Cedida per la Diputació de Barcelona
L’excel·lent situació, les impressionants vistes a la Plana de Vic i el Vallès i l’estratègica accessibilitat ens ajuden a entendre l’ocupació humana que ha tingut el turó de Tagamanent des de, com a mínim, el segle X. Aquest conjunt monumental, declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat, va ser un petit nucli urbà habitat i en ús fins al primer quart del segle XX. En formen part l’església de Santa Maria, el cementiri, les ruïnes de la rectoria, la plaça, l’antic ajuntament i les restes d’un hostal. A més, s’han trobat escrits que diuen que hi havia hagut un castell al turó. Tot i que aquest nucli urbà va ser important durant segles, va quedar totalment abandonat i pràcticament derruït. Ara, les obres de restauració, que s’han realitzat en diferents etapes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i l’Oficina d’Acció Territorial d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, s’han donat per finalitzades perquè els visitants puguin gaudir-lo i entendre’n la història.
El turó podria ser l’antecedent del terme municipal de Tagamanent. El primer document on n’apareix l’església és en un testament de Borrell II que data del 993. Les primeres referències que tenim del castell són de l’any 945 i, tot i que se’n desconeix la ubicació, els escrits el situen dalt del turó. El castell, que durant l’època medieval va tenir diferents amos, havia estat un punt de control important, i, com que els comptes i vescomtes no l’habitaven mai, estava en mans dels castel·lans que s’ocupaven de la seva guàrdia. Per entendre la importància del turó també cal conèixer l’Ajuntament de Tagamanent, anomenat en antics escrits la Universitat dels Homes de Tagamanent: per prendre decisions els habitants dels masos del voltant es reunien a la Plaça pública del terme, situada entre l’església, el cementiri, la rectoria i les restes del castell. El primer document que ho testimonia és del 1638 i aquestes trobades es van fer fins al segle XX al cim del turó.
Durant l’època de la Renaixença el massís del Montseny i el turó del castell de Tagamanent es van convertir en un espai freqüentat per etnòlegs, excursionistes i fotògrafs que ens han deixat un testimoni gràfic del conjunt arquitectònic que hi havia en aquelles dècades: per exemple, la rectoria i l’hostal van ser ocupats per dues famílies que acollien els excursionistes formant un petit nucli que va continuar fins al 1920. L’any 1936 es va cremar l’església i després de la Guerra Civil el conjunt va quedar deshabitat fins que la Diputació de Barcelona el va adquirir el 1974 i va aprovar el Pla Especial de Tagamanent per evitar que caigués en l’oblit. Les primeres accions van ser la reparació de les voltes de l’església i la restauració de les cobertes de l’edifici. Més endavant, al 1987, van començar les intervencions arqueològiques que van descobrir les restes del que hauria estat el mur del castell, i es va col·locar un paviment, un presbiteri i un altar nou a l’església.
Ha sigut vital la contribució que han fet els veïns per preservar els edificis fins que es van dur a terme les primeres accions: el 1983, amb la consolidació del projecte de recuperació del monument pel Servei de Parcs Naturals i el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, i el 2010, quan, gràcies als Amics de Tagamanent, la Diputació va aprovar el Pla Director, dirigit per l’arquitecte Xavier Guitart, perquè se’n restaurés tot el conjunt. És en aquestes excavacions que van aparèixer unes restes arquitectòniques més importants del que s’esperava i que van fer que es redactés un projecte complementari per garantir-ne la protecció. Al 2014 es va aprovar el nou projecte, que el següent any es va adjudicar a l’empresa RIGEL OVER S.L.
L’objectiu d’aquesta restauració, lenta, acurada i respectuosa, ha estat que el monument s’expliqui per ell mateix. Ara, el Parc Natural del Montseny prepara la contractació per a oferir visites guiades i tinguem l’oportunitat de conèixer, de prop, el nostre passat.
Cedida per la Diputació de Barcelona
