El color carn

“Recordo les meves primeres lliçons de dibuix de l’escola amb un grapat de sentiments contradictoris: era emocionant i creatiu, però mai vaig entendre que hi hagués un únic llapis per al color de la pell. Tenia set anys, estava feta de carn, però no la tenia rosada, sinó marró, i la gent em deia que era negra”, explica la fotògrafa brasilera Angélica Dass.

“Més endavant, quan vaig dur el meu cosí a l’escola, em prenien per la seva minyona. Quan a la festa d’un amic ajudava a la cuina, la gent també es pensava que era la minyona. Em van arribar a tractar de prostituta perquè passejava sola per la platja amb uns amics europeus.” Davant del que vivia i patia, va engegar un projecte, Humanae: “Vaig fer fotos a divuit països diferents i a trenta ciutats. Les faig amb la paleta de colors de Pantone, de manera que sé quin és el color blanc i el negre. En aquest projecte, que té 4.000 retrats, no he trobat ningú que s’hi enquadrés. Si no conec ningú que sigui blanc o negre, per què segueixen descrivint les persones així?”

Inspirant-se en ella i rebent el seu assessorament, monitors del CCCB aquest juliol i agost estan impartint Autoretrat i dibuix de color carn, un taller gratuït per a nens i nenes de set anys cap amunt. Els dissabtes està adreçat al públic general, i els divendres, sent conscients de com la pandèmia està afectant el barri del Raval, als qui venen d’entitats socials, de l’Associació Casal dels Infants i de La Fundació de l’Esperança, que són els infants a qui Angélica Dass ha impartit un taller presencial aquesta setmana. D’aquesta manera, el CCCB, amb les eines de la cultura, ajuda a alleugerir el pes d’un estiu que serà extraordinàriament difícil per algunes famílies. En aquesta activitat en particular, els infants, a partir dels seus autoretrats, reflexionen sobre qui són, d’on venen i de quina manera associem els colors de la pell a la bellesa i al poder. Aquí teniu 14 dibuixos que planten cara al racisme.

1.