Fem un recorregut per catorze dels ocells que han vist. La font de les dades pertanyen al Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya, que està proveït per l’Institut Català d’Ornitologia, i els dibuixos són de Toni Llobet. Els mapes representen la major part de les vegades en què és més probable trobar cada ocell durant l’època de cria (com més roig més probable i com menys, més blau) o a l’hivern en el cas dels ocells que tenen una distribució marcadament diferent durant aquesta època (com més roig, més abundància i com menys, més verd pàl·lid).
1. Pardal comú (Passer domesticus).
Resident comú arreu del territori, especialment lligat a nuclis urbans.
2. Faciot negre (Apus apus).
Nidificant estival i migrador, molt comú arreu del territori, especialment lligat als nuclis urbans. Accidental a l’hivern.
3. Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).
Nidificant estival molt comú arreu del territori. Migrador regular i molt comú per tot el territori. Nius de fang penjats de les barbacanes dels edificis.
4. Tudó (Columba palumbus).
Resident comú per tot el territori. Regular en migració arreu de Catalunya, on pot comportar-se com a estival, i especialment com a hivernant, segons la zona. Ocell de bosc que ha colonitzat amb molt èxit els parcs i jardins en els últims 20 anys.
5. Gavià argentat (Larus michahellis).
Resident molt comú i en increment, tant al litoral com a l’interior. També és un migrador regular, tot i que és difícil de detectar els moviments amb els nombrosos residents al llarg de tot el territori. Les principals colònies de parelles reproductores es troben a les illes Medes, i al delta de l’Ebre. A la resta del territori nidifica de forma més localitzada, i en menor nombre, tant a l’interior (per ex. a Osona), com al litoral, on ho fa regularment en cascs urbans.
6. Garsa (Pica pica).
Resident comú per tot el territori, a excepció de les cotes més altes pirinenques i prepirinenques, i al sud del territori de forma local. Enzones agrícolas i parcs i i jardins
7. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
Resident abundant a la major part del territori, només manca en algunes zones del sud de Tarragona. Migrador i hivernant comú arreu del territori. Cria sota teulades dels edificis. A l’hvern forma grans estols de volssincronitzats espectaculars al capvespre abans d’anar a jóc en arbres de parcs.
8. Merla (Turdus merula).
Resident comú arreu del territori. Migrador i hivernant regular. Viu en parcs i jardins amb abundant vegetació.
9. Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
Resident, localment abundant sobretot en alguns nuclis urbans del litoral, i presència més recent en nuclis de l’interior. En expansió.
10. Gafarró (Serinus serinus).
Resident comú arreu del territori, des del nivell del mar fins a l’alta muntanya, tot i que és molt més abundant al litoral i a les zones de terra baixa de caire mediterrani. Migrador i hivernant comú arreu del territori, especialment al litoral. Part de la població resident es comporta com a estival, tant les parelles que nidifiquen a les muntanyes prepirinenques i pirinenques com les que ho fan al litoral.
11. Mallerenga carbonera (Parus major).
Resident comú arreu del territori, llevat dels boscos subalpins del Pirineu, on és absent en bona part i només penetra de forma local, i de les zones més deforestades, on no es troba per manca d’hàbitat.
12. Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba).
Resident comú arreu del territori. Migrador i hivernant comú que augmenta sensiblement el nombre d’exs. a l’hivern. Perseguexi insectes a les teulades i gespes.
13. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
Estival nidificant a les zones d’alta muntanya del Pirineu i Prepirineu, on marxen quan arriba l’hivern ja que es comporten com a veritables migradors (hi ha recuperacions de polls marcats en niu i recuperats a l’àfrica del nord); a la resta del territori és un resident ben distribuït on trobi ambients adequats. En hàbitats naturals se latroba en roquissars de muntanya. Ha colonitzat amb èxit els edificis de masos i nuclis urbans.
14. Ànec collverd (Anas platyrhynchos).
Resident molt comú a tot el territori. Hi ha una aportació de migrants i hivernants que varia segons la cruesa dels hiverns. Ha auamentat molt des de que no se’l persegueix tant i arrel d’aixo ha colonitzat els rius en zones urbanes.
