El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha reobert les seves portes adaptant-se a les mesures sanitàries necessàries per poder rebre de manera segura els visitants. A més de les seves col·leccions, que s’han pogut “visitar” durant el confinament gràcies a itineraris virtuals temàtics, el seu espai al projecte Google Arts & Culture o amb l’aplicació Second Canvas (disponible per a Android i iOS), el Museu Nacional acull aquestes exposicions temporals:
Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu, d’Oriol Vilapuig.
Fins al 31 de desembre a les sales de romànic.
Quin sentit prenen les imatges del passat quan les mirem des del present? L’artista Oriol Vilapuig fa un estudi contemporani inicial de l’imaginari centrat en les piques baptismals i d’oli dels segles XI i XII, una tipologia pròpia de la zona de les Valls d’Àneu, uns contenidors de pedra que contenien l’aigua beneïda per al ritual del baptisme així com l’oli per altres rituals religiosos i per il·luminar les esglésies. A partir de la tècnica del frottage, un procediment que permet que les imatges apareguin per contacte, no per representació, dona visibilitat als baixos relleus esculpits i s’obre, també, a formes de la natura, esquerdes, marques ancestrals, terres de còdols i petjades d’animal.
Totes aquestes formes són presentades en un espai construït especialment per a aquesta mostra dins les sales de romànic, un habitacle de cinquanta metres quadrats on les vuitanta empremtes que s’hi recullen intenten suscitar l’experiència física i fenomenològica d’estar envoltats d’imatges dins un espai simbòlic i significatiu.
Oriol Vilapuig en una de les seves intervencions amb la tècnica del frottage. Foto: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Nuar l’espai, d’Aurèlia Muñoz.
Fins al 31 de desembre a la Sala 76 (art modern II).
A partir d’una tècnica derivada del macramé, Aurèlia Muñoz (Barcelona, 1926-2011) va portar l’art tèxtil a una concepció escultòrica que afecta l’espai i ofereix una experiència sensorial. Revisitades, les seves obres mostren un refinament, un rigor avantguardista i una pertinença expressiva que permeten llegir-les en clau de contemporaneïtat. Al llarg de la seva dilatada carrera, Muñoz va rebre el reconeixement de la crítica i va ser especialment celebrada en el camp de les arts del tapís i l’art tèxtil, que van tenir un gran desenvolupament als anys seixanta i setanta del segle passat.
La família de l’artista ha fet donació al museu de set obres tèxtils i una col·lecció de dibuixos que permeten apreciar la qualitat del seu treball en els anys de naixement del llenguatge de l’art tèxtil contemporani. Les creacions de Muñoz s’exhibeixen temporalment en el context del projecte de conformació i desplegament de la col·lecció de l’art de postguerra i segones avantguardes.
Ens social, Aurèlia Muñoz, 1976. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació Aurèlia Muñoz, 2019. (c) Hereus d’Aurèlia Muñoz
Croquis inconcret, d’Èlia Llach.
Fins al 10 de gener de 2021 a l’espai educArt i la Sala 51 d’art modern.
Després d’un temps de recerca i de visites al Gabinet de Dibuixos i Gravats del museu, Èlia Llach (Barcelona, 1976) es va fixar en alguns esbossos i dibuixos preparatoris del pintor Marià Fortuny classificats com a Croquis Inconcrets. Aquesta terminologia aparentment contradictòria fa referència a esbossos difícils d’identificar sovint fets al dors d’altres dibuixos. El terme i la naturalesa d’aquests dibuixos va connectar directament amb les inquietuds de l’artista i amb la seva pràctica del dibuix, materialitzada aquí en un dibuix de gran format on pensament, paraula i traç es barregen i on la línia “inconcreta” és protagonista. Per aquesta exposició, als treballs d’Èlia Llach els acompanya un dibuix girat de Marià Fortuny, un croquis inconcret com els que l’han inspirada que habitualment no s’exposa.
Dibuix d’Èlia Llach Foto: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Altres activitats
El Museu Nacional ofereix també altres maneres de conèixer els seus espais: una visita per la seva seu, el Palau Nacional, guiada gràcies a un mapa amb els diferents punts d’interès de l’edifici, així com informació històrica i arquitectònica dels diferents espais que el conformen; i l’activitat Assassinat de cambra, escrita per Raquel Gámez Serrano, autora de novel·la negra, un itinerari/joc de pistes per a adults autoguiat per les sales de Renaixement i Barroc en què els participants hauran de resoldre un assassinat de cambra tancada.
Els infants també tenen l’oportunitat de conèixer el museu d’una manera diferent a l’habitual gràcies a dos jocs de pistes amb els quals, des de casa o passejant per les sales, han de buscar lladres de manuscrits i descobrir qui és l’assassí d’un pobre pastor.
