Taller d'escriptura

El buit

De vegades el buscava amb el dit en un gest mecànic

| 16/07/2020 a les 00:00h
Especial: Taller d'escriptura
Arxivat a: Cambres pròpies, Gina Clotet, Care Santos, Taller d'escriptura

Foto: Ryan Xu


El recorda com un dia lluminós.


Les desenes de margarides blanques en els seus cabells i la cerimònia sota la figuera. La gran taula parada amb tot de cavallets, la música del violoncel, les cançons improvisades, el final de festa a la piscina i Antonio Machín cantant Anoche hablé con la luna mentre els ulls brillants intercanviaven mirades.

Aquell dia el va començar a dur, amagant la secreta inscripció. I va ser en el seu dit mentre ella teclejava números que no entenia en un despatx trist, mentre descobria el resultat del test d'embaràs, mentre abraçava el seu pare per darrera vegada, mentre llegia contes als seus fills abans d'anar a dormir. 

Sovint el giravoltava frenèticament amb el dit polze quan estava nerviosa o l'acaronava suaument quan volia pensar. Era lleuger i còmode i semblava que formava part de la seva pròpia mà. 

Potser per això, divuit anys després, quan se'l va treure per no dur-lo mai més, de vegades el buscava amb el dit en un gest mecànic i allà on hi havia cabut tota una vida hi trobava un petit buit.

Ara era al joier, entre polseres de tela i arracades de bijuteria. Cada vegada que obria la tapa i el veia notava una fiblada al pit, de vegades nostàlgica, de vegades rabiosa. La inscripció semblava que li parlava. 

Podia llençar-lo per la tassa del vàter com havia fet una amiga però no s'hi veia amb cor. Com llençar pel vàter tota una història d'amor? Tot allò havia acabat però es resistia que aquell fos el final. Però i si no fos un final? 

Va agafar paper i llapis i va dibuixar un símbol, volia condensar tota la seva essència en una petita imatge. De seguida va pensar en la tríada: els seus dos fills i ella mateixa, la força de l'amor i la maternitat envoltats per un cercle, el seu món interior.

Un joier amic va ser l'encarregat de fondre aquella aliança i utilitzar el metall per donar forma a un nou amulet. 

Ella el porta sovint penjat del coll però de tant en tant se'l treu perquè ara ja sap que res no és per sempre.



* Gina Clotet és alumna del taller d'escriptura en línia que l'escriptora Care Santos fa a Catorze. Aviat anunciarem les dates de la nova edició i tota la informació necessària per inscriure-s'hi.


 

COMENTARIS

El Buit
Anònim, 19/07/2020 a les 12:18
+1
-0
Fantàstic escrit. Molt dolç. Molt tendre. Enhorabona Gina Clotet!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra
Imatge il·lustrativa
Recordem l'expressivitat i sensibilitat d'una de les ballarines més importants de la història