Cinema

Psicosi

Revivim una de les escenes de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock

| 16/06/2020 a les 11:10h
Especial: Cinema
Arxivat a: La butaca, cinema, Psycho, Psicosi, Bernard Herrmann, Alfred Hitchcock
El 16 de juny de 1960 es va estrenar Psycho (Psicosi), dirigida i produïda per Alfred Hitchcock. La pel·lícula, protagonitzada per Janet Leigh i Anthony Perkins, va basar-se en la novel·la del mateix títol que havia publicat un any abans Robert Bloch i que s'havia inspirat en la història d'un assassí real, Ed Gein. A la pel·lícula, Marion Crane roba 40.000 dòlars per ajudar el seu amant i a mitja fugida, en plena tempesta, s'atura a passar la nit al Motel Bates, un establiment regentat per Norman, un home d'aparença amable que té cura de la seva mare.

El film va comptar amb una banda sonora esplèndida de Bernard Herrmann, que ja havia col·laborat amb Alfred Hitchcock a llargmetratges com Vertigo i North by northwest, i conté una de les escenes de cinema més conegudes, referenciades, i inclús parodiades, la de la dutxa, en què un Norman Bates pres per la personalitat de la seva mare assassina Marion a ganivetades. La recordem.

Anthony Perkins a Psicosi en el paper de Norman Bates

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
L'Ajuntament de Sant Cugat programa activitats per celebrar la Festa Major
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat