els nens estan pagant el mal plantejament que han fet els adults de la crisi sanitària que estem vivint. L'escola s'ha de replantejar i buscar solucions per tal d'atendre a l'alumnat de manera digne, emocionalment estable, socialment segura, amb recursos suficients per donar qualitat educativa.
No és pot deixar l'escola per al final de tot
Anònim, 19/05/2020 a les 14:15
+8
-2
Per pensar solucions per a l'escola, potser es podria seguir la lògica seguida perquè tornés la gent a treballar: ús de mascaretes, rentats de mans, certa distància, alternar torns de treball, co.bina trebal presencial i telemàtic, etc...
No ho sé, però és evident que la canalla ha de tornar a l'escola, que la situació actual evidencia que no totes les famílies estan preparades tecnològicament i que la socialització entre iguals és important.
No es pot deixar l'escola per al final de tot.
Grups petits
Anònim, 19/05/2020 a les 16:27
+8
-2
Protegir a les persones vulnerables. I tornar a l’escola. Grups petits per a gaudir de més espai i més control de la situació. I tant! Utilitzar més els espais municipals disponibles a la zona. Optimitzar els recursos que ja tenim. Fer escola també a l’aire lliure, als parcs... canviar la idea de fugir de l’enfermetat per la de promoure la salut. I tot això fent que les comunitats que formem treballin en estreta col.laboració.
L’escola és un lloc de socialització no d’exclusió.
Quim R., 19/05/2020 a les 17:30
+10
-1
Doncs jo estic molt d’acord amb el que diu la Dolors. No podem tornar a l’escola tal com estem veient a les escoles d’altres llocs que ja han tornat. És un sistema inhumà sobre tot pels nens. L’escola no és un lloc per aparcar els nens en espais de pocs metres quadrats fins i tot als patis. No és un lloc on els nens i nenes no es poden tocar ni abraçar ni jugar junts ni compartir feines de classe. L’escola és “el lloc” on el nen més es socialitza.
Estic molt d’acord que s’han de prendre precaucions però fins a quin punt seran necessàries i quines seran necessàries al setembre?
És clar que a les escoles no disposem dels espais per doblar grups. Aleshores s’hauran de prendre mesures d’horaris partits o d’instal.lacions properes. No caldrà agafar autocars. A la majoria de barris hi ha algun espai polivalent.
Per suposat és un tema molt complicat la tornada a l’escola al setembre i s’ha de pensar bé com fer-ho. Ara, veient les irresponsabilitat que hi ha hagut aquestes darreres setmanes i veient que no hi ha hagut un rebrot important em fa pensar que potser al setembre les mesures podran ser més “lights”.
Test
Anònim, 19/05/2020 a les 19:32
+6
-2
Creo q a los niños y profesores habría que hacerles las pruebas para saber si están en condiciones de estar juntos.
Nunca, nunca se debe de poner en riesgo la vida.
Es muy triste como se ha cortado la vida social y cultural de nuestros pequeños, pero si pierden unos meses de escuela tampoco va a pasar nada, lo
Peor es cómo compaginan los padres el trabajo con los niños
Nens
Anõnim, 19/05/2020 a les 23:36
+12
-6
Doncs jo no estic d acord amb aquest article. Penso que ja n hi ha prou de pensar amb els nens. Jo sóc professora de secundària i puc assegurar que cada any l alumnat que ens arriba és pitjor. En general, vénen amb unes llacunes grosíssimes. Molts d ells són uns mal educats, no tenen hàbits d estudi i pràcticament no saben no escriure ni llegir. Aquesta és l educació que volem? Nens consentits, ultraprotegits i atontats? Amb tot això vull dir que els nens són més forts del que ens pensem. I s adapten a les situacions molt millor que nosaltres. Cal criar nens forts i intel ligents per construir una societat en condicions.
Prou de tractar els nens com a virus amb potes
Mare , 20/05/2020 a les 00:23
+13
-9
La majoria de comentaris de docents, indignats davant la possibilitat de tornar a l,escola, em fan vergonya aliena. Molts professionals s,hi han deixat la pell aquests mesos: sanitaris, policies, bombers, reponedors de supermercats, farmacèutics... Ells han seguit endavant i han treballat per sobre de les seves forces per al servei de les Persones, cap ha girat cua i s'hi ha negat perquè el risc era massa alt (i en el seu cas, si que era un risc real) . I ara, que és el vostre torn mestres, només feu que negar-vos a que les aules es tornin a omplir alegant un risc (sempre suposat i no real) que no esteu disposats a assumir. Ens hi va la salut mental dels nostres nens i nenes, del futur de la societat, i no esteu disposats a fer el mínim sacrifici per a que aquesta canalla deixi el caos en el que viu i es retrobi amb els seus amics i amb vosaltres que en sou referents. Sembla que la vocació és cosa del passat. Seguiu insistint en què els nens són virus amb potes quan cada vegada hi ha més estudis que afirmen precisament el contrari, que no són vectors de contagi. Quants nens han ingressat a UCI des que els han alliberat i surten a jugar? On és el suposat repunt de casos que s'esperava? PROU EXCUSES! Trobeu solucions reals, constructives, que no passin per pretendre que els nens i nenes passin mitja setmana enganxats a una pantalla d,ordinador. Jo no sóc la mestra de la meva filla, sóc la seva mare i ens esteu fent assumir papers pels quals no estem preparats amb el consegüent perjudici dels nostres fills. Com molt bé diu l, article, busqueu equipaments on desdoblar grups i contracteu docents que els acompanyi en l,aprenentatge viu i experiencial.
CDS - Andreas Kalcker ens marca el camí per empoderar-nos i normalitzar les nostres vides
Anònim, 20/05/2020 a les 00:35
+4
-6
La solució la tenim a l'abast, funciona i és molt econòmica. Prendre tots CDS - protocol prevenció
Informació a la seva web:




Obrim els ulls i no ens deixem entabanar, empoderem-nos amb les eines que tenim per no perdre les nostres llibertats.



@JMPERIS:6/Mas-de-100-Casos-de-Covid-19-recuperados:5

Salut!


Fem cas als professionals
Estefania. Professora. Mare de bessons, 20/05/2020 a les 06:17
+8
-7
No podrem demanar respecte per la nostra professió de docents si no respectem la resta de professionals. Em sembla que deixar de banda els consells dels sanitaris és, com a mínim, imprudent. Què ens hem pensat?! Quan deixi de morir gent, ja ens posarem a buscar solucions als efectes del confinament, però ara, hem d'escoltar als professionals sanitaris!!
On queda la vida dels mestres
Anònim, 20/05/2020 a les 08:45
+2
-3
En aquest confinament s ha posat a prova l educació telemàtica on cap de nosaltres havia treballat així, solapant-se horaris i vida familiar amb tasques domèstiques.
L'escola que es planteja és una utopia i impossible d aconseguir. Una escola de doble línia desdoblada amb el doble de mestres i manca de temps...el món de l educació ja fa temps que fa aigües i només està per contentar a la societat i a les modes educatives. Sovint es ven la vida del mestre com molt fàcil i amb moltes vacances però el dia a día a l aula amb nens cada vegada més consentits i educats per les xarxes amb influencers, YouTubers i gamers deixa molt que desitjar i tot això passa a casa. Uns pares que cada cop deleguen més l educació dels seus fills i que no accepten O saben com són els seus fills.
L etapa en la que estem no l ha viscut mai ningú i ens hem d adaptar. No hem de pretendre fer com sempre amb els que estem vivint.
Article simplista!
Anònim, 20/05/2020 a les 10:11
+6
-9
Quina barbaritat dir que els nens poden tornar a l’escola al setembre fregant-se les mans amb gel a l’entrada i dutxant-se quan arriben a casa!!!
Quina barbaritat dir que poden dividir-se i la meitat de la classe anar a museus, biblioteques, poliesportius, riu o mar!!!
Quina mostra d’irrealitat i d’utopia!!
Tant per tant suposo que també podran anar amb aquesta mateixa “normalitat” a extraescolars d’idiomes, música, esports, oi?
I els adults aleshores també podrem anar a treballar fregant-nos les mans i dutxant-nos en arribar a casa, oi?
Quina barbaritat i falta de realitat!!
Creativitat versus por
Educadora, 20/05/2020 a les 14:08
+2
-0
Vivim en una situacio que ens ha trastocat a tots, des del mes petit al mes gran. Pensar que els nens i les nenes aniran a l'escola tant tranquils i sense tenir por del virus es inaudit. Tots els infants saben que hi ha un virus que no els deixa veure els avis ni petonejar els seus amics. Ja fa temps que no poden anar a jugar al parc. Igual que nosaltres hem estat contents de poder sortir al carrer i tretrobar amics ni que sigui darrera una mascareta. Crec que ells igual que nosaltres poden ser resilients i acceptar una situacio que esta sent molt dificil per a tots.
Es possible que ara sigui un bon moment per replantejar el paper de l'escola a la societat. Molts que hem estat o som educadors, sabem que l'escola bressol es va vendre com espai de socialitzacio, nomes per que pares i mares poguessin anar a treballar. Aixo no es cert, la socializacio en la petita infancia passa, per pare i mare, avi i avia, familia extensa, fills d'amics i d'infants que pots veure als parcs. Tots sabem el dramatiques que son les adaptacions a les escoles bressol. Potser per aquesta petita infancia ens hauriem de plantejar seriosament la conciliacio familiar.
Per als nens i nenes de primaria, considero que ja es hora que reivindiquem una quantitat de nens assumible per a un mestre o mestra. Potser aquest virus ens pot ajudar a replantejar que l'escola no es un lloc on poder aparcar els fills, si no un lloc on juntament amb altres nenes i nens poder aprendre. No crec que el que veritablement afecti als infants sigui respectar les distancies de seguretat, no poder abraçar per ara ni a la mestra ni als companys, si no trobar-se amb persones que tenen por destar amb ell. Per tant considero que tant els infants com les mestres i els mestres han de ser feliços alhora de retrobar-se. Entenc i els i les nenes, entendra perfectament les distancies de seguretat, si som capaços d'oferir una educacio activa agradable, dinamica i motivadora. Si mirem el nostre entorn disposem de molts espais motivadors: biblioteques, centres civics, centres socials, parcs i un munt d'espais que ens poden servir per crear un educacio viva i dinamica, amb grups petits i estables d'infants, que siguin capaços de respectar espais de dos metres entre ells i poden ser acompanyats per una mestra o mestre amb mascareta, sempre que sigui una persona afable, formadora, estimulant.
Si ho hem pogut fer amb els hospitals ho podem fer amb les escoles. Nomes ens cal decidir-ho i contractar els mestres que siguin necessaris i necessaries.
Que vergüenza
Anònim, 20/05/2020 a les 14:43
+4
-1
Tantos padres preocupados por qué sus hijos vayan a la escuela como si fueran hacer más tontos o más listos por perder unos meses de clases, me cuesta creer que sea solo por compaginar tema trabajo. La vida de mis hijos y mi familia está por encima de cualquier otra cosa, los niños son más inteligentes de lo que pensamos y deberíamos estar intentando reforzar valores que se han perdido hace tiempo, ya vendrá el momento de llevarles desde las 7 de la mañana y buscarles después de la extraescolar a las 7 de la tarde, llegar a casa creyendo que la escuela y la academia ha echo su trabajo y el nuestro y por eso serán más sobresalientes que ninguno, llegar a casa corriendo, cena y a dormir y así el año entero, si les llevamos al parque, ellos juegan mientras nosotros nos tomamos la cañita con el amigo etc.. ¿Ese es el modelo que extrañamos tanto verdad?? Eso sin contar que mientras nos hablan estamos pegados al móvil, lo veo a diario, y ahora en plena pandemia que se ha cargado a miles y miles de personas en una situación tan grave resulta que la vida y educación de los niños se vendrá abajo de por vida, me parece que el drama que hacemos al decir eso, sí que es grave. Pues yo no digo que no sea necesario bolver a la normalidad, pero dejemos que profesionales de salud, científicos y maestros etc. hagan su trabajo y mientras tanto aprendamos a empatizar y dar valor de verdad a nuestros hijos a conocerles, etc. Saludos y seguro que de esta salimos.
Prioridad la salud
Anònim, 20/05/2020 a les 16:55
+2
-0
Durante la última escuela los niños de la escuela donde asiste nuestra hija han llevado los Virus a las casas y ahora somos muchas familias las contagiadas. Incluso ha muerto alguien y yo llevo 40 días con el puñetero virus. El virus también es peligroso para los niños. Deseo que podamos reorganizar la vida hasta que se encuentre una solución definitiva.
Utopia?
Anònim, 20/05/2020 a les 17:04
+5
-0
Les paraules de la Dolors han estat molt positives i m'agradaria que tot pogués funcionar com ella ho ha plantejat. Però en la situació que tenim actualment és una utopia pel canvi que estem patint tots en molts àmbits de la nostra vida. Els infants i els mestres han d'estar suficientment protegits davant d'aquesta emergència que estem patint i seguir les normes que ens facin arribar desde Sanitat. No podem abaixar la guàrdia i menys posar en risc ni als nostres nens/es ni als nostres mestres que són el millor que tenim en la nostra educació. Molts ànims a tots i sobretot no tornem enrere per les imprudències o per decisions precipitades. No és una feina fàcil però segur que ens en sortirem!!
Lavar manos y ducha!!
Anonimo, 20/05/2020 a les 20:04
+5
-2
Muy sencillo, cerca de 300.000 fallecidos?? Sobran palabras, por favor basta de egoísmo, aquí cada uno barre para su casa. Dejemos que los expertos decidan y sigamos eso sí muy seriamente sus recomendaciones. Mucho ánimo para todos.
No vull una escola que no sigui l'escola
Marisol Anguita, 20/05/2020 a les 20:34
+3
-1
Estimada Dolors!
Dies difícils per ser valentes, per continuar airejant que una altra escola és possible. Una escola que no ensenya la vida, és la vida! Com deia Dewey.
Com tu no vull una escola que no sigui escola, on no puguem anar a sentir intensament el (nos) altres. No vull una escola on tinguem por a l'altre, vull vida compartida i ganes de ser en companyia. On puguem cridar de nou, amb les meves [email protected] de 4 anys : Viva la vida!
I si primer ens comptem?
Miquel Vilassar de Mar, 21/05/2020 a les 04:14
+1
-0
A data d'avui encara no sabem quanta gent ha passat el covid-19 de forma asimptomàtica.
No creieu que abans de començar l'escola (o abans de començar res) seria interessant comptar-nos?
Quan sapiguem del cert quants ja han passat el covid-19 podrem mesurar el grau de risc real. Evidentment sobra que digui que una mort ja són massa morts, i que caldria evitar-les totes, però segur que estaríem més tranquils tots si sapiguessim que ja hem passat el covid-19 i que el nostre cos l'ha guanyat sense dificultats. Llavors caldria protegir de forma segura als grups de risc, i aïllar de forma immediata cada cas i el seu entorn per evitar una propagació com la que hem tingut. Ara sabem que el Covid-19 MATA. Anem amb compte, però sobretot, EXIGIM que les coses es facin bé. Hi ha països on amb una política de prevenció i controls sistemàtics, ha sigut suficient per aturar l'epidèmia, i no aturar el país. I amb un percentatge d'infectats MOLT BAIX, i un nombre de morts MOLT PETIT. Que des de cap govern ens vulguin prendre el pèl, i que d'una vegada per totes pensin en el bé comú i no en la seva poltrona i la seva butxaca.
Servei comunitari i incerteses
Anònim, 21/05/2020 a les 16:18
+6
-0
Totalment d'acord amb l'article. Si ens quedem a casa confinats no agafarem la malaltia però hem de fer passos per tornar a començar.
El col.lectiu de sanitaris ens hem entregat, exposant-nos a la malaltia desconeguda i en ocasions letal, per una voluntat de servei a la comunitat que hem tingut ocasió de demostrar. Vivim amb la por i tenim famílies, hem ampliat horaris, deixat de lliurar, sense demanar ni tan sols com ens ho compensaran.
Vivim a una societat on volem el risc 0 i grans seguretats, però hem d'aprendre a conviure amb les incerteses.

I si el problema ve de dalt?
Fartdetot, 23/05/2020 a les 13:31
+7
-0
Aquest article és simplista i molt en la línia flowerpower de la innovacionits imperant al món educatiu. Però no patiu, la cosa ja no té aturador, com a mostra un botó: el dia 30 de març amb la gent morint de deu en deu, amb les escoles tancades i en ple desconcert general, el Departament d’Ensenyament va i publica al DOGC la RESOLUCIÓ EDU/772/2020, de 24 de març, per la qual es crea el Programa d'innovació pedagògica d'acceleració de la transformació educativa.

Què voleu esperar d’una gent així? Fa temps que hem perdut el Nord amb la pu.. innovació i el que realment està passant és que retornem al cos de directors franquista, que es va abolir als 80. Els centres educatius públics es van convertint en una mena concertats en mans de directors i directores que practiquen el nepotisme i el clientalisme de forma descarada, animats per inspecció. Ho fan en nom d’una suposada «autonomia de centres», que no és altra cosa que un rentat de mans de l’administració per a accelerar la liquidació de l’ensenyament públic. Anem cap el model de les Charter Schools, cedides en explotació a entitats privades, temps al temps.

Els claustres i els consells escolars ja no serveixen per a res. Tant sols han de ser informats per les direccions i la democràcia ha desaparegut de les escoles i instituts. Hi ha por, molta por, sobretot entre els interins/es perquè sempre estan pendents de si es confirmen o no. S’ha donat molt de poder a uns personatges de moralitat dubtosa. Internet en va ple d’escàndols protagonitzats per directors/es de centres. Tant sols heu de mirar qui firma els comentaris (anònim).

Ara el Departament i el Ministeri, ambdós, han continuat amb el sistema neoliberal de fer que els sous pugin cap a dalt, mentre que les responsabilitats es desplacen a l’últim mono de de la base. Han passat la patata calenta a les direccions dels centres, per a que decideixin com i quan s’han d’obrir les escoles.

Ahir vaig rebre un qüestionari online enviat per la direcció del meu centre on se’m convidava a omplir tot un seguit de caselles referents al meu estat de salut, als òrgans que tenia afectats i a les malalties que pateixo. Com jo, suposo que ho rebut mota gent. No sé, em sembla que la legalitat d’aquest procediment és molt dubtosa. Les dades sensibles (salut, religió, política, orientació sexual...), no es poden demanar alegrement i, en tot cas, havien d’haver enviat als claustres al metge, per a que els facultatius fessin proves i decidissin que és apte per treballar en aquestes circumstàncies i que no.

Vaig arribar a la docència de gran i, ho sento, però algú ho ha de dir. En fa vergonya fer de mestre, molta i, me’n fa pel messalianisme imperant a la professió, la manca de solidaritat, els/les trepes, i tota aquesta dialèctica buida de la innovació, les competències, les àrees i les dimensions que està empobrint a marxes forçades el nivell cultural dels alumnes. Estem formant gent amb molt poc preparada.

Una última cosa i, amb això acabo. Aquesta feina és això, una feina. No un sacerdoci. Qui vulgui tornar a l’escola amb aquesta incertesa, posant en risc la vida les alumnes i també la dels propis familiars, doncs, no ho sé, potser és que es una mica insensat, per no dir altra cosa.
Contradicció
Tesita, 26/05/2020 a les 09:23
+0
-0
Estic d'acord amb l'article i amb els comentaris. És una contradicció...
Però... com ho faran altres sectors que, o bé treballen de cara al públic o bé treballen en grups nombrosos i espais tancats? Amb les mateixes normes de seguretat que s'els proposa a la educació o pitjor, i no tanquen portes. Sembla que ens ha tocat a tots conviure amb aquesta situació de risc.
Masses voltes
Anònim, 26/05/2020 a les 16:40
+0
-1
Escola no i casal l'1 de juliol si??
El que passa es que per 19 dies no volen obrir, o no volen anar a treballar, aixi de clar, no dic que siguin tots els mestres, pero alguns segur que si.
Por al contagi? Tambe fa por quan mares i pares van a la terrassa a pendre algo amb amics, i segur que despres no van a casa a rentar la roba...
Amb mascaretes i mesures de distanciament i higiene, no ha d haber problema.
I si Sanitat ho diu es que estan casi segurs de que no hi ha risc o risc baix
Bargalló plega
Anònim, 26/05/2020 a les 21:33
+0
-0
Emocions, dol emocional, acompanyament i històries vàries. Avui molts centres hem fet claustres virtuals i encara estem al.al·lucinant. Ningú sap com fer-ho. Han passat la patata calenta a les direccions i les direccions als docents. Molta emoció però cap protocol, ni mascaretes mi pantalles ni guants, ni se sap que ha de netejar ni qui s'encarrega de què, ni com ni quan. Tot pura propaganda. con el tema de repartir els ordinadors: que encara no han arribat a els cases i el curs s'acaba. Vergonya Bargalló. Plega i deixa de demanar compromís a uns docents que no estimes. tot això sols serveix per a que les concertades puguin continuar cobrant la quota als pares. Vergonya.
No és un virus de broma això
Anònim, 28/05/2020 a les 09:47
+1
-0
Amb rentar mans i ja està ens protegirem els mestres a nosaltres mateixos i a les nostres famílies al tornar a casa? No estic gens d'acord amb això. Molt valent qui s'exposi amb aquestes úniques mesures.
Los mundos de Yupi estan molt bé però ara prima la salut de tots, adults inclosos, desgraciadament és així.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país