Postals

​Amb qui, per què

Em va fer feliç saber que no podem ni dominar ni domesticar el nostre destí

| 21/07/2020 a les 20:36h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Jamie Street


Primer pensava sense pensar-ho que la vida tenia forma de riu. I que el riu ja estava més o menys fet. I després de l'u, vindria el dos i després el mar. I, així, en fila índia, tot aniria arribant.
 
Després vaig descobrir que existia l'atzar, la drecera, l'esquerda, el miracle que et duia d'un riu a un oceà. Em va fer feliç saber que no podem ni dominar ni domesticar el nostre destí. Que per molt que de tu esperin una cosa, en pots ser una altra. Em va fer feliç dependre més de la sort, de les coses que no saps com arriben i passen, que no pas del punyetero guió.
 
Al cap d'un temps, em vaig començar a preguntar: amb qui vull estar? Amb qui no? Però la pregunta clau ha arribat no fa gaire: per què? Abans feia les coses tal com venien. Com a bona impulsiva, no me n'imaginava la conseqüència, només l'acte. I ara em veig dient-me: cal fotre't en aquest merder? Cal quedar amb qui saps que grinyola alguna cosa? Cal allargar el fum?
 
Als vint-i-nou anys he entès que hi ha coses que passen i d'altres que tries si vols que passin.

COMENTARIS

I
Anònim, 21/07/2020 a les 23:43
+9
-1
Amb 29 anys, no saps el què et queda 😂😂
És tot tan efímer ...
Ignasi B., 22/07/2020 a les 12:09
+2
-0
És tot tan efímer que si alguna cosa grinyola no hi ha temps per intentar restablir una bona harmonia. Millor deixar-se invadir per noves músiques.
La vida
Perdut, 25/07/2020 a les 16:39
+0
-0
Què fer quan el que grinyola és la feina? Quan no trobes un motiu prou gros per a treballar i no saps si el que falla és que necessites una feina amb un propòsit, que no sigui només fer diners per a menjar, o el problema és que no saps donar sentit q la teva vida fora, i necessites massa de la feina. No ho se.
La vida.
Anònim, 26/07/2020 a les 18:13
+1
-0
La vida és un llarg camí. Cal caminar, caminar i caminar. Pots triar draseres, pots triar acompanyants, pot triar una motxilla ben plena o lleugera. I durant aquest llarg camí hi han tres paraules que t'ajudarant molt i molt. Gràcies, t'ajudo i perdó.
Sort i que la vida et somrigui.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país