Educació

L'escola pública és a l'UCI

Cal buscar un pla integrador, sistèmic, transformador, liderat per professionals de l’educació

| 07/06/2020 a les 20:57h
Especial: Educació
Arxivat a: Sala d'estar, educació, escola, escola pública, Laia Roca

Foto: Arnau Urgell


En aquests darrers mesos, l'escola pública ha evidenciat unes fissures profundes que provenen d'una desprotecció política sostinguda en el temps. La democratització del saber no ha estat una prioritat política. Ha estat un lloc comú que ha format part d'idearis de partit com ho han estat l'ecologia o l'assistència social.
 
Els riscos associats a parlar de l'escola pública com un sintagma nominal lligat a un discurs buit són devastadors. Els polítics han desatès l'escola pública i han obviat la importància que mereix la institució on els infants poden definir (i, en alguns casos, redefinir) el seu futur.
 
L'escola és l'espai de creixement, de convivència i de reflexió. Per això hauria de ser el pilar de qualsevol sistema polític, perquè és el punt de partida a partir del qual els infants comencen a interpretar i construir el seu món com a persones lliures.
 
En canvi, les reformes, les contrareformes, la itinerància del professorat, els augments de ràtios, la manca de sistemes d'avaluació i de recursos, la deficiència de projectes comuns i la inestabilitat dels plans d'actuació han abocat l'escola pública a una situació d'extrema vulnerabilitat. L'han afeblit com a institució. Aquests polítics reguladors de la gestió pública de l'educació són espectadors d'una realitat que els és aliena? En formen part?
 
Per poder atendre un pacient a l'UCI cal vestir-se de professional mèdic i entrar a la sala d'exploracions. Cal fer una anamnesi, planificar unes proves diagnòstiques, pautar un tractament farmacològic i fer-ne un seguiment. Per tant, cal formar part del sistema que es gestiona per poder donar una resposta responsable i eficaç. Es pot atendre com es mereix l'educació pública des de la tensió i la distància que genera el poder polític?
 
Mentrestant, moltes famílies seguim evidenciant algunes conseqüències d'aquesta desatenció: on és la xarxa de seguretat de l'escola pública? On és el principi d'igualtat? Com es poden assolir els objectius d'aprenentatge sense recursos que blindin els projectes educatius? Quina solidesa poden assolir aquests projectes amb una discontinuïtat del 40% de les plantilles de treballadors?
 
L'equitat, la igualtat i l'eficàcia haurien d'esdevenir els biomarcadors diagnòstics de la salut d'aquest sistema públic que, avui dia, es debat a l'UCI d'un país saturat d'emergències, sanitàries, socials i educatives.
 
Cal redefinir el sistema d'educació públic, calen plans integradors dissenyats per pedagogs, per especialistes en educació, avaluació i formació. En temps de crisi, és necessari que es treballi de manera coordinada. No és legítim que cada centre educatiu descrigui el seu propi pla d'obertura, no és sostenible que cada escola estableixi el mapa de ruta del seu futur proper. Cal buscar un pla integrador, sistèmic, transformador, liderat per professionals tècnics en l'àmbit de l'educació.
 
Mentre algunes famílies d'escoles privades ploren la davallada del nivell d'exigència que estan patint els seus fills, les famílies de l'escola pública plorem la precarització del coneixement i la falta de planificació. I ho fem mentre aplaudim l'esforç i la responsabilitat individual dels milers de mestres i equips educatius que porten anys contrarestant els efectes d'aquesta desprotecció política. Fins quan?

COMENTARIS

Tots som particeps
Cándido, 08/06/2020 a les 22:25
+6
-0
Em sembla molt encertat l'anàlisi de l'educació en aquest article. L'escola ha de ser una eina transformadora i com a professional cada dia intento que els meus alumnes amb el seus aprenentatges deixin de convertir-se en miralls i obrin les finestres fel seu coneixement
Tot i això penso que falta l'anàlisi des d'una perspectiva interna i autorreflexiva: no hem d'obviar el fet que tot i que no estem recolzats com cal des de l'administració nosaltres som els que cada dia estem amb els infants i malauradament contribuïm de manera activa a aquesta al.lienació i insistim en què els nens es limitin a reproduïr els coneixements sense plantejar-nos metodologies alternatives ni els interessos dels alumnes. És evident que si nosaltres mateixos triem la comoditat envers la conscienciació no podem demanar a l'administració un canvi de paradigma i, al mateix temps, no esdevenim un exemple gaire fiable per als alumnes.
Professor de concertada amb fills a la pública
Anònim, 09/06/2020 a les 13:16
+7
-2
Trobo l'anàlisi molt encertat, ara bé, tota la responsabilitat és política?
Crec que hi ha una majoria de professinals que treballen bé, però n'hi ha d'altres que sota la capa del funcionariat han estat uns mesos esperent que algú els vingués a treure les castanyes del foc.
Que no han sabut dirigir als seu professionals. I alguns d'aquests s'han desentes de la situació.
Crec que en el sistema públic fallen masses coses, desde la cohesió dels claustres (excessiva mobilitat) fins la capacitat d'autoritat de les direccions davant males praxis o davant la negativa a respectar l'idiosincràcia del centre.
Reflexió necessària
Joan C, 10/06/2020 a les 07:28
+2
-1
Trobava a faltar una reflexió així. Professionals bons o dolents, responsables o no els hi ha a tot arreu. S'han de demanar responsabilitats i implicació a tots, però s'hauria de començar pels que prenen decisions estratègiques i després anar baixant fins arribar a les aules. El sistema educactiu primer cal que se'l creguin i és el moment d'exigir-ho. Que algú el doti de recursos (humans, materials, conceptuals, infraestructures) i després (o en paral·lel) anem parlant. Tots junts, comunitat educativa i gestors.
Arremanguem-nos
Josep J., 10/06/2020 a les 10:41
+2
-0
Comparteixo el fons i la preocupació, però com a docent amb més de 30 anys de professió en dol perdre una oportunitat més d'apropar-nos al nostre entorn, de que ens valorin per la tasca (per mi) fonamental que fem.
El que es visualitza (que no vol dir que es correspongui a la realitat majoritària) es que per davant de la tasca que tenim (educar, acompanyar, formar, compartir, orientar,...) està la nostra seguretat, els nostres drets laborals, les condicions en que fem la nostra feina... important evidentment!!!! però no estic segur si això ara ens vincula amb el que realment es important, que son els infants i joves.
Si us plau, no ens perdem en les branques i arrelem-nos.
Es arriscat, hi ha perills, la perfecció no existeix, les crítiques es faci el que es faci allà estaran, però que ningú dubti que estem compromesos per davant de tot amb la nostra feina.
Digui el que digui l'administració sempre ho podem interpretar per fer les coses millor, i coordinadament, com dius Laia, cada centre ha de decidir com gestiona la situació, es qui millor hauria de conèixer la seva realitat.
Val la pena l'esforç, ho farem bé. Arremanguem-nos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva vuitena edició
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
«Hem de treballar com si creguéssim en el futur: si no, tancaríem la paradeta i avall»
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona estrena una visita virtual a l'edifici dissenyat per Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un videoclip mostra allò que experimentem quan nedem
Imatge il·lustrativa
Una campanya del govern alemany encoratja els joves a quedar-se a casa per frenar el coronavirus