Poesia

Sota una petita estrella

Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit

| 22/05/2020 a les 18:21h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, Sota una petita estrella, poesia, Wislawa Szymborska, Wisława Szymborska
Wisława Szymborska va néixer a Bnin (Polònia) el 2 de juliol de 1923 i va morir a Cracòvia l'1 de febrer del 2012. Llicenciada en Filologia Polonesa i en Sociologia per la Universitat de Cracòvia, va ser una de les principals representants de la generació de poetes polonesos de postguerra. L'any 1996 va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. En llegim el poema Sota una petita estrella, publicat el 1998 a Vista amb un gra de sorra en la traducció de Josep M. de Sagarra (d'aquest mateix llibre aquí en podeu llegir el poema Res no passa dues vegades). 
 

Foto: Kristopher Roller


Demano perdó a l'atzar per anomenar-lo necessitat. 
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m'equivoco. 
Que no s'enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que en perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer. 
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa. 
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit. 
Demano perdó als que clamen des d'un abisme pel minuet d'aquest disc. 
Demano perdó a la gent de les estacions per dormir a les cinc del matí. 
Dispensa'm, esperança abandonada, per riure de tant en tant. 
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d'aigua. 
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant, immòbil, sempre el mateix punt, 
perdona'm, encara que només siguis un ocell dissecat. 
Demano perdó a l'arbre tallat per les potes de la taula. 
Demano perdó a les grans preguntes per les petites respostes. 
Veritat, no em concedeixis una atenció gaire gran. 
Gravetat, mostra'm el teu cantó generós. 
Tolera, misteri de l'existència, que esfilagarsi el teu ròssec. 
No m'acusis, ànima meva, que et tingui rarament. 
Demano perdó a totes les coses per no poder ser a tot arreu. 
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna. 
Sé que, mentre visqui, no hi haurà res que em justifiqui, 
perquè jo mateixa en sóc el propi obstacle. 
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques, 
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguin lleugeres. 



 Vista amb un gra de sorra


 © Wisława Szymborska, 1993
 © de la traducció: Josep M. de Sagarra, 1997
 © de les característiques d'aquesta edició: Columna Edicions, S.A., Edicions Proa, S.A.

COMENTARIS

Un poema preciós
Anònim, 03/07/2020 a les 13:39
+0
-0
És un poema preciós que descriu la perfecte sensibilitat que una persona pot definir a les contradiccions de la vida. Li trobat preciós i molt encertat .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys