Foto: Marcos Paulo Prado
Tu et lleves i escrius. Tant si plou com si venteja com si brilla un sol impertinent que convida a sortir, tu escrius. Al matí, a la tarda, al vespre, escrius. Si et fa mal la panxa, escrius. Si has de posar una rentadora, escrius. Si faries bé de trucar nosequí, escrius. Si no pots suportar l’angoixa, escrius. Si ets immensament feliç, escrius (més distreta i, segurament, pitjor). Mentre se’t crema el dinar, escrius. Mentre algú altre passa l’aspiradora, escrius. Mentre el món no calla, escrius. Mentre comencen els dolors del part, escrius. Mentre els fills creixen, escrius. De dilluns a divendres, escrius. En cap de setmana, escrius. Ben d’hora al matí o molt tard a la nit (depèn de l’humor però també de l’edat), escrius. Els dotze mesos de l’any, fins i tot quan tothom fa vacances, fins i tot mentre tothom et pregunta que faràs aquestes vacances, escrius. Amb horari, sense horari, amb ordre i no, sense sentit o amb algun, surti bé o fatal, escrius. Òrfena, enamorada, trencada per dins, enamorada de nou, adúltera, embarassada, mare de fa poc, mare de família nombrosa, sense espai per a tu o estrenant casa, escrius. En hotels, en restaurants, en un monestir, de cara a la paret, mirant per la finestra, en un vaixell que navega per l’Orinoco, dalt d’un gratacel, escrius.
Escrius en tovallons, en llibretes de ratlles o sense ratlles, amb ploma, amb tinta de colors, amb llapis, amb boli, en l’ordinador, en el mòbil. Amb Bach (millor) o sense Bach, escrius. Amb fred, amb calor, mentre tothom és a la platja, mentre tothom compra regals de Nadal, escrius. Mentre les teves amigues adolescents van a la discoteca, mentre coneixen nois i els fan petons i els estimen i ho expliquen, escrius. Mentre les mateixes amigues estudien allò que van triar i surten els caps de setmana i s’ho passen bé, escrius. Mentre tothom troba la seva primera feina, escrius. Mentre tots guanyen diners i tu et preguntes si no hauries de fer alguna cosa de profit, escrius. Quan tothom diu que ara amb els fills no té temps per a res, tu no tens temps per a res però també escrius. Mentre el nen dorm, mentre el nen s’entreté, quin miracle, amb el nen a la falda picant el teclat com si fos un tambor, escrius. Ara que escriure ja és una cosa de profit, escrius. Coses útils, inútils, horroroses, passables, llegidores, ridícules, que no hauries escrit mai. Al matí, a la tarda, al vespre, tu sempre igual: et lleves i escrius. Articles, novel·les, poemes, relats, en català, en castellà, per a joves, per a adults, per als fills, per a tu, per a ningú, tant se val, escrius. Mentre penses que ets allò que volies ser de gran i que per això mateix ets una persona de sort, però que treballes més que setze bous, escrius. I saps que quan els fills volin, i acabis de pagar la hipoteca, i la vida a estones no t’agradi, i les amigues es jubilin i facin viatges de l’Imserso d’aquells on es menja i es balla i t’expliquin que ara tenen tot el temps del món per no fer res i que hauries de parar una mica, tu escriuràs i escriuràs i escriuràs, com sempre.
I això és tot. En això consisteix.
1
