Propostes

L'estrella Clotilde Cerdà

El Palau Robert dedica una exposició a l'artista compromesa amb els drets de les dones

| 22/07/2020 a les 10:11h
Especial: Propostes
Arxivat a: Passadís, Palau Robert, propostes, Clotilde Cerdà, Esmeralda Cervantes

Clotilde Cerdà a Roma el 1868. Foto: Biblioteca de Catalunya


La de Clotilde Cerdà va ser una vida de pel·lícula, de fins i tot dues, una pel seu nom de naixement i una altra pel d'Esmeralda Cervantes, el nom artístic pel qual se la va conèixer mundialment. La història d’una nena prodigi de la música, d’una concertista d’arpa que va girar per tot el món i, alhora, la d’una dona profundament compromesa amb el pacifisme, l’antiesclavisme, el lliurepensament i els drets de les dones.


Amb aquest currículum sembla impossible que Clotilde Cerdà no sigui una figura coneguda i fixada a la memòria del país, així que l’exposició Clotilde Cerdà, l’artista compromesa amb els drets de la dona, que es pot visitar al Palau Robert fins al 4 d’octubre, mira de fer-li la justícia que la història, pel que sigui, no li ha fet.
 

Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes amb les flors rebudes després d'un concert al Chickering Hall de Nova York, 1876. Foto: Biblioteca de Catalunya


Comencem pel principi. Clotilde Cerdà (Barcelona, 1861) era filla de la pintora Clotilde Bosch i l'enginyer, aquest sí, ben conegut, Ildefons Cerdà. Bé, de Cerdà no, sembla que la criatura va ser el fruit d'una relació extramatrimonial, cosa que va provocar que Cerdà li retirés el dret d'herència, no el cognom, i mare i filla deixessin Barcelona i s'establissin a Madrid. Clotilde (filla) va despuntar des de molt petita com a arpista, i va debutar amb només 12 anys a l'Exposició Universal de Viena sota la batuta de Johann Strauss II i un nou nom tan sonor com Esmeralda Cervantes. Aquest bateig artístic va ser oficiat per Victor Hugo, que li va cedir el nom de la protagonista de la seva novel·la Nostra senyora de París, i per la mateixa reina exiliada Isabel II, que el va completar amb el cognom de l'autor d'El Quixot.

Admirada i elogiada per Richard Wagner i Franz Liszt, Esmeralda va recórrer mig món de bracet amb la seva mare, que metòdicament va anar recollint en un àlbum les fotografies, programes de mà, reculls de premsa i cartes que generava la trajectòria brillant de la seva filla i que, adquirit per la Biblioteca de Catalunya l'any 1999, ha servit per reconstruir-ne la vida i traçar una història que la va portar a relacionar-se amb els personatges més rellevants de l'època, afiliar-se a la maçoneria, girar per les Amèriques i les principals corts reials d'Europa, esdevenir l'arpista i professora de l'harem del sultà de l'Imperi Otomà i tenir un pont amb el seu nom entre dos països, Brasil i Uruguai. 
 

Clotilde Cerdà amb els membres del jurat dels premis musicals de l'Exposició Universal de Chicago de 1893. Foto: Biblioteca de Catalunya


Aquesta era Esmeralda Cervantes, però l'artista internacional va conviure sempre amb Clotilde Cerdà, l'altra cara del personatge, la dona que, mentre Esmeralda es guanayava el món amb l'arpa, aprofitava la seva influència per lluitar contra les violències estructurals de la societat de l'època. Clotilde Cerdà va fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, situada a la Rambla de Canaletes, una institució de formació integral per a dones obreres on s'impartien matèries com escultura, gravat, física i química, arts aplicades a la indústria, literatura o càlcul mercantil, i on, entre d'altres, va treballar com a professora d'higiene la Doctora Dolors Aleu, la primera dona que es va poder llicenciar en medicina a l'estat espanyol i la segona que va obtenir el doctorat. Aquest projecte, però, va tenir una vida curta i va haver de tancar per la manca de suport d'una societat que arrufava el nas davant del compromís sociopolític de Clotilde, que d'inici els semblava una noia que tocava molt bé l'arpa i que feia obres de caritat però que anava molt més enllà.
 

Clotilde Cerdà (recolzada i de fosc) envoltada d'alumnes de l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona que va fundar el 1885a Barcelona. Foto: Biblioteca de Catalunya


Clotilde Cerdà va continuar endavant. Al Brasil, a les Canàries, on fos, escrivint articles, també component, fundant els Asils Internacionals de Lactància i publicacions com La Estrella Polar i O Anjo do Lar, participant a les xarxes femenines locals, nacionals i internacionals; sent ella mateixa, Clotilde i Esmeralda, dues dones en una que es van fer mútuament un lloc a la història, un lloc on només cal voler mirar.
 

Clotilde Cerdà a l'Havana, vestida amb part de l'uniform del cos de bombers. Foto: Biblioteca de Catalunya


Exposició Clotilde Cerdà, l’artista compromesa amb els drets de la dona.

Fins al 4 d'octubre a la sala 2 del Palau Robert.

Una mostra que pretén recuperar la figura de Clotilde Cerdà, extraordinària concertista d’arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l’abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l’esclavatge i la pena capital.
 

Clotilde Cerdà amb la seva mare Clotilde Bosch. Foto: Biblioteca de Catalunya

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra
Imatge il·lustrativa
Recordem l'expressivitat i sensibilitat d'una de les ballarines més importants de la història